Anti-unificació (ciències de la computació)
El anti-unificació és el procés de construir una generalisació comuna a dos expressions simbòliques donades. De la mateixa manera que en l'unificació, es distinguixen varis marcs de treball depenent de quines expressions (també cridades térmens) estan permeses i quines expressions es consideren iguals. Si les variables que representen funcions estan permeses en una expressió, el procés es diu "anti-unificació d'orde superior", de lo contrari li'l crida "anti-unificació de primer orde". Si es requerix que la generalisació tinga una instància lliteralment igual a cada expressió d'entrada, el procés es diu "anti-unificació sintàctica", de lo contrari "I-anti-unificació" o "teoria del mòdul de anti-unificació".
Un algoritme de anti-unificació deuria calcular per a les expressions donades un conjunt de generalisació complet i mínim, és dir, un conjunt que cobrixca totes les generalisacions i que no continga membres redundantes, respectivament. Depenent del marc de treball, un conjunt de generalisació complet i mínim pot tindre un, molts, possiblement infinits membres, o pot no existir en absolut; no pot estar buit, ya que existix una generalisació trivial en qualsevol cas. Per a la anti-unificació sintàctica de primer orde, Gordon Plotkin[1][2] va proporcionar un algoritme que calcula un conjunt de generalisació singleton complet i mínim que conté la cridada "generalisació menys general" (least general generalization, LGG).
La anti-unificació no deu confondre's en la desunificación. Açò últim significa el procés de resoldre sistemes d'inecuaciones, és dir, trobar valors per a les variables de modo que se satisfacen totes les inecuaciones donades.
Esta tasca és prou diferent de trobar generalisacions.[3]
Prerrequisitos
[editar | editar còdic]Formalment, un enfocament de antiunificación presupon:
- Un conjunt infinit V de variables. Per a la antiunificación d'orde superior, és convenient elegir V disjunto del conjunt de variables vinculades al terme lambda.
Un conjunt T de térmens tals que V ⊆ T. Per a la antiunificación de primer orde i d'orde superior, T sol ser el conjunt de térmens de primer orde (térmens construïts a partir de símbols de variables i funcions) i térmens lambda (térmens que contenen algunes variables d'orde superior), respectivament.
- Una relació d'equivalència en , indicant qué térmens es consideren iguals. Per a la antiunificación d'orde superior, generalment Si i són alfa equivalents . Para I-anti-unificació de primer orde, l'operació reflectix el coneiximent previ sobre certs símbols de funció; per eixemple, si es considera conmutativo, Si resulta de intercanviant els arguments de en algunes (possiblement totes) ocurrències. Si no hi ha cap coneiximent de fondo (o previ), llavors solament els térmens lliteral o sintácticamente idèntics es consideren iguals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1970).Machine Intelligence.5
- 153–163.
- ↑ (1971).Machine Intelligence.6
- 101–124.
- ↑ «https://www.nr.no/directdownload/3913/_stvold_-_A_functional_reconstruction_of_anti-unification.pdf».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anti-unificación (ciencias de la computación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.