Anar al contingut

Aspro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aspro
Trachy de aspro d'Andrónico I Comneno.
Aspro falcat per Manuel I de Trebisonda.

El aspro (en griego: ἄσπρον), del llatí asper, era un nom bizantino tardà per a les monedes d'argent o d'aleació d'argent.

La paraula llatina asper originalment significava "asprós", pero gradualment va adquirir la connotació de "fresc" o "recent falcat", és dir, no desgastat per l'us i, especialment quan es referix a l'argent, "blanc", durant el periodo imperial.[1] Va adquirir un significat tècnic en el XII, quan els bizantino varen escomençar a referir-se a la moneda vellón trachy, que s'emetia en un estat blanquejat, com aspro. El mateix nom també es va aplicar a voltes a l'electro trachy contemporànea.[1]

El nom reapareix en els sigles XIV i XV com un nom genèric per a les monedes d'argent, com el doukatopoulon bizantí o el akçe turc.[1] Els llibres de contes del XV del comerciant i banquer veneciano Giacomo Badoer enumeren vàries ciutats i governs que varen falcar aspers, que incloïen Trebisonda, Feodosia, Simiso (o Samsun), Tanais i Rodas.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Grierson, 1991, p. 211.
  2. ↑ Cecile Morrison, Coin Usage and Exchange Rates in Badoer’s Lliure dei Conti, Dumbarton Oaks, 55 (2001), pp. 217-245

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències