Arqueologia ibèrica

Poblat ibèric ilercavón del Coll del Moro de Gandesa .

La arqueologia ibèrica és la branca de l'arqueologia que estudia lo que es referix a les arts, als monuments i als objectes de l'antiguetat dels pobles íberos, especialment a través dels seus restants materials.

En la categoria Arqueologia ibèrica nos referim al conjunt d'actuacions arqueològiques que s'han fet en l'alce i sur de la península ibèrica, sobre els pobles prerromanos coneguts per les fonts (Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabón o Rufo Festo Avieno) com íberos que englobaven distints pobles coneguts per molts noms com: elisices, sordones, ceretanos, airenosinos, andosinos, bergistanos, ausetanos, indigetes, castelanos, lacetanos, layetanos, cossetanos, ilergetas, iacetanos, suessetanos, sedetanos, ilercavones, edetanos, contestanos, oretanos, bastetanos i turdetanos. El seu periodo de desenroll està enquadrat entre el principi de el VIi el II

Els llímits convencionals de l'àmbit íbero haurien aplegat des del migdia francés fins a l'Algarve portugués i el nort de la costa africana.

Encara que hi ha figures importants com l'arqueòlec Isidro Ballester Tormo, fundador del Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia o com Emeterio Quadrat que varen ser pioners en este camp, el llibre d'Antonio García i Bellido (1945) Espanya i els espanyols fa 2000 anys, segons la Geografia de Strábon, ha marcat en gran medida el desenroll dels estudis ibèrics.

En l'introducció del torne ràpit pels fenicios en el VIII es produïx un canvi en la fabricació de la ceràmica en el món indígena, lo que permet el desenroll d'una de les manifestacions més característiques de la cultura ibèrica.

Per a qualsevol estudi arqueològic d'este periodo, la ceràmica és un element clau, i com a guia tenim les etapes de la ceràmica ibèrica, segons Arturo Carlos Ruiz Rodríguez i Manuel Molins Molins:

• Ibèric I (600/580–540/530 a. C.), protoibérico, orientalizante final. Gots trípodes, gots en torres triples, formes de barniz roig i ánforas fenicias.
• Ibèric II (540/530–450/425 a. C.), ibèric antic. Urnes de orejeras (Oral), gots en vora de cap de ánade, decoració en bandes. Associada en ceràmica grega d'orige masaliota o de Emporiton, i ceràmiques áticas de figures roges.
• Ibèric III (450/425–350/300 a. C.), ibèric inicial-ple. Diversificació de formes i motius. Ceràmica de barniz roig-ibèric en el Llevant i Andalusia. Apogeu de la ceràmica ática de figures roges. Al final (350–300 a. C.) es produïx un tall brusc de les importacions de ceràmica grega.
• Ibèric IV (350/300–175/150 a. C.), Ibèric ple-tardà. Màxim desenroll de la diversificació. Aparició de l'estil de Llíria-Oliva. Les decoració són variades i inclouen escenes en guerrers, de recolecció, activitats textils, cavallers, danzantes, músics, animals, etc. El seu final coincidix en l'aparició de la ceràmica campaniense i el final de la segona guerra púnica.
• Ibèric V (175/150–60 d. C.), Ibèric tardà. Vinculada a les produccions romanes (campaniense A i B, sigillata). Estil de Azaila, continuació de l'Elig-Archena.
• Ibèric VI (60 d. C-II/III d. C.). Producció marginal en estil ibèric en época romana.