Asclepias glaucescens
Asclepias glaucescens o Asclepias sullivantii, segons atres taxónomos, és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les apocináceas. Es troba des del suroest d'Estats Units a Costa Rica.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta 'herbàcea, no ramificada, erecta, que alcança un tamany de fins a 70 cm d'alt. Emergix d'un rizoma carnoso, raïls carnosas, perennes. Els brots són glaucos, glabros o en un floc de tricomas en els nucs i una llínea de tricomas per dalt i avall del nuc. Els fulls oposts són làmines ovado-lanceoladas a elíptiques, de 9-15 cm de llarc i 1–4.5 cm d'ample. Àpiç agut a obtús o redonejat i apiculado, base lleument cordada o ocasionalment obtusa, glabras llevat per menuts tricomas dispersos sobre el marge. Nervis laterals 30–44 parells, coléteres absents. Pecíol absent fins a 0.3 cm de llarc, glabro o en un floc lateral de tricomas.
La inflorescència és extra-axilar o terminal, 1 per nuc; pedúncul 2.1–11.2 cm de llarc; pedicel 14–15 mm de llarc; cáliz en 2–7 coléterés per sen, llops lanceolats en àpiços aguts, 3.3–6.3 mm de llarc i 1.5–2.2 mm d'ample, tomentulosos abaxialmente, glabros adaxialmente, púrpura opacs; corola reflexa, glabra abaxialmente, densament papilada adaxialmente especialment en la base, verda pàlida, blanca o crema en una tenyida púrpura en l'exterior, tubo 0.5–1 mm de llarc, llops elíptics en àpiços obtusos a redonejats, 7.1–11 mm de llarc i 3.8–5.7 mm d'ample; ginostegio en estípite 0.5–2.2 mm de llarc, capuchones erectos, truncats, lateralment comprimits, 4–6.2 mm de llarc, 3–4.7 mm d'ample distalmente i 1–1.5 mm de gros, blancs a cremes en grisa a lo llarc de la quilla, igualant l'àpiç de l'estil, cornículo adnado a tota la llongitut del capuchón, àpiç horisontal sobre l'àpiç de l'estil; àpiç de l'estil 1.3–2 mm d'ample. Folícul 1, erecto sobre un pedicel reflexo, asimétricamente fusiforme-atenuat, 8–8.8 cm de llarc i 1–1.4 cm d'ample, pla, densament tomentuloso. Llavors obovadas, planes, 6 mm de llarc i 4 mm d'ample, café pàlides, planes, marge de mig milímetro d'ample, irregular i lleument crenado distalmente, menge de 2.5 cm de llarc, blanca o café.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Asclepias glaucescens va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 190–191, t. 227. 1818[1819].[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Asclepias: nom genèric que Carlos Linneo va nomenar en honor d'Esculapio (deu grec de la medicina), per les aplicacions medicinals que té la espècie tipo d'este gènero (A. syriaca).
Sinonímia
[editar | editar còdic]- A. elata Benth.
- A. glaberrima Sessé & Moç.
- A. glaucescens var. elata (Benth.) I.Fourn.
- A. plumieriifolia Ram.Goyena
- A. polyphylla Brandegee
- A. sullivantii Torr.[3]
- Orella de llebre, orella de mula, senyoreta, viborona o borreguito.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Asclepias glaucescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de novembre de 2012.
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Asclepias glaucescens en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- CONABIO. «Asclepias glaucescens - ficha informativa». Malezas de Mèxic. Consultat el 11 de decembre de 2016.
- Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. «Orella de llebre o viborona». Atles de les Plantes de la Medicina Tradicional Mexicana. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2016. Consultat el 11 de decembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asclepias glaucescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.