Anar al contingut

Anex:Volcans de la cadena de monts submarins Hawái-Emperador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hawaii hotspot.jpg
La cadena de monts submarins Hawái-Emperador. Les dos seccions, la de l'Emperador i la hawaiana, són separats per una llarga curva en forma de L.

La cadena de monts submarins Hawái-Emperador és una série de volcans i monts submarins que s'estén en la partix nort del oceà Pacífic. La cadena es va generar pel moviment de la corfa oceànica sobre el punt calent de Hawái, un aflorament de magma calent del mant terrestre. A mida que la corfa oceànica desplaça els volcans, alluntant-los de la seua font de magma, les seues erupció es tornen menys freqüents i menys poderoses, fins que finalment deixen de erupcionar per complet. A partir d'eixe moment, l'erosió del volcà i l'afonament del fondo marí resulten en la reducció gradual del volcà. A mida que el volcà s'erosiona i s'afona, es convertix primer en una illa de atolón i despuix en un atolón. La continuació d'esta subsidencia du a l'afonament del volcà baix la superfície de la mar, convertint-se en un mont submarí o un guyot.[1] Esta llista documenta els volcans més importants en la cadena, ordenats per distància des del punt calent; no obstant, existixen molts uns atres que encara tenen que ser estudiats.

La cadena es dividix en tres seccions. La primera, l'archipèlec de Hawái (també conegut com les illes de barlovent), es compon de les illes que conformen l'estat nortamericà d'Hawái (que no deu confondre's en l'illa de Hawái). Ya que és la més propenca al punt calent, esta regió volcànica és la part més jove de la cadena, en edats compreses entre 400.000 anys[2] i 5,1 millons d'anys.[3] L'illa de Hawái es compon de cinc volcans, dels quals dos (Kilauea i Mauna Lloa) seguixen actius. El mont submarí Loihi seguix creixent en alta mar, i és l'únic volcà conegut en la cadena que es trobe en la fase que precedix a la del volcà en escut.[1]

La segona part de la cadena es compon de les illes hawaianas del noroest, també conegudes com les illes de sotavent, en una edat entre 7,2 i 27,7 millons d'anys.[3] L'erosió va superar l'activitat volcànica d'estes illes des de fa molt temps, i la majoria d'elles es varen convertir en illes de atolón, atolones i illes extintes. Entre elles es troben els atolones més septentrionals del món; i un d'ells, l'atolón Kure, és el atolón més septentrional del món.[4] El 15 de juny de 2006, el president de EE.UU va emetre una proclamació creant el Monument Nacional marí de Papahanaumokuakea baix la Llei d'Antiguetats de 1906. El monument nacional, destinat a protegir la biodiversitat de les illes hawaianas,[n 1] comprén totes les illes del nort, i és una de les més grans àrees marines protegides del món. La proclamació llimita el turisme en la zona, i requerix una eliminació de la peixca per a l'any 2011.[5]


La part més antiga i més erosionada de la cadena es compon dels monts submarins Emperador que tenen una edat entre 39[6] i 85 millons d'anys.[7] Les cadenes de l'Emperador i de Hawái estan separades per una curva en forma de L que fa que les orientacions de les cadenes diferixen d'aproximadament 60°. Esta curva es va atribuir durant molt temps a un canvi relativament brusc en la direcció del moviment de la placa tectónica, pero investigació portada a terme en 2003 sugerix que va ser el moviment del propi punt calent que va causar la curva.[8] La qüestió seguix sent objecte de debat en l'actualitat.[9] En esta part de la cadena, tots els volcans varen desaparéixer baix el nivell de la mar, convertint-se en monts submarins i guyots. Molts dels volcans en este segment duen el nom d'antics emperadors de Japó. La cadena de monts submarins s'estén des del Pacífic occidental fins a la fossa de les Kuriles, una zona d'subducción en la frontera oriental de Rússia.[10] Plantilla:Mapa llista de coordenades

