Anar al contingut

Armassó metal-orgànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:General structure of Metal-organic frameworks.png
Armassó metal-orgànica
Archiu:Caps block 0 ScienceImage 11637 Scanning electron microscope image of the seed inside the caps block 1 crystals.jpg
Micrografía electrònica d'agranada de cristals MOF

Les armassons metal–orgàniques (MOF per les seues sigles en anglés) engloben una classe de materials que consistixen d'ions metàlics o conglomerats metàlics que s'entrellacen entre sí usant ligantes orgànics. Estes armassons poden formar estructures d'una, dos o tres dimensions. En este context, els ligantes orgànics se solen denominar "puntales" o "conectors", sent un eixemple l'àcit benceno-1,4-dicarboxílico (BDC per les seues sigles en anglés).

En térmens formals, una armassó metal–orgànica és una ret de coordinació en ligantes orgànics que potencialment conté poros o buits espacials. Una ret de coordinació és un compost de coordinació que s'estén, a través d'entitats de coordinació repetitives, en una dimensió, pero en enllaços creuats entre dos o més cadenes individuals, bucles o espiroenlaces. Una definició alternativa per a una ret de coordinació seria " és un compost de coordinació que s'estén a través d'entitats de coordinació repetitives en dos o tres dimensions". Les armassons metal–orgàniques guarden similituts en els polímero de coordinació en térmens de les unitats que els constituïxen pero es diferencien entre sí en térmens de cristalinidad i porosidad. Un polímero de coordinació és un compost de coordinació en entitats de coordinació repetitives que s'estenen en una, dos o tres dimensions.[1] La majoria dels MOF reportats en la lliteratura són composts cristalins, pero també hi ha MOF amorfos,[2] i atres fases desordenades.[3]

En 2025 es va otorgar el premi Nobel de Química a Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi pel desenroll dels MOF.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2013).Pure and Applied Chemistry.85(8)
    1715–1724.doi:10.1351/PAC-REC-12-11-20.
  2. Accounts of Chemical Research.47(5)
    1555–1562.ISSN 0001-4842.doi:10.1021/ar5000314.
  3. Nature Materials.20(9)
    1179–1187.ISSN 1476-1122.doi:10.1038/s41563-021-00957-w.
  4. «Nobel Prize in Chemistry 2025» (en en-us). NobelPrize.org. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2025. Consultat el 2025-10-10.


Referències

[editar | editar còdic]