Atil (Rússia)

Mapa en les principals rutes de comerç varegas: les rutes comercials del Volga (en roig) i dels varegos als grecs (en púrpura). El restant de les rutes comercials dels sigles VIII a el XI apareixen en color anaranjado.

Atil, o Itil (lliteralment "Gran riu"), va ser la capital del Jaganato Jázaro o Jazaria (adjacent al Imperi bizantí) des de mediats de el VIII fins a finals de el X.

La paraula és també la designació en llengua túrquica del riu Volga.

Atil es trobava ubicada sobre el delta del Volga en l'extrem noroest del mar Caspio. Després de la derrota dels jázaros durant la segona guerra árabo-jázara, Atil es va convertir en la capital de Jazaria. La ciutat era coneguda com Khamlij en els escrits àraps de el IX i el nom Atil apareix durant el X. Per a esta época, la ciutat era un gran centre comercial, i es componia de tres parts separades pel Volga. La zona oest contenia el centre administratiu de la ciutat, en la cort i una gran guarnició militar. La zona este de la ciutat era més moderna i era el centre comercial de Atil, contant en numerosos banys públics i negocis. Entre abdós zones es trobava una illa en la que s'assentaven els palaus del Jaghan jázaro i el Bek. L'illa estava conectada a una de les atres zones per mig d'un pont de pontones. D'acort en fonts àraps, una mitat de la ciutat era cridada Atil, i l'atra Jazarán.

Atil va ser una ciutat en una gran diversitat ètnica i religiosa, habitada per judeus, cristians, chamans, i pagans, molts d'ells negociantes de països estrangers. Cada grup religiós tenia el seu lloc exclusiu d'oració en la ciutat, i la justícia era administrada per sèt juges (dos cristians, tres judeus, i dos musulmans, i un únic juge per a tots els chamans i atres pagans).

Sviatoslav I de Kiev va assolar Atil entre els anys 968 o 969. Ibn Hawqal i al-Muqaddasi es referixen a Atil en posterioritat al 969, lo que indicaria que hauria segut reconstruïda. Al-Biruni a mitan de el XI informa que Atil es trobava de nou en ruïnes, i no menciona la ciutat de Saqsin, que va ser construïda en les proximitats, per lo que és possible que esta nova Atil fora destruïda cap a mediats de el XI.

Mai s'ha pogut identificar de manera certera els restants arqueològics de Atil. Es cree poden haver segut agranats pel creiximent de nivell del mar Caspio. No obstant, des de començos del 2003 Dmitri Vasíliev, de l'Universitat estatal de Astracán va conduir una série d'excavacions en Samosdélskoye prop de la vila de Samosdelka (rus: Самосделка) en la delta del Volga. Vasíliev va associar els artefactes trobats en el lloc en les cultures de Jazar, Oguz i Bolgar, lo que ho va dur a creure que havia trobat les ruïnes de Saqsin. El tema encara no ha segut resolt. En el 2006 Vasilyev va indicar que considera que els nivells inferiors del jaciment arqueològic en Samosdelka són idèntics al lloc de Atil.[1] Més d'una década despuix, Damir Solovyov va propondre que el lloc de Semibugry (rus: Семибугры), també ubicat en la delta del Volga, podrien ser els restants arqueològics de Atil, en lloc de Samosdelka.[2]

Referències

• Barthold, W. (1996). "Khazar". Encyclopaedia of Islam (Brill Online). Eds.: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel i W.P. Heinrichs. Brill.
• Kevin Alan Brook. The Jews of Khazaria. 3rd ed. Rowman & Littlefield Publishers, 2018. ISBN 9781538103425
• Douglas Morton Dunlop (1997). "Itil". Encyclopedia Judaica (CD-ROM Edition Version 1.0). Ed. Cecil Roth. Keter Publishing House. ISBN 965-07-0665-8
• Douglas M. Dunlop. The History of the Jewish Khazars, Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1954.
• Peter B. Golden. Khazar Studies: An Historio-Philological Inquiry into the Origins of the Khazars. Budapest: Akadémiai Kiadó, 1980.
• Norman Golb i Omeljan Pritsak, Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century. Ithaca: Cornell University Press, 1982.
• Thomas S. Noonan. "The Khazar Economy." Archivum Eurasiae Medii Aevi 9 (1995-1997): 253-318.
• Thomas S. Noonan. "Els Khazars et li commerce oriental." Els Échanges au Moyen Age: Justinien, Mahomet, Charlemagne: trois empires dans l'économie médiévale, pp. 82–85. Dijon: Editions Faton S.A., 2000.
• Thomas S. Noonan. "The Khazar Qaghanate and its Impact on the Early Rus' State: The translatio imperii from Itil to Kiev." Nomads in the Sedentary World, eds. Anatoly Mikhailovich Khazanov i André Wink, pp. 76–102. Richmond, England: Curzon Press, 2001.
• Omeljan Pritsak. "The Khazar Kingdom's Conversion to Judaism." (artícul de revista en Harvard Ukrainian Studies, 1978)
• D.Vasilyev (Д. Васильев), "The Itil Dream (at the excavation site of the ancient capital of the Khazar Khaganate)" (Итиль-мечта (на раскопках древнего центра Хазарского каганата))