Archipiélago de Hawái

[editar | editar còdic]
Nom Illa Última erupció Coordenades Edat (anys) Notes
Loʻihi Mont submarí Plantilla:Sort[2] Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Plantilla:Sort[2] El mont submarí és un volcà submarí a uns 35 km al surest de l'illa de Hawái. En el temps emergirà de la mar i es convertirà en l'illa hawaiana més recent.[2]
Kilauea Illa de Hawái Plantilla:Sort[11] {{ dms-lat=19°25′N dms-long=155°17′O dec-lat=19.417 dec-long=-155.283 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[11] Kilauea és considerat un dels volcans més actius del món.[12]

Puʻo ʻŌʻō, un con de cendra del Kilauea, ha estat en erupció contínua des del 3 de giner de 1983, per lo que és l'erupció de fissura més longeva dels últims sis sigles.[13]

Mauna Lloa Illa de Hawái Plantilla:Sort[14] 19°28′46.3″N 155°36′09.6″O / 19.479528, -155.602667</noinclude> Plantilla:Sort[15] Volcà més gran del món[14]
Hualalai Illa de Hawái Plantilla:Sort[16] 19°41′32″N 155°52′02″O / 19.69222, -155.86722</noinclude> Plantilla:Sort[16] Es troba en la vora occidental de l'illa de Hawái.[16]
Mauna Kea Illa de Hawái Plantilla:Sort 19°49′14.39″N 155°28′05.04″O / 19.8206639, -155.4680667</noinclude> Plantilla:Sort[17] Montanya més alta del món si s'inclou la part baix de l'mar.[18]
Kohala Illa de Hawái Plantilla:Sort[19] 20°05′10″N 155°43′02″O / 20.08611, -155.71722</noinclude> Plantilla:Sort[19] Volcà més antic que forma part de l'illa de Hawái[19]
Mahukona Mont submarí Plantilla:Sort 20°01′0″N 156°1′0″O / 20.01667, -156.01667</noinclude> Sumergit des de fa molt temps.[20]
Haleakala Maui Plantilla:Sort[21] 20°42′35″N 156°15′12″O / 20.70972, -156.25333</noinclude> Plantilla:Sort[21] Conforma més del 75% de Maui[21]
Maui occidental Maui Plantilla:Sort {{ dms-lat=20°54′N dms-long=156°37′O dec-lat=20.9 dec-long=-156.617 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Volcà en escut molt erosionat que conforma la regió occidental de Maui.
Kahoʻolawe Kahoʻolawe Plantilla:Sort {{ dms-lat=20°33′N dms-long=156°36′O dec-lat=20.55 dec-long=-156.6 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3][22] La més chicoteta de les huit principals illes de Hawái;[19] deshabitada[23]
Llanaʻi Llanaʻi Plantilla:Sort {{ dms-lat=20°50′N dms-long=156°56′O dec-lat=20.833 dec-long=-156.933 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] La sexta illa més gran.[24] L'únic assentament és Lanai, una chicoteta localitat.
Molokaʻi oriental Molokaʻi Plantilla:Sort {{ dms-lat=21°7′N dms-long=156°51′O dec-lat=21.117 dec-long=-156.85 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] La mitat nort d'este volcà va ser afectat per una gran colapse fa 1.500.000 anys.[25] Hui en dia, només la mitat sur es manté per damunt de l'mar.[19]
Molokaʻi occidental Molokaʻi Plantilla:Sort {{ dms-lat=21°9′N dms-long=157°14′O dec-lat=21.15 dec-long=-157.233 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3]
Penguin Bank Mont submarí Plantilla:Sort
Koʻolau Oʻahu Plantilla:Sort {{ dms-lat=21°19′N dms-long=157°46′O dec-lat=21.317 dec-long=-157.767 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[26] Un remanente fragmentat de l'est o barlovent del volcà en escut, que també va sofrir un gran colapse en algun moment abans del colapse de Molokaʻi.[25]
Waiʻanae Oʻahu Plantilla:Sort[27] {{ dms-lat=21°30′N dms-long=158°9′O dec-lat=21.5 dec-long=-158.15 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3][26][27] Els restants erosionats d'un volcà que formava la mitat occidental de l'illa.[27]
Ka'ula Ka'ula Plantilla:Sort {{ dms-lat=21°39′N dms-long=160°32′O dec-lat=21.65 dec-long=-160.533 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Chicotet illot en forma de medialuna; deshabitada salve pels buceadores i peixcadors.[28]
Niʻihau Niʻihau Plantilla:Sort {{ dms-lat=21°54′N dms-long=160°10′O dec-lat=21.9 dec-long=-160.167 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3][29] La més chicoteta illa habitada;[30]
Kauaʻi Kauaʻi Plantilla:Sort {{ dms-lat=22°05′N dms-long=159°30′O dec-lat=22.083 dec-long=-159.5 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3][31] La més antiga de les illes principals i la quarta més gran, a on es troba el Mont Waialeale, una de les zones més humides de la Terra en térmens de precipitació.[32]

