Aritmètica de Treviso

L'art de l'àbac (Plantilla:Lang-vec), també conegut com a Aritmètica de Treviso, és un manual pràctic d'aritmètica per a us dels comerciants, escrit en llengua vernàcula veneciana per un autor desconegut, publicat en Treviso cap a finals de 1478.

El text, que forma part d'una estil típic de l'Edat Mija, el dels tractats de l'àbac, es diferencia dels que li varen precedir que va ser publicat en forma impresa. l'incunable és considerat el manual matemàtic imprés més antic d'Occident i un dels primers texts científics impresos en Europa, que inclús precedix a la primera edició tipogràfica dels Elements de Euclides, donada en Venècia quatre anys despuix, en 1482.

Es tracta d'un manual pràctic dissenyat per al autoaprendizaje i d'us diari en el comerç, la redacció del qual en llengua vernàcula tenia per objecte garantisar una major difusió. Encara que no està escrit per a una audiència àmplia, va ser dissenyat per a aplicar l'aritmètica a les transaccions comercials diàries. Per lo tant, constituïx un moment important en el procés de difusió del coneiximent matemàtic, per demés elitiste, entre la classe mija.

Primera edició

l'incunable és un volum que consta de 123 pàgines sense numerar, en 62 fulls. Les pàgines, d'aproximadament 14,5 cm per 20,6 cm de tamany, contenen fins a 32 llínees de text rodejades de grans màrgens que queden en les barbes.

La data acceptada pels estudiosos és el 10 de decembre de 1478, que es pot llegir en l'última ficha de la que es compon el incunable. No obstant, existixen dubtes sobre l'editor: s'ha plantejat l'hipòtesis de que és el tipógrafo flamenc Gerardo dona Lisa (o de Lisa, italianización de Geraert de Lys, o van der Leye, latinizado en Gerardus Lisa), actiu en Treviso, mentres que atres conjectura apunten a Michele Manzolo, conegut com Manzolino, un empresari de paper d'orige parmesano, també actiu com a impressor en la ciutat veneciano.

Contingut

El volum es presenta com un manual en un enfocament didàctic molt marcat, en llínea en les intencions declarades per l'autor anònim, que ho dirigix «a tot aquell que vullga utilisar l'art del mercat comunament anomenada larte de labbacho».

Conté nocions i métodos presos del Liber abaci (1202), com la multiplicació àrap. George G. Joseph, en la seua obra Crest of the Peacock, va especular que John Napier va llegir este llibre i es va inspirar en ell per a dissenyar la ferramenta de càlcul ara coneguda com àbac neperiano.

Constituïx un dels primers casos d'us, en Occident, del sistema de numeració aràbic en càlculs algorítmics.

L'atenció del text es concentra sobretot en la resolució de problemes comercials, objectiu respecte del com la discussió sobre operacions aritmètiques no representa més que una introducció preparatòria a la resolució de problemes concrets d'aritmètica financera. El relatiu émfasis en este aspecte s'evidencia en el fet de que, després de l'introducció als números i operacions aritmètiques, totes les pàgines restants, és dir, la major part del llibre, estan dedicades a problemes pràctics i la busca de la seua solució.

Bibliografia

• (2002).I Seminari dell’Umanesimo Llatí.Edizioni Antilia.
• (1991) A History of Mathematics (en en), Wiley.

• (1995).Critical Inquiry.21(2)
• Gazale, Midhat, J. (2000). Number (en en), Princeton University Press.
• Newman, J. R. (1956). The World of Mathematics (en en), Simon & Schuster.
• Peterson, Ivars (1996). Old and New Arithmetic (en en), Mathematical Association of America.
• (1987) Capitalism and Arithmetic (en en), Open Court. ISBN 0-87548-438-7.