Aragonés central

El aragonés central és el bloc dialectal del aragonés que es parla aproximadament en el noreste del Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarbe. En la zona destaquen llocs com Panticosa, Brote, Aínsa i Bielsa.

Fonètica

Conserva la fonètica de l'aragonés pirenaic preliterario:

• Existixen focs de conservació del diptongo -ia- derivat de l'I curta llatina (fiastas, suarde, etc) i casos aïllats fòra de dits focs.

• Les oclusives sordes intervocàliques llatines P, T, K, es conserven en molts més casos que en l'aragonés general: capeça, crapa, lupo, escopallo, foricar, afocar, taleca, focaça, borruca, fornica, ayutar, fusata, xata, recutir, recatiar, emprenyatuara. Açò dona en la morfologia participis en -nugue i -ito.
• Sonorisació darrere de líquida: les sonores que van darrere de líquida N, R es ensordecen sobretot en el sector Torla-Ordesa-Brote-Vió-El Solà-Tena.

Grup -MP- > -mb-:

• Canvi en Panticosa, Torla-Ordesa, Oto, Brote, Guasa, Fanlo, Buisán, Yosa.
  • • Tramba en Torla-Ordesa.
    • Embolla: ampolla (molt estés)
  • Grup -NT- > -nd-:
    • Planda i Punda en Vió i Panticosa.
    • Candal, Sendir, Fuande, Puande, Undar, només en Vió.
  • Grup -NK- > -ng-:
    • Blango, Bango, Chungo, Barrango, Palanga
    • Zingüenda (Panticosa).
  • Grup -LT- > -ld-:
    • Aldo, Buldorín, Saldo, Suarde, Sangardana
  • Grup -RT- > -rd-:
    • Chordica/Xordica (molt estés)
  • Grup -LP- > -lb-
    • Tauba (de Talpa, en Sallent de Gállego)
  • Grup -RK- > -rg-:
    • Forgancha

Morfologia

En el sector central trobem en molts llocs l'artícul ro, ra, ros, ras com a forma posvocálica del artícul aragonés general lo, la, els, les . També ho trobem en un text antic procedent de Sobrarbe que estava en llatí pero tenia formes romançades: ero kabalo, era espata (la l representava a voltes una ll o una l geminada). Coincidix en les formes gascones de l'atre costat dels Pirineus. També són comuns les formes el, la, i(l)s, les; com a formes genuïnes de la zona central

S'ampren participis en -nugue, -ito, considerats més propencs a la fonètica aragonesa. No obstant, en algunes zones coexistixen en -au, -iu que tendixen a predominar, i també han fet que es perguen els primers.

Bibliografia

• (1989) Gramàtica de la Llengua Aragonesa, Saragossa: Mira Editors. ISBN 84-86778-16-6.