Anar al contingut

Aristolochia monticola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aristolochia monticola és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae.

Característiques

[editar | editar còdic]

Són plantes trepadoras herbàcees, de fulls allargats i puntagudes. Les flors són grans i en forma d'embut doblat. Els fruts són càpsules aladas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Orige desconegut. Habita en climes semisecos i molt secs, entre els 10 i els 1500 m s. n. m. Associada al bosc tropical caducifolio, xara xerófilo i boscs d'encino i de pi.

Propietats

[editar | editar còdic]

En Baixa Califòrnia Sur se li ampra principalment per a tractar els trastorns digestius, com a dolor d'estòmec (en diarrea), bilis derramada ("quan es fa un corage molt fort i amanecer en la boca amarga") o contra els paràsits intestinals. També contra la diabetis i per a curar els ulls malalts i legañosos.

El tractament generalment inclou la raïl hervir i el líquit resultant es beu en dejunes, o s'ampra per a fer llavats; contra els paràsits es hervir una ramita de la raïl de l'indi i raïl de estafiate (Artemisia ludoviciana subsp. mexicana) per a prendre's en dejunes[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia monticola va ser descrita per Townshend Stith Brandegee i publicat en University of Califòrnia Publications in Botany 6: 357. 1916.[2][3]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[4][5] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

monticola:, epítet latino que significa "habitant del mont".[6]

  • Castellà:Herba de l'indi

Referències

[editar | editar còdic]