Aragonés chistabino

L'aragonés chistabino o simplement chistabino és la varietat dialectal del aragonés que es parla en el vall de Gistau (en Osca, Espanya): Gistaín, Sant Joan de Pla, Pla, Saravillo i La Comuna (Sense, Señés i Serveto). És una de les varietats de l'aragonés més arcaisades i menys castellanizadas. Fa de transició entre el belsetano i el benasqués.

El chistabín és en tota seguritat un dels dialectes de l'aragonés que més vitalitat té junt en el cheso i el foncense. Açò fa que inclús en prou famílies encara hui es puga escoltar entre part de la joventut i dels chiquets. També és de destacar que s'impartix inclús com a llengua vehicular en l'escola de la vall, lo que permet que la transmissió generacional parcialment trencada, puga mantindre la seua continuïtat.

Un atre fet que fomenta que la llengua es mantinga és l'amor que senten els habitants de la vall per les seues tradicions i costums, moltes d'elles expressades en aragonés chistabín.

Fonètica

La x en posició inicial està acompanyada d'una i com en belsetano, que a voltes és etimològica i derivada del prefixe ex-:

• • Ixingardana
  • Ixordiga
• Predomina la sonorizaació de les sordes intervocàliques llatines:
  • Caixigo
  • Radigon
  • Meligo
  • Ixau / ixada
  • Cadiera
  • Crabacín
  • Ixordiga
  • Verduc
  • Vorruga
  • Vuxiga
  • Vediello
  • Ubago
• A voltes hi ha restants de conservació de sordes intervocàliques:
  • Ripa, ripazo
  • Capazo
  • Capino
  • Escopallo
  • Pareton
  • Paretere
  • Espellotar
  • Recutir
  • Batalle
  • Navata
  • Navater
  • Navatera
  • Navatiar
  • Vetiello (en Señés)
  • Zurriaco
  • Cucullo
  • Foriquiar
  • Foradieco
  • Limaco
  • Lucana
  • Esbelecar
  • Cocote
  • Cocullada
  • Leremeco

No és est el cas de tota hora ni de samuco / samugo (sabuco en Señés) que inclou Brian Mott.

• Hi ha casos de L a on l'aragonés general té LL, lo que pot indicar que fa poc existia una L geminada com en belsetano:
  • Aquela
• Hi ha casos d'evolució del grup llatí -ND- cap a -n- que va ser comuna en l'Alt Aragó antigament.
  • Barana
  • Fona
  • Esponal
  • Espuena
  • Graniç
• Hi ha restants de sonorizaació de oclusiva dezaga líquida:
• ambolla / embolla (en Gistaín, en coexistència en ampolla), bango, freixengo, tranga, ixordiga, ixingardana.
• Es registra algun cas d'evolució de -CT- cap a -t- com en belsetano:
  • feto
• La partícula pronómino-adverbial de locatiu I davant dels imperfectes del verp estar es pronuncia /igera/. Açò es troba en algun text medieval i Gistaín és un dels pocs llocs a on este es conserva.
  • I yera > /Iguera/

Morfologia

• Els artículs determinats són: el, la, és, les. L'artícul masculí es apostrofa en l' si el sustantiu que li seguix escomença per vocal. L'artícul femení sol apostrofa quan el sustantiu escomença per a. Apareixen també els artículs a, as sobretot en contracció en en (n'a, na'as) i algunes voltes en de (d'a, d'as).
• L'infinitiu pot tindre una -i de refirme (paragógica) o no pronunciar-se, depenent del lloc.
  • cantara
• El participi és: -au, -iu. En Gistaín s'ampra més -anat que -iu. Es troben participis forts que en -ito com en aragonés central, pero són irregulars i en accent en la raïl: cáito (Pla, Gistaín), tráito (Gistaín).
• La desinència aragonesa de primera persona plural és -m, (encara que la -m final en aragonés sol canviar a -n), diferent del aragonés general -mos, pero igual que en el ribagorzano.
  • cantam, querem, salim

• Hi ha verps acabats en -anar que es conjuguen com incoativos:
  • ablandir, aclarir, berrir, buquir, canyir, embullir, esbandir, escasir, escurir, estrechir, funir, furnir, gatir, podrir, respesir, restrenyir, turir
• En el passat imperfecte d'indicatiu la primera persona té la desinència -i, i açò podria tindre relació en la -i del ansotano:
  • tenebai > tenebe
• El passat indefinit és sintètic de tipo aragonés en Sense, Señés, Zarandillo, La Comuna i Serveto:
  • 1ª conjugació: -é, -és, -o, -én, -ez, -ón
  • 2ª i 3ª conjugacions: -ié, -iés, -ió, -ién, -iez, -ió
• En Pla, Sant Joan de Pla i Gistaín és de tipo perifràstic com en ribagorzano.
  • voi puyar(i)
  • vas puyar(i)
  • va puyar(i)
  • von puyar(i)
  • veu puyar(i)
  • van puyar(i)
• El condicional pert la -a final en algunes persones.
  • vaig obrir, farí, dirí

Sintaxis

Es fa concordancia del participi en el complement directe:

• Les vaques les han menjades
• És he vists

Bibliografia

• (2008) Dizionario aragonés chistabín, Saragossa: Gara d'Edizions-IFC. ISBN 978-84-8094-061-0.