Arquitectura transformable

Arquitectura transformable té com a objectiu principal l'adaptació i el canvi a les necessitats de l'usuari. Posició contrària a l'arquitectura tradicional, que en major mida es troba fixa o estàtica cap a les necessitats de l'home. Aixina que, l'arquitectura transformable es redissenya en el temps ya que posseïx factors que la permeten aumentar, llevar, variar parts d'ella, mantenint l'estructura en constant servici.

Constant va escriure a prop de la seua proposta New Babylon:

“El gran joc està encara per aplegar: tots els elements estàtics i immutables deuen ser evitats, mentres el caràcter variable immutable dels elements arquitectònics constituïx el requisit previ per a relacions flexibles en les accions que tenen lloc en el seu interior.”

Podem classificar les arquitectura transformables en tres categories:

Mobiliari i espais interiors

El segon tipo d'arquitectura transformable fa referència als objectes que en una mateixa forma permeten diversos usos. Estos no són perceptibles a primera vista, és més, s'activen quan l'usuari decidix fer un us distint d'ells, trobem en este grup els sofans-llit i les llànties-silló, entre uns atres.

Antecedents

Casa I-1027

Erro al crear miniatura:

Interior Casa I-1027

Vivenda unifamiliar dissenyada per l'arquitecta Eileen Gray en 1929. Gray va crear una casa en un disseny obert i flexible, que permet a l'usuari experimentar l'espai de la vida com un tot orgànic que engloba al propi ser, a la casa i a l'entorn exterior. Al mateix temps, els seus dissenys permeten a l'usuari mantindre una sensació d'intimitat i privacitat. En I-1027 Gray va fer una contribució singular i fonamental cap a l'arquitectura moderna.

La casa era chicoteta i va ser dissenyada com un espai senzill en a on tot fora eficaç. En nous armaris empotrats aprofitant els espais morts. Destacava el gran saló obert que a la seua volta podia fer d'alcova per a dormir. Era un espai a on els propis mobles eren part de l'arquitectura de la casa. Gray va dissenyar fins a l'últim dels detalls de la casa donant a tot una conformitat com no s'havia fet abans.

Alguns dels mobles dissenyats per l'arquitecta Eileen Gray per a esta vivenda són:

Taula i.1027

Erro al crear miniatura:

Taula I-1027

Es tracta d'una taula auxiliar dissenyada en 1929 i fabricada exclusivament per mig de vidre i acer tubular, materials que posseïxen alta durabilitat. Aixina, per mig de l'ocupació d'acer tubular busca fugir de les quatre pates tradicionals, de la mateixa manera que va fer Marcel Breuer en els seus dissenys. La seua altura és ajustable, tot un eixemple de funcionalitat. Va ser concebuda originalment com mesilla de nit, la seua curiosa forma la fa apta per a desdejunar en el llit, pero ademés es pot amprar com mesita auxiliar de menjador. És un icon del disseny d'el XX.

Taula de té “Rivoli”

Dissenyada per l'arquitecta Eileen Gray, es tracta d'una taula de plegable i dos fonts giratòries d'acer cromado. Es tracta d'una versàtil peça de mobiliari llauger per a la casa i.1027.

Casa Rietveld Schröder

Erro al crear miniatura:

Exterior Casa Rietveld

Una de les arquitectura transformables predecessores és sense dubte la Casa Rietveld Schröder, dissenyada i construïda en 1924 per Gerrit Rietveld i Truus Schröder-Schrader, qui va encarregar el proyecte per a lo que va anar la seua residència, i la dels seus tres fills. El requisit principal era un disseny preferiblement sense parets.

La Casa de Rietveld Schröder constituïx tant en el seu interior com en el seu exterior, una ruptura radical en tota l'arquitectura anterior. En el seu interior no hi ha una acumulació estàtica de les habitacions, sino una dinàmica i canviant zona oberta. A la seua volta, les fronteres es diluïxen configurant-se com un conjunt de plans perpendiculars entre sí, dotats d'un alt caràcter plàstic.

Eixemples actuals.

Atres arquitectura actuals que seguixen el model d'Eileen Gray serien la casa All I Own House Yolanda’s House i la Casa MJE dissenyades per ENORME STUDIO.

