Astyanax procerus
Astyanax procerus és una espècie de peix d'aigua dolça que integra el gènero Astyanax, de la família Characidae, els integrants de la qual són denominats comunament mojarras o lambaríes. Habita en ambients aquàtics templats del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2013 pels ictiólogos Carlos A. S. de Lucena, Jonas Blanco Castro i Vinicius A. Bertaco.[1]
- Localitat i eixemplars tipo
La localitat tipo és: «Brasil, estat de Riu Gran del Sur, Nicolau Vergueiro, riera Quebra Dentes, en les coordenades: </noinclude>». L'holotip és el catalogat com: MCP 47002, el qual va medir 101,8 mm. Va ser colectado el 19 de giner de 1999 per R. I. Reis, J. F. P. da Silva i I. H. L. Pereira.
- Etimologia
Etimológicamente, el nom genèric Astyanax prové de Astianacte, un personage de la mitologia grega que va estar involucrat en la guerra de Troya. El terme específic procerus és una paraula en llatí[2] (grec per als autors) que significa ‘esvelt’, ‘alt’, en referència a que l'altura del seu cos és una de les característiques particulars de l'espècie. És un adjectiu en aposició.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Astyanax procerus, de la mateixa manera que A. dissensus i A. xiru, té la regió predorsal escamada. De la mateixa manera que esta última té les dents de la série externa del premaxilar pentacuspidados mentres que els de la série interna són heptacuspidados, té una dent de la mandíbula tri o pentacuspidado, presenta de 18 a 23 ràdios ramificados en l'aleta anal i dos taques humerales. Li la diferencia per la seua major altura corporal (38,3 a 46,0 % de la llongitut estàndar), mentres que A. xiru és una espècie relativament baixa (32,5 a 37,5 % de la llongitut estàndar).[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el centre-este d'Amèrica del Sur, sent endèmic de l'estat de Riu Gran del Sur, en el sur del Brasil, i hidrográficamente de la conca de la estany dels Ànets, la qual posseïx pendent costera (Atlàntica).[1]
Ecorregionalmente és exclusiu de la ecorregión d'aigua dolça estany dos Ànets.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2013).Neotropical Ichthyology.11(3)
- 537-552.
- ↑ Mahnert, V., & Géry, J. (1987). Deux nouvelles espèces du genre Hyphessobrycon (Pisces, Ostariophysi, Characidae) du Paraguai: H. guarani n. sp. et H. procerus n. sp. Zoologisches Forschungsinstitut und Museum Alexander Koenig.
- ↑ World Wildlife Fund (WWF) (2001). "Terrestrial Ecoregions of the World".
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Astyanax procerus.
Wikispecies té un artícul sobre Astyanax procerus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Astyanax procerus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.