Anex:Satèlits artificials en Mart
La següent taula mostra la llista de satèlits artificials del planeta Mart. Estos satèlits artificials varen ser llançats des de la Terra i actualment encara es troben en l'òrbita de Mart en distint estat de funcionament. A data de març de 2022, es coneixen 16 satèlits artificials en l'òrbita de Mart, dels quals huit d'ells encara es troben operatius.[1]
Història
[editar | editar còdic]XX
[editar | editar còdic]El programa soviètic i l'americà varen ser els dos primers programes espacials que varen conseguir explorar Mart a través de satèlits artificials. Els satèlits de la NASA Mart 2, Mart 3 i Mariner 9 varen ser llançats a l'espai en maig de 1971 i tots varen entrar en l'òrbita eixe mateix any. El primer d'ells va ser el satèlit Mariner 9 que va conseguir entrar en l'òrbita del planeta el 14 de novembre, batent a l'aeronau soviètica en la carrera espacial, i conseguint d'esta manera ser la primera aeronau en l'òrbita d'un atre planeta.[2]
Actualment s'ha perdut el contacte en els huit satèlits que es varen llançar sobre el planeta Mart durant el XX. Se supon que les naus espacials llançades per la NASA encara seguixen en l'òrbita de Mart. Els cometes Mariner 9, Viking 1 i Viking 2 s'espera que travessen l'atmòsfera del planeta durant l'any 2022 i acaben chocant en la seua superfície.[3] Per una atra part, el cometa Mart Global Surveyor s'espera que choc en la superfície del planeta en l'any 2047. El desenllaç dels tres satèlits llançats pels soviètics i del satèlit Phobos 2 és incert, pero es presumix que encara seguixen en òrbita.[4]
El satèlit 2001 Mars Odyssey va ser llançat el 7 d'abril de 2001 en una eixida Delta II i actualment manté el récort del satèlit artificial més longeu en un atre planeta que no siga la Terra, en un temps de 18 anys, 6 mesos i 24 dies.[5]
En 2003, l'Agència Espacial Europea (EIXA) va llançar la seua primera missió planetària en el satèlit Mars Express en l'objectiu de realisar una exploració de Mart des de la seua òrbita.[6] El 12 d'agost de 2005, la NASA va llançar Mars Reconnaissance Orbiter (MRO). Quan MRO va entrar en òrbita en 2006, es va unir a les atres tres naus espacials que es trobaven actives en l'òrbita de Mart: Mars Global Surveyor (MGS), Mars Express i 2001 Mars Odyssey; en eixe moment, açò va supondre el récort de major número de naus operatives en els voltants de Mart. MGS ha deixat de funcionar des de llavors.
El 24 de setembre de 2014, l'Organisació d'Investigació Espacial de l'Índia (ISRO) va llançar la missió espacial (Mangalyaan-1) i va aplegar a l'òrbita de Mart. ISRO es va convertir en la primera agència espacial en tindre èxit en el seu primer intent de llançar un satèlit artificial a Mart. ISRO va llançar el satèlit artificial el 5 de novembre de 2013 com un proyecte de "demostració tecnològica". El seu objectiu secundari era analisar l'atmòsfera i la topografia del planeta. La missió és la primera missió interplanetaria asiàtica exitosa.[7] Dèu dies despuix del llançament de ISRO, la NASA va llançar el seu sèptim satèlit artificial a Mart, conegut com MAVEN, per a estudiar també l'atmòsfera del planeta. Els seus objectius inclouen determinar cóm l'atmòsfera i l'aigua del planeta, que se supon que alguna volta varen ser substancials, es varen perdre en el temps.[8]
Desenllaç
[editar | editar còdic]Despuix de conseguir entrar en òrbita, independentment de si estan operatius o no, els satèlits artificials estan programats per a permanéixer en l'òrbita durant una cantitat de temps llimitada.[9]
- Viking 1, s'espera que este en òrbita fins a 2019
- Mariner 9 s'espera que este en òrbita fins a 2022, quan l'aeronau entrarà en l'atmòsfera del planeta i es destruirà en la seua superfície.[10]
- Mars Global Surveyor,s'espera que este en òrbita fins a 2046 (1996+50 anys)[11]
Ademés de colisionar en el planeta Mart, també és possible que els satèlits colisionen en una Lluna o en una atra aeronau.[12] En març de 2017, el satèlit MAVEN va tindre que canviar la seua òrbita per a evitar colisionar en el satèlit Phobos, aumentant d'esta manera la possibilitat d'entrar dins de l'atmòsfera de Mart.[13] El satèlit artificial Mars Global Surveyor encara està sent seguit, a pesar de que ya no troba operatiu.[14]
Taula de continguts
