Antic convent de La nostra Senyora la Verge del Recobre de Jérica

L'antic convent de La nostra Senyora la Verge del Recobre (Socors), siti en el carrer del Riu de la localitat de Jérica, en la comarca del Alt Palancia (província de Castelló, Espanya) és un temple catòlic renaixentista en portada manierista que data de mitan del XVIII.

Antic convent de La nostra Senyora la Verge del Recobre de Jérica

Està catalogat com Be de Rellevància Local segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, en còdic identificatiu: 12.07.071-014.

Del convent solament queda en l'actualitat l'iglésia, que és de propietat municipal.

Història

El 7 d'octubre de 1570, Fra Rodrigo de Solís funda el Convent del Recobre, de l'orde d'Agustinos, pero es creu que no disponia del necessari permís del Clero, per lo que es va encarregar de la defensa de la seua jurisdicció i drets Francisco del Vayo.

Segons es desprén dels "Informes del Bisbe Ginés de Vasanova sobre l'estat de la Diòcesis de Segorbe", en el XVII, en concret en 1625 i 1635, es parla de l'existència de dos convents del Socós, un de pertanyent a l'orde dels Agustinos, mentres que l'atre seria dels Capuchinos. La mateixa informació es desprén dels informes aportats pel Bisbe Serrano de Sotomayor al papa Inocencio X entre els anys 1640-46, en els que es fa referència a dos convents de varons un d'ermitaños de Sant Agustín i un atre de Capuchinos.

En temps de la desamortisació (1836-1845) el convent dels Agustinos de Jérica va ser cedit pel Govern per a que s'utilisara com a “Casa d'Ajuntament”, per a totes les seues dependències, permetent el manteniment de l'iglésia com a temple obert al cult. Segons autors com Ferrer i Julve, una part de les instalacions conventuals varen ser utilisades com a escola, mentres que unes atres varen servir per a atres menesters, sent inclús teatre. Ya en estos moments l'estat de conservació de l'iglésia de la torre amenaçava ruïnes.

Aixina, l'antic Convent d'Agustinos del Recobre, que va ser erigit durant el XVI en la part d'extramuros de la població de Jérica, durant el conflicte bèlic del 36 l'iglésia conventual, que era de lo poc que quedava del convent en eixe moment, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.

Més tart va passar a ser propietat de la Cambra Agrària de Jérica, que va acabar utilisant les instalacions com a almagasén; pero a finals del XX torna a passar a mans de l'Ajuntament de Jérica que va decidir a lo manco acondicionar-ho per a poder utilisar el seu interior com a sala de concerts, per a charrades i ponències, exposicions, etc.

• 
  Vista exterior
• 
  Porta
• 
  Detall d'una pilastra
• 
  Cúpula d'una capella lateral
• 
  Arrancada dels soports del cor

En l'any 2007 es porta a terme un procés de restauració de l'edifici de l'iglésia que va recuperar el seu estat anterior a la guerra civil. En esta intervenció es va reconstruir el sol, es varen pintar les parets i les cúpules deixant-les com varen deure estar des de l'última reforma que es va portar a terme durant el XVIII, moment en el que es va produir el seu “barroquisació”, incloent-se profusió de yeserías, en fulls, rocallas i atres elements després dorats.

• 
  Detall de pilastra
• 
  Volta del presbiteri
• 
  Volta de l'iglésia
• 
  Detall de pilastra

Com a curiositat, cal senyalar que l'equip de restauradores va recuperar una fresca, que es trobava pintat damunt de la porta de la Sacristia l'existència de la qual era desconeixia. En esta fresca apareixen Sant Agustín (que és el titular de l'iglésia), Santa Mónica i es creu que Sant Ambrosio. Actualment constituïx el Centre Soci-Cultural “El Socós”, i en ell es realisen una varietat d'actes de caràcter cultural.

Descripció

L'iglésia del convent presenta planta rectangular, en nau central de quatre crujir en àbsit. Les capelles que se situen en el costat de l'epístola són de profunditat variable, i en l'última intervenció s'han incorporat les capelles del costat de l'evangeli, que permaneixien separades en seguir formant part de les instalacions de les Antigues Escoles. En la primera crujir devia existir un cor elevat, ya que encara es poden observar les arrancades dels soports, en forma de ménsula.

Les voltes estrelades té la seua estructura en arcs fajones, pese a que la deterioració de l'edifici va fer que en les dos primeres crujir de la nau el sistema de coberta es realisara per mig de cerchas metàliques i cubrimiento de la teulada inclinada a dos aigües per mig de planches de fibrociment.

• 
  Capelles laterals
• 
  Finestres de l'iglésia
• 
  Allumenament interior de l'iglésia
• 
  Allumenament interior de l'iglésia
• 
  Vista peus de la nau

Un sistema de buits distribuïts a lo llarc del cos superior donen a l'edifici un allumenament natural. L'accés al temple es realisa als peus del mateix, estant la porta d'entrada (datada en 1748, segons l'inscripció que en ella apareix) molt mal conservada, potser pel material amprat en la seua construcció, arenisca. La seua estructura és d'arc de mig punt, flanquejat per columnes adossades en parelles, en fuste acanalado. Per les característiques que presenta es podria deduir que en un primer moment la porta devia estar arrematada en frontón partit i una hornacina, protegida per frontón i tímpan. Ademés, en l'eix presenta un círcul que proporciona allumenament a la zona que va deure ocupar el cor.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antic convent de La nostra Senyora la Verge del Recobre de Jérica.