Api (praenomen)
Appius (en latín: Api) és un praenomen llatí, o nomene personal, generalment abreviat Ap. o App., i més conegut com a resultat del seu us extensiu per part de la gens Claudia. La forma femenina és Apia. El praenomen també varen donar lloc al patronímico gens Appia.[1][2]
Orige i significat
[editar | editar còdic]Com ocorre en molts praenomina, no hi ha una explicació satisfactòria del significat d'Api. L'orige del nom s'ha enfosquit pel fet de que es coneix principalment per la seua associació en la gens Claudia, i no ho varen dur atres figures importants de l'història romana. Tito Livio relata el història de cóm, en els primers dies de la República romana, un ric Sabino cridat Atio Clauso va emigrar a Roma des de la ciutat de Cures, junt en la seua família i criats, i va ser admés en el patriciado. Posteriorment latinizó el seu nom, convertint-se en Api Claudio Sabino. La Claudii es va convertir en una de les més grans gents romanes, entregant numerosos magistrats durant varis sigles.[3][2]
La gens Claudia va anar també una de les famílies més orgulloses i conservadores de Roma, casi sempre es va posar del costat del partit aristocràtic contra la plebe i la més reformista entre els patricios. Molts d'ells eren coneguts tant pel praenomen Api com pel nomen Claudio, i la més famosa de les calçades romanes, la Via Apia, va rebre el nom del seu constructor, Api Claudio el Cego.[3][2]
Per esta raó, a sovint es diu que els Claudii, que feyen us constant del nomene Api, eren l'única família que usava eixe praenomen, i que deu haver segut una latinización del praenomen osco Attius o Attus. No obstant, el nom no era exclusiu de la gens Claudia. Durant una crisis política a mitan de el V, el Capitolio va ser pres per una força de refugiats polítics i esclaus en un breu tumult liderat per Api Herdonio, qui era un sabino, com els antepassats dels Claudii, pero el seu nom mostra que Api tenia una existència independent d'eixa gens.[3][2]
Durant els últims anys de la República, i continuant fins a l'época imperial, el praenomen Api va ser utilisat per vàries gens plebees, incloent els Annii, Junii, Modii, Popidii, Saufeii, Silvii i Villii. També deu haver segut utilisat pels antepassats de la gens Apia. Per lo tant, seria més exacte dir que els Claudii varen ser l'única família patricia que va fer un us regular del nom. Be va poder haver estat més estés entre els plebeus, encara que la majoria dels noms que nos han aplegat del periodo de la República primerenca provenen de les cases patricias governants.[2][1][4]
Sobre si Api es va introduir al llatí a través del contacte en els sabinos o atres pobles de parla osca, no es pot determinar si va anar originalment osco, o si pertany a la classe de praenomina que era comuna als idiomes llatí, osco i umbro. Pot ser que quan Atio Clauso va adoptar un nom en llatí, va elegir un praenomen que era el cognado en llatí propi, o que va elegir el praenomen en llatí que sonava més propenc.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 George Davis Chase, The Origin of Roman Praenomina, en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tito Livio, Ab Urbs condita, llibres I-V
- ↑ Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apio (praenomen)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.