Anar al contingut

Archius del Terror

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frontera del Museu de la Justícia (Archius del Terror)

«Archius del Terror» és el nom que se li va donar a uns documents redactats durant la dictadura d'Alfredo Stroessner, referents a l'aparat repressiu de la dictadura d'Alfredo Stroessner, i atres dictadures aliades en el cridat Pla Còndor.[1] Els documents varen ser trobats per Martín Almada, en l'ajuda del juge José Agustín Fernández, el 22 de decembre de 1992, en la ciutat de Lambaré, Paraguai. Contenen comunicacions escrites entre autoritats policials, militars i delators civils de Paraguai principalment,[2] i també d'Argentina, Brasil, Chile, i Uruguai, durant les dictadures militars governants entre 1950 i 1980, en la finalitat de reprimir a les societats de dits països.[3]

Els centenars de documents inclouen diversos informes sobre intercanvi i trasllat de presos polítics, espionage i control d'activitats civils; al punt que existixen informes de reunions familiars o de simples charrades d'amics. Ademés es mencionen sessions de tortures pels més diversos mijos aberrants.[4]

Els «Archius del Terror», varen mostrar que Paraguai, Chile, Argentina i Uruguai varen ser els membres fundadors de l'Operació Còndor, en l'incorporació posterior de Bolívia i Brasil.[5] L'Operació Còndor contava en un sistema de comunicació encriptat, que es enrutaba per mig de bases militars nortamericanes en el Canal de Panamà, lo que permetia a les forces de seguritat del conteo de membres construir una base de senyes de dissidents polítics en atres països,[6] lo que els va permetre enviar assessins als països dels demés per a seqüestrar, assessinar i torturar a presunts enemics entre les seues comunitats d'emigrants i exiliats.

La Comissió de veres i Justícia, establida pel govern paraguayà en 2003, va poder compilar d'estos archius i atres tres fonts documentals, una llista de 9923 persones que varen sofrir 14 338 violacions de drets humans, incloent detencions, tortures, eixecucions, desaparicions i exilis. El treball de la comissió també va permetre l'identificació de 10 167 víctimes adicionals omeses pels archius.[5]


L'informació d'estos documents ha tingut impacte no només [7] en Paraguai, sino també en atres països, com en el cas chilé, l'informació del qual va contribuir a reconstruir casos del dictador chilé Augusto Pinochet.[8]Este archiu evidencia que varen desaparéixer al voltant de més de 500 persones, i més de 100 000 persones varen ser víctimes directes de la repressió, entre detencions, persecucions, processaments, flagelaciones, deportacions, desaparicions i atres violacions de drets humans. En l'any 2009, els Archius del Terror varen ser incorporats al Programa Memòria del Món de l'Unesco.[9] Actualment els archius es troben resguardats en el Centre de documentació i archiu per a la defensa dels drets humans, a càrrec de la Cort Suprema de Justícia de Paraguai.

Documents

Els documents, expropiats[10] en el procediment judicial realisat el 22 de decembre de 1992,[11] corresponen al departament d'Investigacions de la Policia, els mateixos són:

  • Fiches de detinguts.
  • Informes confidencials.
  • Demanats de busca.
  • Declaracions Indagatorias i informatives.
  • Controls a Partits Polítics d'Oposició.
  • Controls a Grups Estudiantils.
  • Controls a Sindicats.
  • Controls d'Entrada i Eixida del País.
  • Controls Telefònics.
  • Vigilància Domiciliària.
  • Notes Vàries al Cap del Dpto. d'Investigacions.
  • Publicacions Periodístiques.
  • Fotografies.
  • Llibres de Novetats de la Guàrdia.
  • Documents d'Identitat (Cèdules i Passaports)
  • Cassets en gravacions de panels, conferències, discursos, programes radials, etc.

El cridat "Archiu Pre-Stronista", que prové de l'época anterior a 1954, cobrix en distintes fonts documentals, les décades del 30 i del 40. Els documents més antics provenen de 1917 i els més recents daten de 1952, pero l'Archiu és especialment ric per a l'estudi de la dictadura del General Higinio Morínigo i dels governs colorats previs a Federico Chaves.

Consta de diversos cossos:[4]

  • Registre de Comissions Directives de Sindicats.
  • Llibres d'antecedents de la Subsección Obrera i de lleis especials.
  • 18 Volums encuadernados en els prontuaris policials.
  • Dos carpetes poc voluminoses en documents sense catalogar.
  • Llibres d'Entrades Policials.
  • Llistes de dirigents obrers.
  • Tres caixes de Fiches Prontuariales.
  • Dos carpetes de fotografies documentals de 1946/1954.

Orige

  • Expropiat.
  • Produït.

Contingut

  • Temes Polítics/ Gremials.
  • Delictes Comuns.
  • Varis Intranscendents.
  • Indefinits.

