Astronomia índia
L'astronomia índia es referix a l'astronomia practicada en el subcontinent indi. Té una llarga història que s'estén des de la prehistòria fins a l'época moderna. Algunes de les primeres raïls de l'astronomia índia poden datar-se en el periodo de la civilisació de la vall del Indo.[1][2]
L'astronomia es va desenrollar com una de les sis vedangues, o ‘disciplines védicas’ associades en l'estudi del text épico-mitològic Rig-veda, que data del 1500 a. C.[3][4]
El text d'astronomia índia més antic conegut és el Vedanga-yiotish, del 700 al 600 a. C.).[5]
L'astronomia índia va ser influenciada per l'astronomia grega a partir del IV,[6][7][8]
per eixemple, pel Iávana-yataka (‘el naiximent [carta astral] dels jonios [grecs]’)[6]
i el Romaka-siddhanta (‘la doctrina romana’), una traducció sánscrita d'un text helènic, possiblement del I[9]
L'astronomia índia va florir en els sigles V i VI en Ària-bhata (476-550), l'obra de la qual, el Ària-bhatía (510) va representar el cim del coneiximent astronòmic de l'época. El Ària-bhatía es compon de quatre seccions que cobrixen temes com a unitats de temps, métodos per a determinar les posicions dels planetes, la causa del dia i la nit i varis atres conceptes cosmológicos.[10] Posteriorment, l'astronomia índia va influir significativament en l'astronomia musulmana, la chinenca, l'europea i unes atres.[11] Atres astrònoms de l'era clàssica que varen profundisar en el treball de Aryabhata inclouen a Varaja Mijira (505-587), Brahmagupta (590-670) i Lalla (720-790).
Una tradició astronòmica índia nativa identificable va permanéixer activa durant tot el periodo migeval i fins als sigles XVII i XVII, especialment dins de l'escola d'astronomia i matemàtiques de Kerala (en el sur de l'Índia).
Referències
- ↑ Pierre-Yves Bely; Carol Christian, {{{nom2}}}; Jean-René Roy, {{{nom3}}} (2010-03-11). A question and answer guide to astronomy, Cambridge University Press, p. 197. ISBN 9780521180665.
- ↑ (1977).«Astronomy in the Indus valley civilization a survey of the problems and possibilities of the ancient indian astronomy and cosmology in the light of Indus script decipherment by the finnish scholars».Centaurus.21(2)
- 149–193.doi:10.1111/j.1600-0498.1977.tb00351.x.
- ↑ Dalal, Roshen: The Vedas: an introduction to hinduism's sacred texts, pág. 188
- ↑ Segons l'últim paràgraf de la tercera columna de la pàgina 1016 del Sanskrit-English dictionary (1899) de Monier Monier-Williams, els sis vedangas són els següents: 1) śikṣā (les tècniques per a l'articulació i la pronunciació adequada, que comprén el coneiximent de les lletres, els accents, l'us dels òrguens de la pronunciació i la fonètica en general, pero especialment les lleis de l'eufonía peculiars del Rig-veda. Es consideren representants d'este tema molts tractats breus i un capítul del Taittirīia-āraṇiaka; pero es poden incloure baix ell atres obres sobre fonètica per a pronunciar correctament el Rig-veda.
2) chandas (‘mètrica’), representat per un tractat Chanda atribuït a un tal Piṅgala, de la raça nāga (‘serp’, montañés dels Himalayas), que, no obstant, tracta tant de la mètrica sánscrita (l'idioma del Rig-veda) com de la mètrica prākṛita (idioma desenrollat a partir del sánscrito), i inclou només unes poques de les mètriques principals del Rig-veda.
3) vyākaraṇa (‘anàlisis gramatical’), representat pels célebres Sūdespuix de del gramàtic Pāṇini
4) nirukta (‘explicació’) de paraules difícils en el Rig-veda.
5) yiotiṣa (‘estudi de les estreles [yioti]’ o astronomia), que no tracta de les estreles sino més be del calendari útil per a usar el Rig-veda, que ensenya a realisar sacrificis de fòc en el que s'oferixen aliments i manteca a una fogata. L'astronomia està representada per un chicotet tractat, Jyotiṣa, l'objecte del qual és fixar els dies més auspiciosos per als sacrificis.
6) kalpa (‘ceremonial’), representat per un gran número d'obres de tipo Sūtra (aforisme en vers).
El primer i el segon d'estos Voreāṅgas estan destinats a assegurar la llectura o recitació correcta del Rig-veda; el tercer i el quarto la comprensió del Rig-veda, i el quint i el sext ensenya a amprar el text rigvédico en els sacrificis. - ↑ Subbarayappa, B. V. (1989-09-14). «Indian astronomy: an historical perspective», Biswas, S. K. (ed.). Cosmic perspectives, Cambridge University Press, pp. 25–40. ISBN 978-0-521-34354-1.
- ↑ 6,0 6,1 Highlights of Astronomy, volume 11B, page 721: as presented at the XXIIIrd General Assembly of the IAU, 1997. Johannes Andersen Springer, 31 January 1999 – Science – 616 pages.
- ↑ Leverington, David (2010): Babylon to Voyager and beyond: a history of planetary astronomy (pág. 41). Cambridge University Press, 568 pàgines; 2010.
- ↑ Evans, James (1998): The history and practice of ancient astronomy (pág. 393). Oxford University Press, 496 pàgines; 1998.
- ↑ Naskar, Satyendra Nath (1996): Foreign impact on indian life and culture (c. 326 BC to 300 AD), págs 56-57. Abhinav Publications, 253 pàgines; 1996.
- ↑ Clark, Walter (1930). Aryabhatiya: an ancient indian work on mathematics and astronomy. An english translation (en en), The University of Chicago Press.
- ↑ Kanas, Nick (2012): Star maps: history, artistry, and cartography (pág. 17); 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astronomía india» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.