Anomalia geoidal

La anomalia geoidal o també coneguda com a altura geoidal, és la diferència existent entre l'altura del geoide en un determinat lloc d'un planeta i l'altura esperable sobre la base d'un determinat elipsoide de referència o a un determinat model de densitat planetària de referència, si esta és positiva, significa que el geoide es troba situat en part superior al de l'elipsoide en l'una magnitut especificada en metros, si és negativa llavors el geoide es troba en la part inferior.

Archiu:Gravity, geoid anomaly synthetic cases with local isostasy - spanish.jpg

Anomaías geoidal i gravimétrica produïdes per distints canvis de gruixa de la corfa terrestre (verda) i del mant litosférico (marró) respecte a una geometria de referència.

L'anomalia geoidal es medix per mig de satèlits observant en precisió els destorbament de la seua òrbita. També es pot obtindre per mig d'observacions gravimétricas utilisant el método de Stokes-Helmert, ademés d'atres métodos. Sol representar-se en forma de mapes i és expressada habitualment en metros. Per mig de la modelació de l'anomalia geoidal, com en l'anomalia gravitatoria és possible determinar la distribució de densitat en l'interior d'un planeta.