Edificis transformables

La segona categoria tracta sobre l'escala de l'edifici. En est trobaríem sales o edificis adaptables per a estajar distintes. L'espai transformable contempla: proyecció de futur, adaptabilitat, flexibilitat i funcionalitat. Per a portar a terme esta acció és necessari dissenyar espais de planta lliure, i introduir en est el disseny modular. Ademés, es considera necessari plantejar circulacions clares i tindre estipulat la alternabilidad dels espais. És recomanable que els espais adaptables es construïxquen a pur d'elements mòvils per a que puguen adaptar-se als nous canvis de l'usuari. Estos elements poden ser murs, paviments i sostres.

Arquitectura POP-UP

Dins de les sales o edificis transformables trobaríem l'arquitectura POP-UP, com són els eixemples de POP UP retail, un espai de comerç efímer situat en llocs emblemàtics de la teua ciutat. Es tracta de mòduls de contenidor transportables i transformables que poden ser construïts en gran facilitat i en poc temps.

Pabelló Cocobello

Cocobello és un mòdul de contenidor transportable i transformable que pot ser construït en gran facilitat i en poc temps. Pot ser utilisat com a oficina, pabelló expositiu, etc. Va ser dissenyat per l'arquitecte Peter Haimerl entre els anys 2003 i 2008.

El volum superior és transparent en dos dels seus costats i es troba equipat en allumenament LED. De nit adquirix l'image d'una caixa de llum. És possible variar el color del pabelló depenent de les necessitats del client.

Arquitectura plegable

Les arquitectura plegables, es caracterisen per ser el resultat d'una composició a pur de formes planes que en conjunt s'unixen i formen una estructura tridimensional. Les formes planes poden ser triànguls, rombos, trapezis, etc. s'unixen unes a atres en les seues arestes conformant ànguls diedros que permeten la seua estabilitat.

En l'actualitat es poden generar distints plecs no solament sobre la base de l'experimentació en paper o cartó, sino també per mig de programes de disseny per ordenador, els quals permeten modelar estructures més complexes, a on es pot simular les seues variacions o moviments si és que se'ls apliquen forces en un sentit o un atre.

Arquitectura de cartó

Arquitectura de diversa escala construïdes a pur de cartó, per mig de l'eixecució de plecs en el cartó, l'ensamblage de peces o la construcció a partir de tubos cilíndrics de cartó. A pesar de que no es tracte d'un material en un us massiu en la construcció, pot ser molt apropiat, sobretot en el cas d'arquitectura efímeres, pel seu reduït cost, pes, facilitat de transport, acceptable comportament tèrmic i facilitat de reciclage.

En el camp de l'arquitectura efímera, Guy Rottier realisa una arquitectura basada en la reutilisació de materials i defén que en el cas de les construccions temporals o efímeres no resulta rendable realisar inversions comparables a les de l'arquitectura més convencional. Treballa sobretot en l'àmbit de l'arquitectura d'emergència i vivendes temporals.

Li Village en Carton

Es tracta d'un proyecte per a la construcció d'una vila temporal de vacacions construïda usant el cartó com a material principal. Les distintes vivendes que formarien el conjunt tindrien una vida útil de tres mesos i al final de la seua vida serien cremades despuix del final de les vacacions.

El disseny de les cèlules habitacionals es basa en un pla de cartó continu que conforma el tancament de la frontera i en curvar-se genera els distints espais interiors d'esta sense necessitat de portes i finestres. El disseny de la coberta corre a càrrec dels usuaris (formant part activa del disseny de la vivenda) sent esta sustentada per mig d'una estructura aérea de cables, recolzats sobre soports tubulars de cartó compacte.

Arquitectura modular

Erro al crear miniatura:

Maquetar Casa Zip-Up

L'arquitectura modular és un tipo d'arquitectura efímera que es formalisa per mig de l'agregació o substracció de diversos mòduls que encaixen entre sí, permetent la generació d'espais de major o menor tamany. Açò permet variar les funcions i el caràcter de l'espai interior, al mateix temps que adaptar-se a les necessitats d'un moment determinat.

Casa Zip-Up

Un eixemple d'arquitectura modular seria la “Casa Zip-Up” dissenyat per Richard Rogers en 1969. El nom “Zip-up” deriva de l'us d'un sistema de panels de coberta i murs fabricat en série, que permet un ensamblado ràpit en “anells” utilisant tancaments de neopreno i oferix vans estructurals diàfans de fins a 9 metros. En carir de divisions internes fixes, es pot alterar a voluntat de l'usuari la disposició del contenidor bàsic i ampliar la casa per mig de l'incorporació d'una secció adicional.