Aprenent

Erro al crear miniatura:

Panader medieval i el seu aprenent

Dins del context gremial, es dia aprenent a la persona que deprenia algun art o ofici. En alguns contexts laborals més actuals pot fer referència a una persona situada en la fase prèvia d'aprenentage a l'obtenció del grau d'oficial.

Antecedents

No fa molt temps, cada gremi d'artesans o oficials tenia les seues regles particulars per a l'aprenentage, i ningú podia eixercir cap art o ofici, encara dels més senzills, sense haver estat d'aprenent en un mestre per espai de sis o sèt anys i sense subjectar-se despuix a examen i incorporació en el gremi. Encara es varen establir majors traves en algunes ordenances, que varen aplegar a l'extrem de fixar també el número d'aprenents per a evitar la concurrència i encara de negar l'entrada en l'aprenentage i en els gremis als que es trobaven en la classe de fills illegítims.

En Espanya

Posteriorment, a pesar de les ordenances dels gremis, es varen prendre en Espanya les disposicions següents:

• que l'illegitimitat no servixca d'impediment per a eixercir les arts i oficis; céd. de 2 de set.de 1784 :
• que no s'impedixca a les dònes i chiquetes el deprendre les llabors i artefactes propis del seu sexe, ni el vendre lliurement les seues manufactura; céd. de 2 de giner de 1779
• que totes les dònes tinguen facultat general per a treballar en totes les arts i manufactura compatibles en el decore i forces del seu sexe; céd. de 2 de set.de 1784
• que les viudes dels artesans puguen conservar les seues tendes i tallers, encara que casen en segons marits que no siguen de l'ofici dels primers; céd. de 19 de maig de 1790
• que tots i qualssevol artesans puguen treballar en els seus oficis sense obligació d'examinar-se en ells i siguen mantinguts per la justícia en el lliure eixercici de les seues professions, no obstant les oposicions dels gremis, en tal que siguen de coneguda habilitat o la justícia se cerciore d'ella; real orde, de 26 de maig de 1790
• que deuen ser admesos a examen d'un ofici tots els que li pretenguen sense que els obste la falta dels requisits d'aprenentage, oficialía, domicili, ni un atre algun que prescriguen els seus ordenances; circular d'1 de mà de 1798 — Lleis 9, li, 15, 13, 11, i nota 3, tit. 23, tíb. 8, Noc Rec.

He ací puix destruït ya indirectament en el XVIII l'aprenentage forçós que es trobava establit per les ordenances dels gremis.

En la maçoneria

Artícul principal → Grau masónico.

El aprenent és el primer grau de la francmaçoneria, constituint el nivell d'ingrés i la base dels tres graus que conformen la maçoneria simbòlica o «blava». Este grau representa l'inici del procés iniciático i la transició formal de la vida profana a l'orde masónica.

Simbolisme i aprenentage

Simbòlicament, el treball de l'aprenent se centra en el «desbaste de la pedra bruta», una alegoria de l'esforç personal per perfeccionar el caràcter i desenrollar l'ètica i l'autocontrol. En este nivell, el francmaçó es dedica a l'estudi dels símbols bàsics, les ferramentes fonamentals de l'ofici i els principis de fraternitat i igualtat que rigen l'institució.

Una característica comuna en diversos ritos, com el Rito Escocés Antic i Acceptat, és que l'aprenent mantinga el «vot de silenci» durant les reunions de la logia. Esta pràctica pedagògica té com a objectiu fomentar l'escolta activa, la reflexió interior i l'aprenentage abans d'accedir als graus superiors de companyer i mestre.

Bibliografia

• Escriche, Joaquín (1876). Diccionario razonado de legislacó y jurisprudencia (vol. 1) (en es). Consultat el 13 de julio de 2020.

Enllaços externs

• «aprenent». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).