Illes hawaianas del noroest

[editar | editar còdic]
Nom Tipo Coordenades Edat[33] Notes
Nihoa Illa extinguida 23°03′38″N 161°55′19″O / 23.06056, -161.92194</noinclude> Plantilla:Sort[3] Menuda illa rocosa que tenia una chicoteta població entorn a 1000 d. C.; conta en més de 80 llocs culturals, incloent els llocs de cult, terrats agrícoles, i coves d'enterrament.[34]
Necker Illa extinguida {{ dms-lat=23°03′N dms-long=161°55′O dec-lat=23.05 dec-long=-161.917 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Menuda illa deserta en artefactes i santuaris religiosos hawaianos.[35]
French Frigate Shoals Atolón Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Plantilla:Sort[36] Atolón més gran de les illes del noroest de Hawái.[37]
Gardner Pinnacles Atolón {{ dms-lat=25°01′N dms-long=167°59′O dec-lat=25.017 dec-long=-167.983 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Dos afloraments de roca estèril rodejats per un sec[38]
Sec Maro Atolón {{ dms-lat=25°25′N dms-long=170°35′O dec-lat=25.417 dec-long=-170.583 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort Major sec de coral de les illes del noroest de Hawái.[39]
Laysan Atolón Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Plantilla:Sort[3] Originalment es dia "Kauo", que significa "ou", en referència a la seua forma; en ell es troba un dels cinc llac naturals de Hawái.[40]
Lisianski Atolón 26°3′48.6564″N 173°57′57.346″O / 26.063515667, -173.96592944</noinclude> Plantilla:Sort Una chicoteta illa rodejada per un gran sec de coral casi del tamany de Oahu;[41] Du el nom d'un capità de la marina russa el barco de la qual va encallar allí en 1805.[42]
Pearl i Hermes Atolón {{ dms-lat=27°48′N dms-long=175°51′O dec-lat=27.8 dec-long=-175.85 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Un conjunt de chicotetes illes d'arena, en un estany i secs de coral; Du el nom de dos barcos balleneros que varen naufragar en el sec en 1822.[43]
Atolón de Midway Atolón {{ dms-lat=28°12′N dms-long=177°21′O dec-lat=28.2 dec-long=-177.35 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort[3] Consistix en una barrera de sec en forma d'anell i dos grans illots; cridat "Midway" ("mig camí") per la seua ubicació estratègica en el centre de l'oceà Pacífic, i va ser a on va ocórrer una batalla clau durant la Segona Guerra Mundial[44]
Atolón Kure Atolón {{ dms-lat=28°25′N dms-long=178°20′O dec-lat=28.417 dec-long=-178.333 default=dms|name=}}</noinclude> Plantilla:Sort Atolón de coral més septentrional del món[4]

