Anar al contingut

Armistici

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plenipotenciarios firmen l'armistici de la Guerra de Corea.

En la guerra, un armistici[1] és la suspensió d'hostilitats pactada entre pobles o eixèrcits beligerants.[2] Segons la Convenció de L'Haya de 1899, suspén les operacions de guerra per un mutu acort de la beligerància.[3] La pau —i no l'armistici— és considerada el fi de la guerra; per tant, solament es donarà per terminada esta quan es consideren arreglades les causes que havien segut casus belli.[4] Tot armistici deu ser notificat oficialment i en temps útil a les autoritats competents i a les tropes, quedant suspeses les hostilitats immediatament despuix de la notificació o en el determini que fixen els contendents. Si la duració no està determinada, les parts poden recomençar en qualsevol temps les hostilitats, prèvia advertència a l'enemic en temps convingut.[3]

Mentres dure l'armistici, qualsevol violació greu realisada per una de les parts dona a l'atra el dret de denunciar-ho i en cas d'extrema gravetat, de recomençar les hostilitats immediatament.[3] El dret dels conflictes armats no internacionals —conjunt de normes del Dret internacional que regulen un conflicte armat que tinga lloc en el territori d'un Estat entre les forces armades del Govern i forces rebels, o entre dos grups rebels— deixa d'aplicar-se quan es firma un armistici, podent supondre est la rendició incondicional.[5]


Tipos

L'armistici pot ser general o local. El general suspén en tots els llocs les operacions de guerra dels bandos o Estats beligerants. Pel contrari, el local les suspén entre certes faccions dels eixèrcits en combat i en un radi determinat.[3]


Vore també


Referències


Bibliografia

Enllaços externs