Arques (eixida)

L'eixida arques volant

Eixida sonda nortamericana d'una sola etapa, començat a desenrollar en 1958. Inicialment dissenyat per a l'estudi de la pluja radioactiva, va ser utilisat per a la medició de vents en l'alta atmòsfera. Podia ser llançat per sol dos persones per mig d'un tubo de llançament tancat, en lo que els gasos de la ignició produïen una velocitat de llançament de fins a 240 km/h en el moment en que l'eixida travessava la cobertura frontal del tubo. El temps típic de combustió era d'uns 30 segons. Despuix de l'apagat del motor, un contador feya que despuix d'entre 75 a 100 segons el con en la càrrega útil anara eyectado i tornat a terra en paracaigudes, a on s'arreplegava i es llegien les senyes de temperatura i pressió. El seguiment en radar de l'eixida també proporcionava senyes sobre vents en relació en l'altura. En missions posteriors els objectius es diversificaron, duent càrregues per a la medició d'ozon, medició d'arrastre en l'atmòsfera superior i inclús chicotets experiments biològics.

En total es varen llançar 464 eixides Arques, en una taxa d'èxit del 98,49%. El primer Arques es va llançar l'1 de giner de 1959, i l'últim el 9 d'agost de 1991.

Senyes tècniques

Càrrega útil: 4,50 kg. Apogeu: 52 km. Espente a l'envolament: 1,495 kN. Massa total: 34 kg. Diàmetro del cos principal: 0,11 m. Llongitut total: 2,30 m. Envergadura: 0,33 m.

Referències

Wade, Mark. «Arques» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2005. Consultat el 13 de juny de 2008.