Montes submarins Emperador

[editar | editar còdic]
Nom Tipo Coordenades[45] Edat Notes
Hancock Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort Plantilla:Centrar
Colahan Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[6] Plantilla:Centrar
Abbott Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[6] Plantilla:Centrar
Daikakuji Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[6] També el nom d'un temple japonés
Kammu Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort Du el nom del Emperador Kammu, ex gobernant de Japó
Yuryaku Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[3] Du el nom del Emperador Yuryaku, ex gobernant de Japó
Kimmei Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[6] Du el nom del Emperador Kimmei, ex gobernant de Japó
Koko Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[6] Du el nom del Emperador Koko, ex gobernant de Japó
Ojin Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[3] Du el nom del Emperador Ojin, ex gobernant de Japó
Jingu Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[46] Du el nom de l'Emperatriu Jingu, exgobernante de Japó
Nintoku Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[3] Du el nom del Emperador Nintoku, exgobernante de Japó
Yomei Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort Du el nom del Emperador Yomei, exgobernante de Japó
Suiko Guyot Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort Du el nom de l'Emperatriu Suiko, exgobernante de Japó
Detroit Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[7] Mont submarí ben documentat, el segon més antic.
Meiji Mont submarí Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> Plantilla:Sort[7] Du el nom del Emperador Meiji, ex gobernant de Japó; el més antic mont submarí conegut de la cadena.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Evolution of Hawaiian Volcanoes». Hawaiian Volcano Observatory (USGS). Consultat el 7 de març de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Michael O. Garcia, Jackie Caplan-Auerbanch, Eric H. De Carlo, M.D. Kurz, N. BeckerUniversity of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology.doi:10.1016/j.chemer.2005.09.002.Consultat el 20 de març de 2009. versió pre-press
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 Rubin, Ken. «The Formation of the Hawaiian Islands». Hawaii Center for Vulcanology. Consultat el 18 de maig de 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Kure Atoll». Public Broadcasting System – KQED. Consultat el 13 de juny de 2009.
  5. ↑ Staff authors. «Bush creates new marine sanctuary». BBC News. Consultat el 14 de decembre de 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 (2006).Science.313(5791)
    1281–84.doi:10.1126/science.1128489.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 (2003).Journal of Petrology.44(1)
    113–140.doi:10.1093/petrology/44.1.113.Consultat el 23 de juliol de 2010.
  8. ↑ John Roach. «[1]», National Geographic News. Consultat el 9 de març de 2009.
  9. ↑ Sharp et al., 2006, Initiation of the bend near Kimmei seamount about 50 million years ago (MA) was coincident with realignment of Pacific spreading centers and early magmatism in western Pacific arcs, consistent with formation of the bend by changed Pacific plate motion.
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada MantlePlumes-Hawaii hotspot
  11. ↑ 11,0 11,1 «Kilauea – Perhaps the World's Most Active Volcano». United States Geological Survey – Hawaiian Volcano Observatory. Consultat el 12 de maig de 2009.
  12. ↑ «Volcano Watch: The most active volcano on Earth?». United States Geological Survey - Hawaiian Volcano Observatory. Consultat el 11 de decembre de 2011.
  13. ↑ «The Pu'o 'O'o-Kupaianaha Eruption of Kilauea Volcano, Hawai'i, 1983 to 2003». United States Geological Survey. Consultat el 7 de juny de 2009.
  14. ↑ 14,0 14,1 School Specialty Publishing (2006). World Atles, Illustrated edició, School Specialty Publishing, p. 13. ISBN 0-7696-4260-8.
  15. ↑ «Mauna Lloa Earth's Largest Volcano». United States Geological Survey – Hawaiian Volcano Observatory. Consultat el 3 de juliol de 2009.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Hualalai: Hawai'i's Third Active Volcano». Other Volcanoes. USGS Hawaiian Volcano Observatory. Consultat el 23 de giner de 2010.
