Pas procesional
El pas (en llatí: passus ‘escena, eterna felicitat’) és la plataforma a on es du en processó a les imàgens religioses en les processons. En alguns llocs d'Espanya són coneguts com vas o trons.
Definició
El pas és un conjunt format per una plataforma (coneguda com a taula)[1] sobre la que hi ha imàgens evangèliques. La plataforma forma part de l'estructura del pas (la parihuela). La plataforma és duta colocant a persones en varis voltons de fusta (trabajaderas) i pot sostindre's en el sol sobre uns maderos (zancos).[1] En el cas dels trons i vas l'estructura consistix en uns voltons colocats externament en sentit llongitudinal, quedant a la vista els portadors que carreguen el pes sobre un dels seus muscles. El respal al sol pot realisar-se sobre pates o zancos, o be per mig de forquetes que es coloquen en cada parada.
Quan la Verge va sola o en companyia de l'apòstol Juan el pas va cobert en un pali i el conjunt aixina format es coneix com a pas de pali o pas de Verge.[2] Quan hi ha vàries figures sense pali i quan es porta a Jesús sense crucificar es coneix com a pas de misteri. Al Senyor se li sol cridar Crist quan se li presenta des de la crucifixió fins al sepeli[3] i al pas a on procesiona un crucificat se li crida pas de Crist. Quan en el pas de misteri va Jesús en la creu al muscle la figura rep el renom de Nazareno[4] (en mayúscula inicial, a diferència del nazareno cofrade).
Característiques
Les escultures d'art sacre varen eixir dels temples per a realisar processons de la mà de les confraries de penitència a partir de el XVI.[5] En el seu orige les processons podien dur fins a cinc passos, encara que normalment eren dos, de la mateixa manera que ara.[6]
Lo més provable és que els primers passos anaren vas en manguetas para es dutes entre dèu o huit germans.[6] Encara que algunes germandats espanyoles seguixen usant vas en manguetas lo més habitual hui és portar passos més grans i elaborats, que són els que, en avant, descriurem.
Segons el historiador Esquivias Franco, cap a 1620 va escomençar a estendre's l'us de passos grans, en una peana sobre la plataforma per a la Verge i en respiraders per als que portaven el pas (portants).[6] No obstant, pese a ser similars en la seua forma, en el XVII eren d'unes dimensions molt menors a les actuals.[6] També succeïa que el pas del Crist era més gran que el pas de la Verge.[6]
La part superior del pas, que es troba sobre els respiraders, és la canastilla.[2] Normalment la canastilla està decorada en un estil neobarroco, encara que hi ha una minoria de mitan de el XX i finals de el XIX en decoració neogótica o neorrenacentista.[6] La canastilla del pas de misteri o de Crist sol ser de fusta barnizada o coberta d'or (pa d'or). En el pas de pali la canastilla sol ser de metal platejat.[7]
No es conserven molts passos antics. Entre els més antics conservats està el del Jesús del Gran Poder de Sevilla, que va ser realisat per Francisco Ruiz Gijón entre 1688 i 1692, pero ha segut restaurat i reformat en numeroses ocasions.[8] Lo que sí que és més habitual és que es conserven relleus antics (dels sigles XVII i XVIII majoritàriament) insertats en passos contemporàneus.[8]
Encara que la canastilla i els respiraders són els elements fonamentals, el pas sol tindre més elements. En els ànguls solen colocar-se farols, candeleros de varis braços o simplement ciris. La majoria dels farols i candeleros solen ser barrocs, encara que els braços retortillats són d'estil rococó.[9] Ademés, la plataforma del pas sol cobrir-se en exornos florals. L'aspecte floral s'ha desenrollat molt des de la década de 1940.[10]
Archiu:Semana santa Andalucía. Manigueta de la semana santa de Cádiz.ogv
La part inferior del pas està coberta en unes teles conegudes com faldones. Estes teles cobrixen el cos dels portants que es troben baix el pas. Estes teles reben l'apelatiu de faldones i han estat presents, a lo manco, des de el XVII.[11] Antigament solien ser de riques sedes llaurades si es tractava d'una confraria poderosa o de simple tafetán si es tractava d'una confraria en menys recursos.[11] En l'actualitat els faldones són de vellut pla, encara que en alguns casos és de vellut brodat.[11]
L'estructura de fusta del pas (que a la postre és coberta en la canastilla i atres complements) és coneguda com parihuela.[2] La moldura que sosté els faldones del pas i que es coloca en el rebanc o les arestes de la parihuela es coneix com baquetón.[2]
En els començos de les confraries, alguns passos duyen rodes, encara que hui açò és menys habitual. Un eixemple de el XVII és el Crist de les Ánimas de Còrdova.[12] En les décades de 1920 i 1930 alguns passos de Sevilla duyen rodes per a poder prescindir dels portants, encara que açò es va abandonar.[13]
Els passos de misteri i els de Crist poden anar allumenats per grans candelabros per a un ciri (hachones), candelabros en tulipas de cristal per a vàries veles o en farols.[14]
Totes estes característiques s'apliquen en la Semana Santa sevillana i per influència, andalusa. En atres localitats les característiques varien enormement, tant en els trons, formes de portar les imàgens i les imàgens mateixes.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Carlos Colón (1992). Semana Santa de Sevilla, Diari El País i Editorial Aguilar, p. 62. ISBN 84-03-59171-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Diccionari». Semana Santa de Sevilla. Archivat des de l'[{{{url}}} original], el 23 de maig de 2016. Consultat el 15 de maig de 2016.
- ↑ Carrero Rodríguez, 1996, p. 112.
- ↑ Carrero Rodríguez, 1996, p. 226.
- ↑ José Sánchez Herrero (1985). «Les confraries sevillanes, els començos», Les confraries de Sevilla. Història, antropologia i art, Servici de Publicacions de l'Universitat de Sevilla, pp. 28-34. ISBN 84-7405-305-6.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 María Jesús Sanz Serrà (1985). «Les arts ornamentals en les confraries de la Semana Santa sevillana», Les confraries de Sevilla. Història, antropologia i art, Servici de Publicacions de l'Universitat de Sevilla, p. 156. ISBN 84-7405-305-6.
- ↑ Sanz Serrano, 1985, p. 166.
- ↑ 8,0 8,1 Sanz Serrano, 1985, p. 157.
- ↑ Sanz Serrano, 1985, p. 158.
- ↑ Sanz Serrano, 1985, p. 159.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Sanz Serrano, 1985, p. 167.
- ↑ «Germandat de Ánimas». Agrupació de Germandats i Confraries de Còrdova. Archivat des de l'[{{{url}}} original], el 1 de juny de 2016. Consultat el 2 de maig de 2016.
- ↑ Nicolás Sales. «Els primers germans portants i passos en rodes», El Correu d'Andalusia, 13 de juliol de 2016.
- ↑ Carlos Colón, 1992, p. 64.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso procesional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.