Ardi

Archiu:Map of the fossil sites of the earliest hominids (35.8-3.3M BP).svg

Mapa dels llocs a on s'han trobat els fòssils d'homínits de major antiguetat.

Archiu:Awash river.jpg

El Awash, riu etíope que transcorre per una vall que ha segut escenari de les troballes més importants de fòssils d'homínits.

Ardi, nom de catàlec ARA-VP-6/500, és el renom otorgat a l'esquelet d'una femella pertanyent a l'espècie Ardipithecus ramidus, provablement un hominino (primat bípedo), que està considerat el més primitiu hominino conegut fins a la data i que va viure durant el Plioceno, fa uns 4,4 millons d'anys.

Troballa i història

Els restants fòssils varen ser descoberts pel paleoantropólogo de l'Universitat de Tòquio, Gen Suwa, membre de l'equip dirigit pel nortamericà Tim White, el 17 de decembre de 1992 en el vall del riu Awash, en el desert d'Afar (Etiopia) en un lloc denominat Aramis i va ser desenterrado os a os entre els anys 1992 i 1994 junt a diversos eixemplars de la mateixa espècie.

Ardi és a lo manco un milló d'anys més antic que Lucy, (esquelet d'un homínit pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,3 millons d'anys, descobert pel nortamericà Donald Johanson el 24 de novembre de 1974 a 150 km d'Adís Abeba, Etiopia a uns 72 quilómetros del lloc a on va ser trobat Ardi).

Característiques

• Espècie: Ardipithecus ramidus
• Sexe: Femella
• Pese: 50 quilograms.
• Altura: 1.20 cm
• Restants conservats: màs, peus, camas, turmells, pelvis i la major part del cràneu.

El fòssil té un cervell chicotet de 323 cm³, va pertànyer a una femella i va ser malnomenat com "Ardi". La datació radiométrica de les capes de lava volcànica revelen que Ardi va viure fa 4.4 millons d'anys. El fòssil revela que el ancestro del linaje humà va sofrir un estadi d'evolució pobremente conegut un milló d'anys abans de Lucy (Australopithecus afarensis), l'icònica femella fòssil abans mencionada. Els investigadors argumenten que la forma de la pelvis, els membres sugerixen que era bípeda quan caminava en el sol, pero era cuadrúpeda quan es movia entre les branques dels arbres.

Ardi estava parcialment especialisada en la postura empinada, en la cintura pèlvica un tant "acuencada" per a soportar els intestins en una postura vertical i en els ossos dels peus llaugerament rígits per a facilitar el desplaçament bípedo. A l'hora que tenia braços llarcs i dits curvats per a agarrar-se a les branques dels arbres, també tenia en el peu el dit gros, o hallux, divergent dels atres dits, com en els grans simis, lo que li permetia agarrar-se en el peu, també als arbres.

Els científics Brian Switex i Carl Zimmer indiquen que A. ramidus sembla ser un homínit basal i que els chimpansés semblen haver-se especialisat per a la braquiación despuix d'este punt. Ser un homínit basal implica que A. ramidus és similar en moltes traces anatòmiques al ancestro tant d'humans i chimpansés, pero no necessàriament el ancestro directe. De fet, segons els càlculs moleculars, l'últim ancestro comú entre el chimpansé i el ser humà va viure entre fa 7 i 5 millons d'anys.