Anar al contingut

Angarillas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Angarillas
Per a atres usos d'este terme vore angarillas (set de taula).
Unes angarillas en L'àngel ferit (1903) d'Hugo Simberg.

Angarilla, angarillas i vas (del llatí «angaria», servici o prestació de transport),[1] fan referència a varis utensilis de transport, be siguen els similars a una llitera (angarilla) o unes parihueles,[2][3] usats per a dur malalts, o be els armassons (angarillas) de càrrega de materials, i inclús persones, per a instalar sobre les cavalleries. Les vas són models més grans, com els utilisats en les processons per a transportar els passos procesionales o els passos de Semana Santa.[4] Tradicionalment, la base de la tracció sempre és humana.[5]

Les més primitives es llimiten a una senzilla «armassó de quatre pals en quadro», que també poden usar-se com a plataforma de contenció sobre les cavalleries (asno, muls, cavalls) afegint alforjas o bosses de ret que quedaran penjant de l'armassó.[6]

Tipologia

  • Us laboral: com a ingeni en major o menor grau improvisat.[7]
  • Us sanitari: com a llitera (angarilla) o parihuelas.
  • En cavalleries: com a armassons de diversa estructura adaptables a distints tipos de cavalleries.[8]
  • En actes i celebracions oficials, religioses, etc: cridades vas i compostes per aparatosas estructures de fusta o ferro.[9]

Us lliterari

Encara que el seu us coloquial s'ha perdut en gran mida, encara pot trobar-se l'us lliterari de angarillas en obres relativament contemporànees, com fa el nobel Gabriel García Márquez en el seu relat L'increible i trista història de la càndida Eréndira i de la seua yaya desalmado (1972), utilisant el terme en varis contexts que mostren la seua diversitat funcional.[8]

...varen improvisar unes angarillas en restants de trinquets i botavaras i les varen amarrar en carlingas d'altura per a que resistiren el pes del cos fins als penya-segats (...) Viajava en unes angarillas que havien improvisat sobre el ruc, i es protegia del sol immòvil en el paraigües desvarillado que Eréndira sostenia sobre el seu cap.

Vore també

Referències

  1. ↑ Corominas, 1987.
  2. ↑ Plantilla:Raer
  3. ↑ Corripio, 1985, p. 73.
  4. ↑ «use de les angarillas» (en espanyol). thefreedictionary. Consultat el 22 de novembre de 2017.
  5. ↑ Casares, 1975, p. 51.
  6. ↑ «Els arreos» (en espanyol). fao.org. Consultat el 22 de novembre de 2017. «capítul 2, pàgines 78-79»
  7. ↑ «angarillas» (en espanyol-anglés). oxforddictionaries. Archivat des de l'original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 23 de novembre de 2017. «Improvised stretchers»
  8. ↑ 8,0 8,1 «angarillas» (en espanyol-anglés). collinsdictionary. Consultat el 23 de novembre de 2017.
  9. ↑ «vas» (en dle.raer). Consultat el 23 de novembre de 2017.

Bibliografia

  • Corominas, Joan (1987). Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Gredos.
  • Corripio, Fernando (1985). Diccionari d'idees afins, Barcelona: Herder. ISBN ISBN 84-254-1515-2.