Antírrodos

Antírrodos

Antírrodos (Plantilla:Lang-grc), o Anti Rodas, era una illa en el port oriental d'Aleixandria, en el que se situava un palau ptolemaico. L'illa va estar ocupada fins als regnats de Septimio Sever i Caracalla  i es va afonar, provablement, en el IV a causa dels terremots i del tsunami ocorregut despuix d'un terremot en la zona mediterrànea oriental prop de Creta, en l'any 365. El lloc es troba ara baix l'aigua, prop de la passejada marítima de l'Aleixandria moderna, a una profunditat aproximada de cinc metros. Les descripcions de l'illa varen ser registrades en l'Antiguetat clàssica per geógrafos i historiadors grecs. Estrabón va descriure un palau en Antírrodos en l'any 27 a. C.  i va escriure que el nom de l'illa («contra-Rodas») derivava de la rivalitat entre esta i l'illa de Rodas. Antírrodos formava part de l'antic port real d'Aleixandria, el Portus Magnus, que també incloïa parts de la península de Loquias en l'est i de l'illa de Far en l'oest. Dit port va quedar abandonat despuix del terremot de el VIII i va permanéixer com una baïa oberta.

Redescubrimiento

En 1996, els treballs d'arqueologia subaquàtica realisats en el port d'Aleixandria, dirigits per Franck Goddio, varen permetre localisar l'illa i descobrir que esta no estava situada en la part del port que va senyalar Estrabón, sino en el costat opost. Les excavacions varen mostrar que l'illa havia segut ocupada en anterioritat a la fundació d'Aleixandria i que estava totalment nivellada i preparada per a la seua construcció, entorn al 250 a. C. L'illa era chicoteta (unes 500 hectàrees o 1200 acres) i estava completament pavimentada, en tres camins que conduïen cap a diferents direccions.

El camí principal tenia 300 metros de llarc (1000 peus) i acollia una esplanada enfront del Cesáreo, en la passejada marítima continental. En l'esplanada, Goddio va descobrir les ruïnes d'un palau de el III, relativament modest (90 per 30 metros) i en sol de marbre, que podria haver segut la residència real de Cleopatra. En un atre camí estret de l'illa, hi havia un chicotet temple de Isis Faria en una estàtua de granit a tamany real en la seua entrada. Dita figura representava a un sacerdot egipcíac de la deesa Isis en el cap afaitat, que portava un canope d'Osiris. Un parell de esfinges de granit flanquejaven l'estàtua, una de les quals tenia el cap de Ptolomeo XII, el pare de Cleopatra. Entre els camins secundaris del costat oriental de l'illa hi havia un chicotet port en dàrsenes. Ací hi havia una série de 60 columnes, cada una d'1 metro de diàmetro i 7 metros d'alt, fetes de granit roig egipcíac i arrematades en una corona decorada. Pintures antigues indicarien que les columnes representaven l'entrada ceremonial a l'illa. En els voltants del port s'han identificat els derelictes d'un barco romà de 30 metros de llarc que datarien de el I o de el IEl forat en el caixco del barco sugeriria que este podria haver-se afonat despuix d'haver segut colpejat per un atre barco.

També s'ha localisat en l'illa l'ubicació del Timonio, l'inacabat palau de Marco Antonio. Atres troballes inclouen un colossal cap de pedra, que es creu que és de Cesarión, el fill de Cleopatra, i un enorme bloc de quarsita en un gravat d'un faraó i una inscripció que indicaria que representa a Seti I, pare de Ramsés II. Alguns dels objectes faraònics del lloc havien segut duts de Heliópolis pels governants ptolemaicos i reutilisats per a construir els seus edificis. Les ruïnes de l'illa no semblen ser posteriors al periodo ptolemaico, lo que sugerix que el palau va poder haver segut abandonat poc despuix de la mort de Cleopatra i del domini d'Egipte per part del Imperi romà.