Apis florea
La abella melífera asiàtica chica (Apis florea) és una espècie d'himenòpter apócrito de la família Apidae. Té un àrea de distribució geogràfica compresa en climes calorosos. En l'oest, l'espècie està present en les parts més caloroses d'Oman, Iran i Pakistan, i en el continent Indi en Sri Lanka. També present en Indonèsia, pero el seu centre de distribució primària és Àsia suroriental. Trobada rarament en altituts majors als 1500 m s. n. m., esta espècie està absent en el Himalaya. Viu en freqüència en boscs tropicals, i àrees de cultiu. En Àsia suroriental es troben panales de l'espècie en llogarets.
Cicle biològic
[editar | editar còdic]És l'espècie més menuda d'abelles del gènero Apis, sobre tamany del seu cos.[1] Una obrera medix típicament de 7–10 mm en la llongitut corporal, i la seua plena coloració és pardo rojós.[2] Una colónia de Apis florea consistix en un sol panal que en la seua part superior rodeja una branca o objecte del com se sosté.[3]
Els seus nius estan a cel obert, no anida en cavitats, pero estan ben camuflats, penjant de branques d'arbres o arbusts, coberts de fullage dens, generalment a una altura d'1 a 8 m del sol. En Oman les colónia construïxen les seues panales en coves, i els panales adherits en les parets.
Els panales d'esta abella estan sempre ben coberts en obreres. Ampren prop de tres quartos de la població d'obreres de la colónia en la formació d'esta cortina protectora viva d'abelles. Quan li les molesta, la cortina d'abelles mostra un moviment cridat "shimmering" en anglés: les obreres sacsen les seues abdomens de costat a costat d'una manera sincrónica; al mateix temps, emeten un sò com si chiularen. Si es produïx un disturbi major es desparrama la cortina d'abelles i ataquen a l'intrús.
El panal que rodeja a la branca li servix a les obreres pecoreadoras per a posar-se. La dansa de la comunicació per les pecoreadoras, anunciant el descobriment d'una font de l'aliment, també ocorre en esta plataforma. Les files adjacents del panal s'utilisen per a almagasenar el polen. Baix del polen es troba l'àrea d'crío. Quan perden les seues reines construïxen celes reals a partir de larves jóvens.
Per a resguardar-se d'atacs de les formigues, les obreres cobrixen els extrems en propóleo pegajoso en franges de 2,5 a 4 cm d'ample. Apis florea és l'única abella que utilisa esta tècnica defensiva.
En l'estació en que hi ha molta entrada de néctar, les colónies més poblades enjambran naturalment.
En comparació a l'atra espècie de l'abella, la cantitat de mel que els obreres de Apis florea almagasenen no excedix varis centenars grams per colónia. En algunes parts d'Àsia, la gent de camp ha ideat un esquema per a collir esta mel. Primer, les colónies o les abelles es transferixen dels seus llocs naturals al llogaret, el panal s'afiança en dos abrazaderas a una branca d'un arbre. La part superior del panal, es talla, i la mel és espremuda. En un periodo de sis a huit semanes les abelles reparen el panal i ho omplin en mel, collint-ho novament.[4]
Quan les colónies de Apis florea són abundants hi ha famílies que subsistixen de la renda de les mateixes. Com el tipo de maneig no resulta racional totalment moltes colónies perixen, mentres que unes atres abandonen els nous llocs construint panales en atres àrees.
La mel d'esta abella és utilisada socialment atribuint-li propietats curativas, que alimentàries.
Esta espècie és ectoparasitada per un àcar de l'espècie Euvarroa sinhai propi de Apis florea, Apis andreniformis és parasitado per un atre àcar del gènero Euvarroa denominat Euvarroa wongsirii. Es diferencien abdós espècies perque Euvarroa wonsirii té una forma més de flecha que Euvarroa sinhai que és més oblongo.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Treballs de Apis florea en Mija Wiki Cultura Apícola
- M. S. Mossadegh.
- M.S. Mossadegh. Honey hunting of Apis mellifera Meda Skorikov and A. florea F. in Iran, 1990-1992.
- M.S. Mossadegh. Coexistance area of Apis mellifera Meda Skorikov and A. florea F. in Iran, 1987-1995.
- M.S. Mossadegh and F. Ruttner. The ecological significance of morphological variation in Apis florea F. in Iran, 1990-1995.
- M.S. Mossadegh. Arthoropods fuana (Insects and mites) of hoeny bee hives of Iran, 1994-1996.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ I. R. Wu & B. Kuang (1987). “Two species of small honeybee - a study of the genus Micrapis”. Bee World 68: 153–155.
- ↑ Oldroyd, Benjamin P., Siriwat Wongsiri. Asian honey bees: biology, conservation, and human interactions. Harvard University Press, 2009.
- ↑ Gupta, Rakesh Kumar. Beekeeping for Poverty Alleviation and Livelihood Security. N.p. 2014. Web.
- ↑ Wongsiri, S., et al. "Comparative biology of Apis andreniformis and Apis florea in Thailand." Bee World 78.1 (1997): 23-35.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Apis florea.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apis florea.- Fotos de Apis florea
- Apicultura en Àsia
- el_g%C3%A9nero_Apis#Apis_florea Treballs de Apis florea en Mija Wiki Cultura Apícola
- Comparative biology of Apis andreniformis and Apis florea in Thailand. Wongsiri, S., Lekprayoon, C., Thapa, R., Thirakupt, K., Rinderer, T., Sylvester, H., Oldroyd, B., Booncham, O. 1996. Bee World 77: 23-35
Fotos
[editar | editar còdic]- Panal de Apis florea
- Apis florea en Tailàndia
- Panal recent construït
- Abella adulta
- Foto d'obrera de Apis florea
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apis florea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