  17. ↑ «Mauna Kea Hawai'i's Tallest Volcano». United States Geological Survey. Consultat el 14 de maig de 2009.
  18. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada geology.com
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 David R. Sherrod, John M. Sinton, Sarah E. Watkins, Kelly M. Brunt. «USGS Open-File Report 2007–1089 (pamphlet to accompany geologic map)» (PDF). Geological Map of the State of Hawaii. United States Geological Survey. Consultat el 12 d'abril de 2009.
  20. ↑ Clague, D.A., i Moore, J.G. (1991). Geology and Petrology of Mahukona Volcano, Hawaii, Bulletin of Volcanology, pp. 159–172.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «East Maui, or Haleakala—A Potentially Hazardous Volcano». United States Geological Survey. Consultat el 13 de maig de 2009.
  22. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. U.S. Census Bureau. Consultat el 17 de maig de 2009.
  23. ↑ «The State of Hawaii Data Book 2004» (PDF). Hawaii.gov. Consultat el 17 de maig de 2009.
  24. ↑ 25,0 25,1 «Hawaiian Landslides». Monterey Bay Aquarium Research Institute. Consultat el 13 de juny de 2009.
  25. ↑ 26,0 26,1 «Hawaii's Coastline – Oahu». University of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology. Consultat el 18 de maig de 2009.
  26. ↑ 27,0 27,1 27,2 «O'ahu, Ni'ihau, and Kaua'i». United States Geological Survey. Consultat el 13 de juny de 2009.
  27. ↑ «Offshore Island Restoration Committee – Kaula». Offshore Island Restoration Committee. Consultat el 11 de juny de 2009.
  28. ↑ «Hawaii's Coastline – Niihau». University of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology. Consultat el 18 de maig de 2009.
  29. ↑ «Main Hawaiian Islands: Ni‘ihau». University of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology. Consultat el 13 de juny de 2009.
  30. ↑ «Hawaii's Coastline – Kauai». University of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology. Consultat el 18 de maig de 2009.
  31. ↑ «Kaua‘i». University of Hawaii – School of Ocean and Earth Science and Technology. Consultat el 13 de juny de 2009.
  32. ↑ «The Formation of the Hawaiian Islands». Hawaii Center for Volcanology. Consultat el 10 de març de 2009.
  33. ↑ «Nihoa Island». Northwestern Hawaiian Islands Multi-Agency Education Project. Consultat el 14 de juny de 2009.
  34. ↑ «Necker Island (Mokumanamana)». Northwestern Hawaiian Islands Multi-Agency Education Project. Consultat el 13 de juny de 2009.
  35. ↑ Darby Dyar. «Hotspots and Plate Motion». Mount Holyoke College. Consultat el 4 d'abril de 2009.
  36. ↑ «French Frigate Shoals Reserve Preservation Area» (PDF). National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultat el 13 de juny de 2009.
  37. ↑ «Voyage to Kure: The Northwestern Hawaiian Islands: Gardner Pinnacles». PBS. Consultat el 1 de maig de 2010.
  38. ↑ «Maro Reef (Ko'anako'a)». Northwestern Hawaiian Islands Multi-Agency Education Project. Consultat el 13 de juny de 2009.
  39. ↑ «Laysan Island». Public Broadcasting System – KQED. Consultat el 13 de juny de 2009.
  40. ↑ «Lisianski Island». Northwestern Hawaiian Islands Multi-Agency Education Project. Consultat el 14 de juny de 2009.
  41. ↑ «Lisanski Island». Public Broadcasting System – KQED. Consultat el 13 de juny de 2009.
  42. ↑ «Pearl and Hermes Atoll». Public Broadcasting System – KQED. Consultat el 13 de juny de 2009.
  43. ↑ «Midway Atoll». Public Broadcasting System – KQED. Consultat el 13 de juny de 2009.
  44. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Seamount Catalog
  45. ↑ Dalrymple, G.B., Garcia, M.O., Jackson, E.D., Koizumi, I., Avdeiko, G., Butt, A., Clague, D., Greene, H.G., Karpoff, A.M., Kirkpatrick, R.J., Kono, M., Hsin Yi, L., McKenzie, J., Morgan, J. i Takayama, T.. «Age and chemistry of volcanic rocks dredged from Jingu Seamount, Emperor seamount chain». Reports of the Deep Siga Drilling Project 55: 685–693. Consultat el 4 d'abril de 2009.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Este resum conté les senyes preliminars per a vàries de les dates dels monts submarins. Estes dates són revisades en el següent document:

  • (2002).AGU Fall Meeting Abstracts.American Geophysical Union.Sant Francisco, CA:
T61C–04.


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Volcans_de_la_cadena_de_monts_submarins_Hawái-Emperador&oldid=697582»