Anar al contingut

Arsabenceno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El arsabenceno (nom IUPAC: arsinina) és un compost heterocíclic d'organoarsénico en la fòrmula química C5H5As. Pertany a un grup de composts cridats heteroarenos que tenen la fòrmula general C5H5I (I= N, P, As, Sb, Bi).[1]

Este líquit sensible a l'aire té una olor a ceba,[2] i es descompon en calfar-ho.[1] El arsabenceno també és un lligant ambidentado que preferix coordinar-se utilisant les rutes η1(As) o η6(π).[3]

L'estudi del arsabenceno i composts relacionats va ser un pas important en la comprensió dels composts que contenen enllaços múltiples entre el carbono i elements més pesats.[4]

Archiu:9-Arsaanthracene Structural Formula V1.svg
9-Arsaantraceno

L'estudi dels heteroarenos va ser iniciat per Märkl, en la síntesis del 2,4,6-trifenilfosfabenceno. Açò es conseguix tractant la sal de pirilio 2,4,6-trisustituida en fosfanos.[4] El primer derivat del arsabenceno va ser el 9-arsaantraceno preparat per Jutzi i Bickelhaupt.[5]

Estructura química

[editar | editar còdic]

El arsabenceno és pla. La distància d'enllaç C—C és d'1,39 Å, mentres que l'enllaç As—C té una llongitut d'1,85 Å, un 6,6 % més curta que l'enllaç simple As—C normal.[1]

Archiu:Bond lengths of group 15 heterobenzenes and benzene.svg
Llongituts i ànguls d'enllaç del benceno, piridina, fosforina, arsabenceno, estibabenceno i bismabenceno

l'espectroscopía de RMN realisada en el arsabenceno indica que té una corrent d'anell diamagnético.[6]

Síntesis

[editar | editar còdic]

El arsabenceno se sintetisa en un procés de dos passos a partir de l'1,4-pentadiino. El diino reacciona en dibutilestanano per a donar 1,1-dibutilestannaciclohexa-2,5-dieno. El compost de organoestaño sofrix un intercanvi d'As/Sn en tricloruro d'arsènic per a donar 1-cloroaciclohexadieno, que pert un HCl en calfar-se, formant el arsabenceno.[1]


CH2(CHCH)2SnBu2 + AsCl3 → CH2(CHCH)2AsCl + Bu2SnCl2
CH2(CHCH)2AsCl → C5H5As + HCl


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Elschenbroich, Christoph (2006). Organometallics, Wiley-VCH, pp. 229-230. ISBN 3-527-29390-6.
  2. Cadogan, J. I. G. (1997). Dictionary of Organic Compounds, 6th edició (vol. 10), CRC Press, pp. 491. ISBN 0-412-54110-6.
  3. Sadimenko, A. P. (2005). Organometallic Complexes of B-, Si- (Ge-), and P- (As-, Sb-) Analogues of Pyridine. (vol. 89), pp. 125–157. doi:10.1016/S0065-2725(05)89003-8. ISBN 9780120207893.
  4. 4,0 4,1 Eicher, T. (2003). The Chemistry of Heterocycles: Structure, Reactions, Syntheses, and Applications, 2nd edició (en alemà), Wiley-VCH Weinheim, p. 368. ISBN 3-527-30720-6.
  5. Ashe, A. J. (1978). “The Group 5 Heterobenzenes”. Accounts of Chemical Research 11 (4): 153–157. doi:10.1021/ar50124a005.
  6. Ashe, A. J. (1981). “Electrophilic Aromatic Substitution Reactions of Arsabenzene”. Journal of Organic Chemistry 46 (5): 881–885. doi:10.1021/jo00318a012.