Asperoris
Asperoris és un gènero extint de reptil arcosauriforme que va viure al començ del Triásico Mig en lo que ara és Àfrica. Va ser nomenat originalment per Sterling J. Nesbitt, Richard J. Butler i David J. Gower en 2013 i el seu espècie tipo és Asperoris mnyama.[1]
Els únics restants fòssils trobats, el holotip NHMUK PV R36615, frut d'una expedició realisada en 1963, consistixen en un cràneu parcial que inclou algunes dents trobades en la Formació Mana, en l'antiga Tanganica, en el suroest de Tanzània.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]
Asperoris és conegut exclusivament a partir del cràneu ben preservat pero incomplet del holotip NHMUK PV R36615, que inclouen els ossos premaxilar i maxilar drets, l'os nassal dret, el prefrontal, l'os frontal, el postfrontal, i els ossos parietalés de la part superior del cràneu, i part de l'os postorbital dret darrere de la conca ocular, aixina com tres fragments craneals sense identificar. NHMUK PV R36615 va ser descobert per una expedició conjunta realisada en 1963 pel Natural History Museum i l'Universitat de Londres en l'est de Zàmbia i l'oest de Tanzània (en eixe llavors el nort de Rhodèsia i Tanganica, respectivament). Asperoris prové de la Formació Mana en la conca Ruhuhu en el Songea Urban District del suroest de Tanzània, la qual data de finals de l'etapa del Anisiense del Triásico Mig. Basant-se en les notes de camp, NHMUK PV R36615 va ser trobat el 23 d'agost en un desaiguador del riu Hita entre els rius Njalila i Hiasi, en lo que es coneix com la localitat U9/1 del Membre Lifua de la Formació Mana, prop dels restants de dicinodontes. Va ser descrit per complet en 2013 i assignat a un nou gènero i espècie, Asperoris mnyama, per Sterling J. Nesbitt, Richard J. Butler i David J. Gower en la revista PLoS One. El nom del gènero es deriva de asper, que significa "asprós", i oris, que significa "rostre" en llatí en referència a la textura asprosa de la seua cràneu peculiarment esculpido. El nom de l'espècie mnyama significa "béstia" en suajili.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Com a molts arcosauriformes de la Formació Mana, Asperoris és conegut de restants molt fragmentarios. NHMUK PV R36615 es distinguix d'atres materials de arcosauriformes per la carència d'una depressió anomenada la fossa anteorbital en les superfícies del maxilar i el premaxilar. Encara que no pot ser comaprado directament en Stagonosuchus, Hypselorhachis, Nyasasaurus, "Teleocrater" i un suquio sense nomenar, la seua posició filogenético inferida no és consistent en l'idea de que pertanyga a cap d'estos tàxons. S'estima que la llongitut total del cràneu s'estima en uns 50 centímetros. Una traça característica única o autapomorfia de Asperoris és la superfície asprosa dels seus ossos craneals, particularment el frontal. La volta craneana de Asperoris és relativament grossa comparada en la d'atres arcosauriformes i la seua fenestra anteorbital, un forat a abdós costats del cràneu situat en frente de les òrbites oculars, és relativament estret.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Asperoris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.