Ares I-X
La missió Ares I-X va ser el primer vol de prova en el programa de desenroll de l'Ares I. El Ares I és un llançador per al vol espacial tripulat desenrollada per la NASA, l'agència espacial dels Estats Units. L'eixida usada per al vol de prova suborbital "Ares I-X" era similar en la seua forma, pes i tamany al de les configuracions previstes de posteriors Ares I, pero tenien un equipament intern prou diferent. L'eixida Ares I es va dissenyar per a llançar el vehícul d'exploració tripulat Orión. Junt en el llançador Ares V i el alunizador Altair, el Ares I i l'Orión són part del programa Constelació de la NASA, que desenrolla una nau espacial per al vol espacial tripulat nortamericà despuix de la retirada del transbordador espacial.
El llançament de la missió Ares I-X estava programat per al 27 d'octubre de 2009, el 48.º aniversari del primer llançament del Saturn I. El llançament del dia 27 es va retardar per les condicions del temps, que incloïen excés de vent i atres impediments d'última hora.[1] El conte arrere final (per a desapegar a la 13:49 UTC) va ser detinguda en T-02:39 quan un informe meteorològic d'un observador des de l'aire va informar de núvols en moviment sobre la plataforma d'envolament. ans que començara el conte arrere es va retardar l'envolament quan un barco va entrar en la zona marítima restringida propenca a l'eixida. Finalment el clima va provocar que s'anulara el llançament per al dia 27 a les 15:20 UTC i es tornara a programar per a una finestra de quatre hores entorn a les 12:00 UTC del 28 d'octubre de 2009. L'eixida va desapegar en èxit el dia 28 a les 11:30 EDT.
Configuració
- Senyes de la secció: AIAA'[2]
Primera etapa: funcional, quatre segments de l'eixida acceleradora sòlida reutilisables en un quint segment de prova. Segona etapa: de prova (futura etapa superior, motor J-2X) Tercera etapa: de prova (futur paquet d'instruments) Quarta etapa: maqueta de l'Orión en sistema d'abort a l'envolament (LAS)
El pes de l'eixida és de 816.466 kg.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Objectius de la prova
El Ares I-X és el primer vol de prova del vehícul Ares I. Els objectius de la prova inclouen:
Demostrar del control d'un vehícul similar usant algoritmes de control similars als usats per al Ares I. Realisar un event de separació d'etapes, en vol, d'una etapa similar a la primera del Ares I i una etapa superior de prova. Demostrar l'ensamblage i recuperació d'una primera etapa tipo Ares I en el Kennedy Space Center (KSC). Demostrar la seqüència de separació de la primera etapa, medició de la dinàmica de l'entrada atmosfèrica, i rendiment del paracaigudes. Caracterisar la magnitut integrada del parell de torsió del vehícul durant el vol de la primera etapa.
Ademés el vol té varis objectius secundaris, que inclouen:
Quantificar l'efectivitat dels motors de frenat de l'accelerador de la primera etapa. Caracterisar els entorns induïts i les càrregues en el vehícul durant l'ascens.
Demostrar un procediment per a determinar la posició del vehícul per a orientar el sistema de control de vol. Caracterisar les càrregues induïdes sobre el vehícul de prova mentres està en la plataforma d'envolament. Evaluar el rendiment dels llínees elèctriques de la primera etapa.
El perfil de vol del Ares I-X (Figura X) s'aproxima prou a les condicions de vol que el Ares I experimenta passant Mach 4.5, a una altitut d'uns 39.600 m (130.000 peus) i en una pressió dinàmica màxima (“Max Q”) d'aproximadament 38,3 quilo-pascals (800 lliures per peu quadrat).
Figura X: El perfil de vol del Ares I-X s'assembla al dels vols sense tripulació del Saturn I de la década dels 1960s, que varen comprovar el concepte de propulsió del Saturn.
Mentres el vehícul vola i se separa la primera etapa, el vol de prova ademés verifica el rendiment i la dinàmica de l'eixida acceleradora sòlida en una disposició de “pal únic”, que és diferent que la configuració anterior de doble eixida acceleradora sòlit en el tanc extern en el costat del transbordador espacial.[3]
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ares I-X.
Ares I-Y Ares I Ares V Nau Orión Programa Constelació
Referències
- ↑ «NASA scrubs launch of Ares I-X rocket - CNN.com». Edition.cnn.com. Consultat el 28 d'octubre de 2009.
- ↑ AIAA: Ares I-X Configuration
- Archivat el 29 de febrer de 2008 archivat en Wayback Machine., Oct. 2007
- ↑
«Glenn Provides Key Support for Ares I-1 Flight Test». NASA. Archivat des de l'original, el 21 de juliol de 2013. Consultat el 25 d'octubre de 2009. «Kennedy Space Center to become a moonport again». spaceflightnow.com. «About the Ares I-X Rocket». nasa.gov. Archivat des de l'original, el 10 de juliol de 2013. Consultat el 25 d'octubre de 2009.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Llaures I-X» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
NASA web site of Ares I-X
- Archivat el 10 de juliol de 2013 archivat en Wayback Machine.
Ares I-X Blog
- Archivat el 21 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine.
Spherical panorama of the completed stack of the Ares 1-X in highbay 3 of the VAB Ares 1-X components on the floor of highbay 4 of the VAB Ares 1-X components on the floor of highbay 4 of the VAB seen from above [enllaç trencat] [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ares I-X» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.