Atenció sonora
La atenció sonora o auditiva és la capacitat de la percepció humana de centrar-se en un determinat sò, en presència d'atres sons de distracció.
Mari Riess Jones i William Yee en la seua obra Atendre als acontenyiments auditius: el paper de l'organisació temporal (1993) varen establir alguna cosa llògic, no és possible percebre, entendre o recordar un sò si no se li presta atenció.[1]
El compositor neozelandés Denis Smalley en el seu llibre Escolta imaginativa, L'escolta en l'era electroacústica(1992), discrimina dos tasques clarament diferenciades: Escoltar i sentir. Sentir implica un acte involuntari, mentres que escoltar comporta un acte intencional, una voluntat de deprendre del sò.[2]
Barry Truax en la seua obra Comunicació Acústica(2001) propon el terme oïment de fondo (background listening) per a diferenciar un nivell distint d'oïment que ocorre quan una persona sent un sò que estan present, pero no ho escolta, lo que implica que no li presta atenció, encara sabent que està ahí.[3]
Marshall McLuhan en el seu teoria de la percepció afirma que l'image sonora necessita ser enfortida per atres sentits. No perque l'image sonora és dèbil, sino perque la percepció humana té gran dependència de la percepció visual, i el sentit de l'oït necessita que la vista confirme lo que ha percebut.
Referències
- ↑ Jones, Mari Riess; Yee, William (1993). «Attending to auditory events: the role of temporal organization», McAdams, Stephen; Bigand, Emmanuel (ed.). Thinking in Sound: The Cognitive Psychology of Human Audition, Oxford: Oxford University Press, pp. 69-112.
- ↑ Smalley, Denis (1992). «The Listening Imagination: Listening in the Electroacoustic Era», Paynter, John; Howell, Tim; Orton, Richard; Seymour, Peter (ed.). Companion to Contemporary Musical Thought (vol. 1), Londres: Routledge, pp. 514-554.
- ↑ Truax, Barry (2001). Acoustic Communication, 2.ª edició, Westport, Connecticut: Ablex. ISBN 978-1-56750-537-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atención sonora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.