Anar al contingut

Archius de la Repressió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Archius de la Repressió és un proyecte d'archiu digital d'accés obert que va sorgir en novembre de 2018 per a difondre documents digitalisats del periodo denominat "Guerra bruta" o terrorisme d'Estat en Mèxic. Este archiu, gestionat per l'organisació Artícul 19 Mèxic i Centroamérica, conté més de 300 000 fotografies que provenen de documents del dispositiu estatal de repressió i contrainsurgencia que varen ocórrer en Mèxic entre 1960 i 1980.[1][2][3]

L'archiu va estar coordinat, ademés d'Artícul 19, per El Colege de Mèxic i la Comissió de la Veritat de Guerrero.[4]

Context històric

L'archiu conté documents que provenen de la cridada "Guerra bruta", un periodo en el que l'Estat mexicà va portar a terme un procés de violència sistematisada en contra d'organisacions clandestines considerades dissidents. Este procés va ocórrer durant la segona mitat del XX, especialment entre les décades de 1960 i 1980.[1]

El concepte de 'guerra bruta' també va ser usat en Amèrica Llatina, per a descriure les accions de repressió de les dictadures de la regió; pero també s'ha identificat un biaix sobre eixe concepte, puix prové de conflictes de potències europees, com la francesa, en regions d'Argèlia i Indochina, quan els seus eixèrcits no respectaven les normes de la guerra. En eixe sentit, per a autors com Camilo Vicente Ovalle, citat per Ortega Vázquez, tindria més sentit parlar de contrainsurgencia, puix impliquen les polítiques, accions i programes realisats per un Estat per a derrotar pràctiques d'insurgencia social, mampreses per moviments socials i organismes que busquen la transformació dels seus règims polítics.[5]

Durant el periodo de la Guerra Freda, en Mèxic va escomençar una aparat de repressió en contra de les dissidència polítiques que eren considerades socialistes o comunistes. L'Estat mexicà va crear instàncies de repressió, com la Direcció general d'Investigacions Polítiques i Socials (DGIPS) i la Direcció Federal de Seguritat. [6]

Més alvance l'estat mexicà també va escomençar a implementar pràctiques de persecució i violència, que apleguen fins a la tortura i la desaparició forçada. Durant el sexeni d'Adolfo López Mateos es varen reprimir als treballadors ferrocarrileros que varen impulsar folgues, la persecució i encarcerament dels seus dirigents com Demetrio Vallejo; i en 1962 va ser assessinat Rubén Jaramillo, líder llaurador, aixina com la seua família.[7]

Contingut

Archius de la Repressió conté un acervo de més de 300 mil documents fotografiats que atesten les pràctiques de violència comeses per l'estat en el periodo de Guerra bruta. Estos provenen de la Direcció Federal de Seguritat i de la Direcció general d'Investigacions Polítiques i Socials.[1]

Els archius varen ser digitalisats dels originals que es troben en l'Archiu General de la Nació (AGN). Estos archius digitals varen ser compartits per l'Ex Comissió de la Veritat de l'Estat de Guerrero (Comverdad). Estos archius es troben en procés de catalogació.[2]


Artícul 19 va tindre accés a estos documents, originalment reservats en archius oficials, per mig de persones que varen ser part de l'ex Comissió de la Veritat de l'Estat de Guerrero. L'organisació va fer una aliança en El Colege de Mèxic i la Northwestern University, en la finalitat de lliberar els archius en format digital, en les característiques que té que tindre un archiu documental, prenent en conte els aspectes històrics i digitals. A través del Colege de Mèxic es va elegir un software adequat i alguns aspectes archivístics. La Northwesthern University va proveir recursos sí com l'assessoria del Center for Research Libraries (CRL) per a poder realisar la catalogació archivística en un entorn digital.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ortega Vázquez, 2022-12-21, p. 55.
  2. ↑ 2,0 2,1 jenny.zapata (2022-08-23). «ARCHIVOS DE LA REPRESIÓN» (en es). Experiències per a la memòria. Consultat el 2025-06-27.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ortega Vázquez, Guillermo Salvador(2021).«Dimensió material d'un mig de memòria digital. El cas d'Archius de la Repressió».Iberoforum. Revista de Ciències Socials de l'Universitat Iberoamericana.1(1): 1–37.Consultat el 2025-06-27.(en es)
  4. ↑ Ortega Vázquez, 2020, p. 98.
  5. ↑ Ortega Vázquez, 2020, p. 143.
  6. ↑ Ortega Vázquez, 2020, p. 143-144.
  7. ↑ Ortega Vázquez, 2020, p. 144.

Bibliografia


Referències