Anar al contingut

Anomoeodus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anomoeodus és un gènero extint de peixos prehistòrics de la família Pycnodontidae.[1][2][3][4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Anomoeodus va tindre una àmplia distribució geogràfica, en fòssils trobats en França, Bèlgica, Països Baixos, Espanya, Egipte, Uzbekistan i els Estats Units. Es coneixen restants de l'espècie A. subclavatus del Campaniense de la conca de Kristianstad en Suècia, lo que la convertix en un dels tàxons de picnodontes més septentrionals. Esta migració cap al nort podria estar associada a l'aument de les temperatures de l'época.[1][5][6]

Es coneixen dents de A. phaseolus en la Capa Principal Fosilífera (MLF) de la formació Hornerstown en Nova Jersey, que registra una mortalitat massiva durant l'extinció massiva del Cretácico-Paleógeno, provablement just despuix de l'impacte de Chicxulub. En ubicar-se llaugerament per damunt del llímit Cretácico-Paleógeno, s'ubica tècnicament en el Daniense més primerenc. En qualsevol cas, la seua presència indica que Anomoeodus va existir fins al llímit Cretácico-Paleoceno, i estos fòssils representen els registres més recents del tàxon. Una sola dent es troba llaugerament per damunt del llímit, lo que podria indicar que Anomoeodus va sobreviure fins al Daniense primerenc, pero esta dent podria haver segut retrabajado a partir de capes anteriors.[7]

Registre fòssil i paleoecología

[editar | editar còdic]

S'han trobat fòssils de Anomoeodus en depòsits marins del Cretácico Superior. En Norteamérica, s'han trobat en la formació Niobrara en Wyoming i Dakota del Sur, i en la formació Eagle Ford en Texas. En Europa, s'han trobat fòssils en els estrats del Cretácico Superior d'Espanya, Bèlgica, Països Baixos, França i Uzbekistan. En Àfrica, s'han trobat en Egipte i Marroc.[1]


Anomoeodus va viure en diversos entorns marins, des d'aigües costeres poc profundes fins a entorns marins més profunts. Es creu que va ser un component relativament comú de les fauna marines del Cretácico. Es creu que algunes espècies com A. caddoi varen tolerar ambients estuarinos, mentres que unes atres solament es coneixen en depòsits marins d'alta mar. Generalment, es creu que va ser un peix de sec.[8][9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Anomoeodus» (en anglés). paleobiodb.org. Consultat el 2025-05-19.
  2. «Anomoeodus Forir, 1887» (en anglés). plazi.org. Consultat el 2025-05-19.
  3. «First record of Anomoeodus (Osteichthyes: Pycnodontiformes) from the Upper Cretaceous Niobrara Chalk of western Kansas» (en anglés). jstor.org. Consultat el 2025-05-19.
  4. «After Poyato-Ariza & Wenz, 2002, Poyato-Ariza, 2003, and Machado & Brito, 2006» (en anglés). mv.helsinki.fi. Consultat el 2025-05-19.
  5. «Njoerdichthys dyckerhoffi gen. et sp. nov. (Pycnodontiformes, lower Turonian) northward migration caused by the Cretaceous Thermal Maximum» (en anglés). Cretaceous Research. Consultat el 2025-05-19.
  6. «Anomoeodus subclavatus» (en francés). paleotheque.fr. Consultat el 2025-05-19.
  7. «New vertebrate microfossils expand the chondrichthyan and actinopterygian fauna of the Maastrichtian–Danian Hornerstown Formation in New Jersey» (en anglés). Acta Palaeontologica Polonica. Consultat el 2025-05-19.
  8. «The Fossil Record and Diversity of Pycnodontiform Fishes in Senar-Marine Environments» (en anglés). Diversity. Consultat el 2025-05-19.
  9. «A comprehensive study of the skull and dentition of pycnodont fishes» (en anglés). Zitteliana. Consultat el 2025-05-19.