Aprenent
Dins del context gremial, es dia aprenent[1] a la persona que deprenia algun art o ofici.[2] En alguns contexts laborals més actuals pot fer referència a una persona situada en la fase prèvia d'aprenentage a l'obtenció del grau d'oficial.[3]
Antecedents
No fa molt temps, cada gremi d'artesans o oficials tenia les seues regles particulars per a l'aprenentage, i ningú podia eixercir cap art o ofici, encara dels més senzills, sense haver estat d'aprenent en un mestre per espai de sis o sèt anys i sense subjectar-se despuix a examen i incorporació en el gremi.[4] Encara es varen establir majors traves en algunes ordenances, que varen aplegar a l'extrem de fixar també el número d'aprenents per a evitar la concurrència i encara de negar l'entrada en l'aprenentage i en els gremis als que es trobaven en la classe de fills illegítims.[5]
En Espanya
Posteriorment, a pesar de les ordenances dels gremis, es varen prendre en Espanya les disposicions següents:
- que l'illegitimitat no servixca d'impediment per a eixercir les arts i oficis; céd. de 2 de set.de 1784 :
- que no s'impedixca a les dònes i chiquetes el deprendre les llabors i artefactes propis del seu sexe, ni el vendre lliurement les seues manufactura; céd. de 2 de giner de 1779
- que totes les dònes tinguen facultat general per a treballar en totes les arts i manufactura compatibles en el decore i forces del seu sexe; céd. de 2 de set.de 1784
- que les viudes dels artesans puguen conservar les seues tendes i tallers, encara que casen en segons marits que no siguen de l'ofici dels primers; céd. de 19 de maig de 1790
- que tots i qualssevol artesans puguen treballar en els seus oficis sense obligació d'examinar-se en ells i siguen mantinguts per la justícia en el lliure eixercici de les seues professions, no obstant les oposicions dels gremis, en tal que siguen de coneguda habilitat o la justícia se cerciore d'ella; real orde, de 26 de maig de 1790
- que deuen ser admesos a examen d'un ofici tots els que li pretenguen sense que els obste la falta dels requisits d'aprenentage, oficialía, domicili, ni un atre algun que prescriguen els seus ordenances; circular d'1 de mà de 1798 — Lleis 9, li, 15, 13, 11, i nota 3, tit. 23, tíb. 8, Noc Rec.
He ací puix destruït ya indirectament en el XVIII l'aprenentage forçós que es trobava establit per les ordenances dels gremis.[5]
En la maçoneria
- Artícul principal → Grau masónico.
El aprenent és el primer grau de la francmaçoneria, constituint el nivell d'ingrés i la base dels tres graus que conformen la maçoneria simbòlica o «blava». Este grau representa l'inici del procés iniciático i la transició formal de la vida profana a l'orde masónica.
Simbolisme i aprenentage
Simbòlicament, el treball de l'aprenent se centra en el «desbaste de la pedra bruta», una alegoria de l'esforç personal per perfeccionar el caràcter i desenrollar l'ètica i l'autocontrol. En este nivell, el francmaçó es dedica a l'estudi dels símbols bàsics, les ferramentes fonamentals de l'ofici i els principis de fraternitat i igualtat que rigen l'institució.
Una característica comuna en diversos ritos, com el Rito Escocés Antic i Acceptat, és que l'aprenent mantinga el «vot de silenci» durant les reunions de la logia. Esta pràctica pedagògica té com a objectiu fomentar l'escolta activa, la reflexió interior i l'aprenentage abans d'accedir als graus superiors de companyer i mestre.[6]
Referències
- ↑
- ↑ RAE. «aprendiz | Diccionario panhispánico de dudas» (en es). «Diccionario panhispánico de dudas». Consultat el 13 de julio de 2020.
- ↑ ASALE, RAE-. «aprendiz, aprendiza | Diccionario de la lengua española» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 13 de julio de 2020.
- ↑ Escriche, 1876, p. 240
- ↑ 5,0 5,1 Escriche, 1876, p. 241
- ↑ Vázquez Semadeni, M. E. (2006). Grieta. Estudios y Narraciones Históricas, mayo-octubre, 72-87. México: Universidad de Guadalajara.
Bibliografia
- Escriche, Joaquín (1876). Diccionario razonado de legislacó y jurisprudencia (vol. 1) (en es). Consultat el 13 de julio de 2020.