Atres archius varen ser incorporant-se posteriorment, tals com:


  • Els archius de la Direcció Nacional d'Assunts Tècnics, més coneguda com "La Tècnica". Esta expropiació es va portar a terme el 24 de decembre.
  • En 1993 s'incorporen els archius de la comissaria 3.ª i documents remesos des de la Fiscalia General de l'Estat pertanyents a la Delegació de Govern de Caaguazú i de l'Asil de Vells.
  • En els anys 2001-2002, fruts de nous allanamientos, s'incorporen documents provinents de la Policia i de diverses comissaries de la capital
  • “Roll 143” o “Roll Còndor”,[12] són 1150 documents microfilmados en senyes sobre víctimes i victimaris de les dictadures de la regió entregats que està baix la custòdia de la Cort Suprema paraguayana

Mecanismes de repressió de l'Estat

L'us de la violència tenia com a objectiu la defensa del règim totalitari; l'utilisació de la força buscava destruir, desalentar i derrotar a els qui podien enfrontar al poder. L'objectiu era paralisar als opositors i conseguir la sumissió del poble.[13][14][15]

Es parla de terrorisme d'Estat quan l'Estat es constituïx en violador dels drets humans, no complixen la seua missió sino que va en contra d'ella, aterrorizando a la població per a que tots callen i obedixquen, evitant aixina la reacció davant les injustícies. El principal mecanisme de la repressió i el més utilisat pel règim va ser la tortura.[13][14][15][16]

Artefactes i métodos de tortura

En estes pràctiques de tortura, s'ampraven varis dispositius i métodos, entre ells:[17][18]

  1. Teju ruguái (del idioma guaraní: coa de fardacho): una tralla de curta llongitut confeccionat a partir d'un cable trenat i recobert de cuiro. En un dels seus extrems contenia una vareta de ferro com a mànec i en l'atre extrem, una argolla de ferro recoberta de cuiro. El seu objectiu era desollar la pell humana.
  2. Pileta: un instrument utilisat per a sumergir a la víctima en aigua mesclada en excrements, en la finalitat d'asfixiar-la.
  3. Picana: un dispositiu compost per un cable que es conectava a la víctima per mig de cinta adhesiva en un extrem i a un magneto activat eléctricamente en l'atre extrem, generant una descàrrega elèctrica intensa en la víctima.


Adicionalment, s'ampraven grills i esposes, cachiporras, pals i varetes de ferro per a propinar colps en les extremitats de les víctimes. També es portaven a terme tortures tals com confinar a una persona en un tronc buit durant vàries semanes, sense espai per a moviment, sense accés a aliments i en una cantitat mínima d'aigua per a mantindre-la en vida.

Bibliografia

Referències

  1. ↑ «Hui es commemora el 29° aniversari de la troballa del cridat “Archiu del Terror”».
  2. ↑ Palau, Rosa (2021). La delació. Agents confidencials (pyragüe) del govern d'Alfredo Stroessner 1954-1989, Asunción: Centre de Documentació i Estudis CDE, pp. 69.
  3. ↑ «Detalles del “Archiu del Terror”». Consultat el 13 de novembre de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 Boccia Pau, Alfredo (1994). És el meu informe. Els archius secrets de la policia de Stroessner, Asunción, Paraguay: Centre de Documentació i Estudis (CDE). ISBN 978-99967-42-39-2. Consultat el 22-04-2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Informe Final Comissió de veres i Justícia – Codehupy». Codehu. Consultat el 2024-08-11.
  6. ↑ "Paraguai's archive of terror". By Mike Ceaser. 11 March 2002. BBC.
  7. ↑ Scheibe Wolff, Cristina (2010). Gênero, feminisme i ditaduras no Cone sul (en portugués), Florianópolis: Editora Mulheres. ISBN 978-85-86501-88-3. Consultat el 10082024.
  8. ↑ «Operació Còndor: el pacte de terror llançat per Pinochet», Swissinfo, 9 de setembre de 2023. Consultat el 10 d'agost de 2024.
  9. ↑ «Archive del Terror forma part del registre “Memòries del Món”». Poder Judicial de Paraguay. Consultat el 2024-05-26.
  10. ↑ «Archive "del Terror"». Consultat el 26 d'agost de 2017.
  11. ↑ «Troballa de “Archius del Terror”», 23 d'agost de 2017.
  12. ↑ «Proves d'una repressió sense llímits», 26 d'agost de 2017.
  13. ↑ 13,0 13,1 «El “Archiu del Terror” i les violacions de drets humans en Paraguai (1954-1989)» (en es). Estudyando (2025-07-24). Consultat el 2026-01-25.
  14. ↑ 14,0 14,1 Buenos Aires IT - buenosairesit.com. «Archius del Terror - CIPDH - UNESCO», CIPDH - UNESCO. Consultat el 2026-01-25 (en es-es).
  15. ↑ 15,0 15,1 «Equipe Nizkor - Domestic implementation of International Criminal Law for Serious Crimes: Paraguay.». www.derechos.org. Consultat el 2026-01-25.
  16. ↑ «University of Minnesota Human Rights Library». hrlibrary.umn.edu. Consultat el 2026-01-25.
  17. ↑ «Métodos de tortura del stronismo». ABC Color. Consultat el 2026-01-25.
  18. ↑ «Estat paraguayà indemnisarà a germans per tortures sofrides durant la dictadura stronista». ABC Color. Consultat el 2026-01-25.

Enllaços externs

Commons

  • Documents de la Direcció general de veres, Justícia i Reparació, que inclouen còpia de documents de el "Archiu del Terror", poden consultar-se en el Departament d'Archius de la Biblioteca Nacional Mariano Moreno de la República Argentina. Els mateixos varen ser aportats per la querella a la causa N°7300/13, seguida en el Jujat Nacional en lo Criminal i Correccional Federal N.º 5, Secretaria n.º 9, de la ciutat de Buenos Aires.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archius_del_Terror&oldid=1622138»