Anar al contingut

Astrocaryum murumuru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Astrocaryum murumuru

Astrocaryum murumuru, coneguda com murumuru, chontaloro, chechana, huilango, huicungo,[1] o orocorí, és una palmera de la família Arecaceae, nativa de l'Amazònia, que dona fruts comestibles.

Descripció

Alcança 10 a 12 m d'altura. El tronc és solitari, gros i presenta una corona tupida en forma de volant. Cada full pot tindre fins a 8 m de llongitut. El talle, els fulls i els brots dels fruts estan coberts d'espines dures i negres que poden alcançar més de 20 cm de llongitut. Quan la fruta està madura, l'inflorescència (arracada de flors) cau al sol. La fruta conté una polpa groga. El clafoll dur de la llavor solament es pot separar del gra quan està seca.[2][3]

Usos

Les frutes comestibles i nutritives són una important font d'aliment local i els materials elaborats a partir de l'arbre, la fruta i les llavors són comercialment importants per a la regió. El greix de color blanc a groguenc que s'obté de les llavors de la palma o manteca de murumuru és hidratante (emoliente).[4] També forma película i és lluenta. Estes qualitats ho fan molt protector. Conté vitamines i té un alt contingut en àcit oleico. S'utilisa en chicotetes cantitats en champús (0,5% a 1%) i fòrmules per a acondicionadors, cremes, sabons, barres de llavis i desodorantes (0,5% a 8%).[5] L'oli de les llavors s'utilisa tradicionalment per a suavisar i protegir el cabell. Hamacas són fabricades de les fibres del tronc.

Referències

  1. ↑ Fleck Zuazo, David William; Fernando Shoque Uaquí Bëso; Daniel Manquid Jiménez Huanán. 2012. Diccionari Matsés-Castellà: en índex alfabètic castellà-Matsés i índex semàntic castellà-Matsés. Primera edició, maig 2012. Iquitos, Perú: Terra Nova. ISBN 978-612-4142-02-4.
  2. ↑ Quattrocchi, Umberto. «I Arecaceae», CRC World Dictionary of Palms: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms and Etymologies, CRC Press.
  3. ↑ Lorenzi, Harri (1996). Palmeiras no Brasil: natives i exòtiques, Editora Plantarum, p. 32.
  4. ↑ Daswani, Kavita (13 de juny de 2010). «Makeup and skin products that llaure fresh, new and natural». Los Angeles Times. Consultat el 10 de juliol de 2010.
  5. ↑ Pinte, G.P.(1963).«Característiques físic-químiques i outras informaçõés sobre as principais oleaginosas do Brasil».Boletim Tècnic.Institut de Perquisicions i Experimentação Agropecuárias do Nordest.18