Apis mellifera meda

La abella persa (Apis mellifera meda és una subespecie d'abella domèstica, una de les primeres subespecies en ser descrita (Skorikov en 1829), basant-se en la llongitut de la glossa i la forma del esternito abdominal. Originalment la seua zona de distribució va ser el nort de Pèrsia; després, Lencoron, amplia la distribució des del nort d'Iraq, Síria i surest de Turquia.

Va ser estudiada morfològicament per Friedrich Ruttner en el 2000 en Mazandarán província d'Iran ubicada al sur del mar Caspio. Este autor va realisar un estudi a lo llarc del paralel 36° de latitut nort, als fins d'establir ecoclinas (clina ecològica) de les montanyes situades al sur del mar Caspio, que tenen altituts de més de 1500 m s. n. m. a les costes del mar Mediterrànea, en Palestina i Israel que estan a menys de 500 metros. En ella l'autor seguint un gradient d'altitut va intentar demostrar si el tamany del cos i l'àrea de l'ala de les abelles aumenta en l'altitut, per a conseguir una millor eficiència tèrmica i millor calitat de vol, que és lo que prediu la Regla de Bergmann, que en realitat va ser donada per a animals homeotermos, i en este cas no es complix. També en este treball es tracta la Regla de Gloger.

Mossadegh, M. S. va estudiar la coexistència de Apis mellifera meda i Apis florea en Iran, trobant en este país la presència de Euvarroa sinhai ^{[enllaç trencat]}.

Kandemir et al. 2005, posa en clar que les colónies de la república autònoma de Naxçiván, que llimita en Armènia, Turquia i Iran; són provablement Apis mellifera meda. Les abelles de Anatolia (Ankara, Beypazarı) Turquia; pertanyen a Apis mellifera anatoliaca. Les abelles de la Tracia oriental (Turquia) pertanyen a Apis mellifera carnica.