Arctostaphylos pungens
Pingüica (Arctostaphylos pungens) també coneguda com gayuba de Mèxic o pindicua[1] és una espècie d'arbust natiu de Mèxic[2] pertanyent a la família Ericaceae. Pot ser un arbust erecto o rastrero en una altura de fins a 3 m. Es distribuïx en Mèxic en el noreste i en els Estats Units cap al surest. Habita des de boscs templats a semisecos. En Mèxic s'utilisa per a fins alimentaris i medicinals.
Descripció
[editar | editar còdic]Arctostaphylos pungens és un arbust erecto o rastrero d'una altura de 0.5 a 3 m. Els brots són leñosos, plans i rojos o grisos, en corfa caediza. Les seues branques menudes i fulls nous són llaugerament lanosas. Els fulls madurs són coriáceas, lluents i verts, ovalades a àmpliament lanceoladas, de fins a 4 cm. L'inflorescència és una arracada esfèrica de flors. El frut és una drupa de 5 a 8 milímetros d'ample.
Distribució
[editar | editar còdic]Arctostaphylos pungens és originària del Suroest d'Estats Units i el nort i centre-sur de Mèxic, a on creix en boscs templats a semisecos, chaparralés i xares xerófilos. Preferix els sols secs, poc profunts, #àcit i carregats de grava i arena. Establix relacions en micorrizas per a obtindre més nutrients i aigua.[3] Les llavors requerixen escarificación per incendi forestal abans de poder germinar.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Actualment no està considerada com a espècie subjecta a protecció especial per la Secretaria del Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) de Mèxic.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Es tracta d'una font d'aliment per a molts tipos de vida selvada. En Mèxic, els fruts es cullen per a fer melada.[3] També es reporta l'us de la planta per a remeis casers contra malalties renals, estomacales i venéreas, entre unes atres, encara que l'efectivitat d'estos remeis no està comprovada.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- pingüica
- manzanita
- tepesquite
- encino negre
- frutilla
- full de guayuba
- madroño
- poma
- manzanillo
- tepeizquitl
- tepesquisúchil
- tepezquite[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Arctostaphylos pungens va ser descrita en 1819 per Carl Sigismund Kunth en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 278–279, pl. 259.[5]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Arctostaphylos: del grec ἄρκτος (arctos) = "orso", i σταφυλή (staphule) = "arracada de raïms"; "raïm de l'orso", en alusió al nom comú de l'espècie A. raïm-ursi[6][7]
- pungens: epítet llatío que significa "punchant" o "espinós", en alusió als fulls puntaguts[8]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Arbutus ferruginea Sessé & Moc.
- Arbutus madrono Humb. ex Kunth
- Arbutus mucronata Sessé & Moc.
- Arbutus myrtifolia Willd. ex Steud.
- Arbutus nuda Steud.
- Arbutus rigida Willd. ex Steud.
- Arbutus tomentosa Pursh
- Arbutus tomentosa var. nuda Hook.
- Arctostaphylos chaloneorum Roof
- Arctostaphylos cratericola (Donn.Sm.) Donn.Sm.
- Arctostaphylos glauca S.Watson
- Arctostaphylos pseudopungens Roof
- Arctostaphylos tomentosa var. nuda (Hook.) Lindl.
- Arctostaphylos raïm-ursi subsp. cratericola (Donn.Sm.) P.V.Wells
- Daphnidostaphylis pungens (Kunth) Klotzsch
- Raïm-ursi pungens (Kunth) Abrams
- Raïm-ursi tomentosa (Pursh) Abrams
- Xerobotrys tomentosus (Pursh) Nutt.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Enciclovida».
- ↑ 3,0 3,1 League, Kevin R.. «Arctostaphylos pungens» (en anglés). Fire Effects Information System. O.S. Forest Service. Consultat el 27 d'abril de 2017.
- ↑ «Pingüica». Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. UNAM. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2017. Consultat el 27 d'abril de 2017.
- ↑ «Arctostaphylos pungens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2012.
- ↑ Charters, Michael L.. «Page AN-AZ» (en anglés). Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations. Consultat el 4 de decembre de 2012.
- ↑ Parker, V. Thomas, et al.. «Arctostaphylos» (en anglés). Flora of North America. Consultat el 27 d'abril de 2017.
- ↑ Griffith, Chuck. «pulchellus - purpureus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 27 d'abril de 2017.
- ↑ «Arctostaphylos pungens Kunth». The Plant List. Consultat el 4 de decembre de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pingüica: Beneficis i com consumir-la per a aprofitar les seues propietats
- Arctostaphylos pungens - Galeria fotogràfica
- Arctostaphylos pungens en Naturalista
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arctostaphylos pungens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.