Anomalia de l'Europi
El fenomen conegut com a anomalia de l'europi ocorre quan la concentració d'europi (Eu) d'un mineral s'enriquix o s'agota en comparació a algun estàndart, en major freqüència una condrita o un basalt de la dorsal oceànica (MORB). Quan es tracta d'atres elements de terres rares (REE), es diu que una anomalia d'europi és "positiva" en geoquímica si la seua concentració està enriquida en comparació a la dels atres REE, i "negativa" si està empobrida en comparació a la de les demés REE.
Si ben tots els lantànits formen ions trivalentes (3+) relativament grans, el Eu i el ceri (Ce) tenen valència adicionals, l'europi forma ions 2+ i el Ce forma ions 4+, lo que du a diferències de reacció química en la forma en que estos ions poden dividir-se front als 3+ REÉs. En el cas del Eu, els seus cationes divalentes reduïts (2+) són similars en tamany i tenen la mateixa càrrega que el Ca2+, un ion que es troba en la plagioclasa i atres minerals. Mentres que el Eu és un element incompatible en la seua forma trivalente (Eu3+) en un magma oxidant, s'incorpora preferentment a la plagioclasa en la seua forma divalente (Eu2+) en un magma reductor, a on substituïx al calcio (Ca2+).[2]
L'enriquiment o l'agotament generalment s'atribuïx a la tendència de l'europi a incorporar-se a la plagioclasa preferentment sobre atres minerals. Si un magma cristaliza plagioclasa estable, la major part del Eu s'incorporarà a este mineral, provocant una concentració de Eu en el mineral superior a l'esperada front a atres REE en eixe mineral (una anomalia positiva). El restant del magma s'empobrirà relativament en Eu en una concentració de Eu més baixa de lo esperat front a les concentracions d'atres REE en eixe magma. Si el magma empobrit en Eu se separa dels seus cristals de plagioclasa i posteriorment es solidifica, la seua composició química mostrarà una anomalia de Eu negativa (perque el Eu està tancat en la plagioclasa que queda en la cambra de magma). Pel contrari, si un magma acumula cristals de plagioclasa abans de la solidificació, la seua composició rocosa mostrarà una anomalia Eu relativament positiva.[3][4]
Un eixemple ben conegut de l'anomalia Eu es veu en la Lluna. Els anàlisis REE de les terres altes llunars de color clar de la Lluna mostren una gran anomalia Eu positiva per l'anortosita rica en plagioclasa que comprén les terres altes. El mar llunar més obscur, que consistix principalment en basalt, mostra una gran anomalia negativa de Eu. Açò ha dut als geólogos a especular sobre la relació genètica entre les terres altes llunars i l'mar. És possible que gran part del Eu de la Lluna s'incorporara a les primeres terres altes riques en plagioclasas, deixant a la mar basáltico posterior fortament empobrit en Eu.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Resources.MDPI.6(3)
- 40.doi:10.3390/resources6030040.
- ↑ Sinha, Shyama P.; Scientific Affairs Division, North Atlantic Treaty Organization, {{{nom2}}} (1983). «The Europium anomaly», Systematics and the properties of the lanthanides, pp. 550–553. ISBN 978-90-277-1613-2.
- ↑ (1973).Science.180(4090)
- 1059–1060.doi:10.1126/science.180.4090.1059.
- ↑ (1991).Chemical Geology.93(3–4)
- 219–230.doi:10.1016/0009-2541(91)90115-8.
- ↑ Harry Y. Mcsween, Jr.; Huss, Gary R., {{{nom2}}} (2010-06-30). «Composition of the Llunar Mantle and Core», Cosmochemistry, pp. 456–460. ISBN 978-0-521-87862-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anomalía del Europio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.