Archius de la Resistència
Archius de la Resistència és un proyecte d'archiu documental que reunix uns 50 mil documents de l'época del terrorisme d'Estat (Guerra bruta) en Mèxic.[1] Este proyecte és gestionat per Artícul 19 Mèxic i l'UNAM, a través del Centre de Documentació del Centre Cultural Universitari Tlatelolco (CCUT).[2]
També posseïxen una plataforma virtual, en més de 5 mil documents històrics digitalisats i disponibles per a consulta. Els documents que preserven i compartixen van de 1960 a 1992.[3]
Contingut
L'archiu contenen un acervo documental de més de 50 mil documents històrics de l'época de terrorisme d'Estat en Mèxic, també conegut com a Guerra bruta. Estos documents varen ser compilados per víctimes, familiars de persones que varen ser víctimes de violències greus als seus drets humans, aixina com per exmilitares.[1][4]
L'archiu tendix fondos de la Lliga Comunistes 23 de Setembre (LC23S), l'Associació Cívica Nacional Revolucionària, el Partit dels Pobres, les Forces Armada Revolucionàries (FAR), etc.[2] Està compost per cartes, fotografies, documents provatoris personals, credencials, fiches de busca, fazines, entre uns atres més. Este cúmul de continguts es convertixen en "el recort moltes voltes dels seus morts i desapareguts per la repressió; una denúncia pública sobre l'actuar de l'Estat."[4]
Història de l'archiu
Hi ha antecedents de la creació d'un archiu en estes característiques des de la década de 1970, quan exmilitares de la Lliga Comunista 23 de Setembre, Manuel Anzaldo entre ells, i atres agrupacions dissidents, mentres estaven privades de la seua llibertat en Santa Martha Acatitla, varen tindre l'idea de realisar un llibre en la que contaren la seua experiència com a presos polítics. En eixe moment havien segut comissionats a treballar en l'imprenta de la presó. En eixe moment varen realisar poemes, contes, els quals no varen poder imprimir, i varen guardar per a sí mateixos. Esta situació els va fer preguntar-se: "¿quí guardava la memòria de la resistència en Mèxic?".[2]
Fòra de presó, els exguerrileros varen seguir recopilant les seues memòries per mig de papers, documents que els donaban exmilitares, familiars de víctimes de desaparició forçada, etc. Estos documents eren clandestins, i els ocultaven per la por a que anaren borrats de l'història i ocultats per l'autoritat estatal. Per un atre costat, estos documents tenien atres riscs de caràcter físic: l'humitat, les mudances, els insectes, la falta de conservació preventiva, etc.[2]
En 1989, Manuel Anzaldo i uns atres exguerrilleros varen poder materialisar el seu llibre de poemes i contes, titulat Sobrevivim al gèl. Lliteratura de presos polítics. Aixina mateix varen fundar el Centre d'Investigacions Històriques dels Moviments Armats (CIHMA), en la Ciutat de Mèxic, que era un centre de documentació, imprenta i refugi per als exintegrantes de la LC23S. Esta casa va tindre una funció molt distinta en el passat, puix va ser centre d'operacions de la llavors Direcció Federal de Seguritat (DFS), una policia secreta creada per a reprimir a guerrillers i combatents. En esta antiga casa de repressió, ara es conservava la memòria de la resistència, per mig de la conservació i recopilació de documents, els quals organisaven en caixes. No obstant, en 1998 varen ser desestajats, lo que va fer que l'archiu tinguera que ser resguardat en Tijuana.[2]
En decembre de 2021, Archius de la resistència va tindre el seu primer llançament en Guadalajara, com a plataforma en llínea, en 35 el meu documents digitalisats i compartits.[5]
En 2020 l'archiu va ser cedit a l'organisació Artícul 19, qui a través del Centre d'Investigacions i Estudis Superiors d'Antropologia Social (CIESAS), ho varen poder ordenar, netejar, organisar, classificar i digitalisar. Este treball es va fer en conveni en l'Observatori Etnogràfic de Violències, més alvance Laboratori d'Antropologia de les Justícia i les Violències, del CIESAS Ciutat de Mèxic.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Monge, Jesús (2025-04-27). «Presenten els archius de la resistència» (en es-mx). Excélsior. Consultat el 2025-06-26.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rendón, Salma (2025-06-13). «Archius de la Resistència: la memòria contra l'oblit» (en es). Corrent Alterna. Consultat el 2025-06-26.
- ↑ Souza, Dalia (2021-12-06). «“Archius de la resistència”: una ferramenta per a la conservació, l'ampara i la difusió de la memòria històrica» (en es). Zona Docs. Consultat el 2025-06-26.
- ↑ 4,0 4,1 García Vega, Verónica Susana (2024-06-08). «Repressió i Resistència. Dos archius digitals per a commemorar el Dia Internacional dels Archius» (en en). Animal Politico. Consultat el 2025-06-26.
- ↑ «Archius de la Resistència: memòria viva contra l'oblit – ARTICLE 19 MX-CA» (en es). Consultat el 2025-06-27.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archivos de la Resistencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.