[editar | editar còdic]Cal tindre en conte que la columna "Dies actius" no necessàriament fa referència als dies en òrbita, ya que per eixemple Mars Global Surveyor s'espera que permaneixca en òrbita 50 anys despuix de la seua arribada.[15] La detecció de naus espacials abandonades en l'òrbita de Mart desperta un cert interés pel risc de colisió en atres naus espacials. Un eixemple d'açò és la proposta d'usar una cámara òptica en el satèlit Mars Reconnaissance Orbiter per a buscar llunes menudes, anells de pols o atres satèlits artificials vells.[16]
| Nom | Operador | Llançament | Inserció orbital | Situació (fi de contacte) |
Inclinament | Periapsis | Apoapsis | Periodo | Image | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mariner 9 | 
|
30 de maig de 1971 | 14 de novembre de 1971 | Orbitando inactiu (27 d'octubre de 1972) |
64,4° | 1650 km | 16 860 km | 11,99 h | [17][nota 1] | |
| Mars 2 | Archiu:Flag of URSS.png | 19 de maig de 1971 | 27 de novembre de 1971 | Orbitando inactiu (22 d'agost de 1972) |
48,9° | 1380 km | 24 940 km | 17,96 h | [19] | |
| Mars 3 | Archiu:Flag of URSS.png | 28 de maig de 1971 | 2 de decembre de 1971 | Orbitando inactiu (22 d'agost de 1972) |
[20] | |||||
| Mars 5 | Archiu:Flag of URSS.png | 25 de juliol de 1973 | 12 de febrer de 1974 | Orbitando inactiu (28 de febrer de 1974) |
35,3° | 1760 km | 32 586 km | [21] | ||
| Viking 1 Orbiter |
|
20 de agost de 1975 | 19 de juny de 1976 | Orbitando inactiu (17 d'agost de 1980) |
39,3° | 320 km | 56 000 km | 47,26 h | [22][nota 2] | |
| Viking 2 Orbiter |
|
9 de setembre de 1975 | 7 de agost de 1976 | Orbitando inactiu (25 de juliol de 1978) |
80° | 302 km | 33 176 km | 24,08 h | [23][nota 3] | |
| Fobos 2 | Archiu:Flag of URSS.png | 12 de juliol de 1988 | 29 de giner de 1989 | Orbitando inactiu (27 de març de 1989) |
0,9° | 6 400 km | 81 200 km | 86,5 h | [24][nota 4] | |
| Mars Global Surveyor |
|
7 de novembre de 1996 | 12 de setembre de 1997 | Orbitando inactiu (giner de 2007) |
93° | 171,4 km | 17 836 km | 11,64 h | [25] | |
| 2001 Mars Odyssey |
|
7 de abril de 2001 | 24 de octubre de 2001 | Actiu | 93,2° | 387 km | 450 km | [26] | ||
| Mars Express Orbiter | Agència Espacial Europea | 2 de juny de 2003 | 20 de decembre de 2003 | Actiu | 86,9° | 330 km | 10 530 km | 7 h | [27] | |
| Mars Reconnaissance Orbiter |
|
12 de agost de 2005 | 10 de març de 2006 | Actiu | 93° | 250 km | 316 km | 1,87 h | [28][nota 5] | |
| MAVEN |
|
18 de novembre de 2013 | 22 de setembre de 2014 | Actiu | 75° | 150 km | 6 200 km | 4,5 h | [29][nota 6] | |
| Mars Orbiter Mission | Archiu:Flag of Índia.png | 5 de novembre de 2013 | 24 de novembre de 2014 | Actiu | 150° | 366 km | 80 000 km | 76,7 h | [30] | |
| ExoMars TGO | EIXA i ROSCOSMOS | 19 de octubre de 2016 | Actiu | 9.7° | 346 km | 95 228 km | [31][nota 7] | |||
| Missió Hope Mars | Archiu:Flag of Emirats Àraps Units.png | 19 de juliol de 2020 | 9 de febrer de 2021 | Actiu | ||||||
| Tianwen 1 | Archiu:Flag of China.png | 23 de juliol de 2020 | 10 de febrer de 2021 | Actiu |
Intents fallancs
[editar | editar còdic]La següent llista consta de tots els intents de colocar un satèlit artificial en Mart, pero per diversos motius no va aplegar a concretar-se.
| Nom | Operador | Llançament | Notes |
|---|---|---|---|
| Mars 1969A | Archiu:Flag of URSS.png | 27 de març de 1969 | Va ser el primer intent d'un satèlit artificial en Mart. Després d'uns minuts del llançament l'eixida va explotar.[32] |
| Mars 1969B | Archiu:Flag of URSS.png | 2 de abril de 1969 | L'eixida va explotar casi al moment de l'envolament.[33] |
| Mariner 8 |
|
8 de maig de 1971 | És el primer intent d'Estats Units de colocar un satèlit artificial en Mart. Després del llançament l'eixida no va escapar del camp gravitatorio terrestre i va caure en l'oceà.[34] |
| Cosmos 419 | Archiu:Flag of URSS.png | 10 de maig de 1971 | Dos dies despuix del llançament reentró en l'atmòsfera de la Terra.[35] |
| Mars 4 | Archiu:Flag of URSS.png | 21 de juliol de 1973 | Per la degradació d'un dels seus circuits durant el viage, a l'arribada a Mart no es varen encendre les eixides que ho posarien en òrbita, per lo que solament va fer un sobrevole i va seguir de llarc.[36] |
| Fobos 1 | Archiu:Flag of URSS.png | 7 de juliol de 1988 | Quan estava en viage cap a Mart, un error en el software va impedir que la sonda orientara els seus panels solars en direcció al sol.[37] |
| Mars Observer |
|
25 de setembre de 1992 | El 22 d'agost a les 00:40 UTC es va perdre la comunicació en la sonda. Va ser pocs dies abans del moment en que deuria entrar en òrbita de Mart, per lo que va quedar en una òrbita al voltant del Sol, sense cap comunicació.[38] |
| Mars 96 | Archiu:Flag of URSS.png | 16 de novembre de 1996 | Quan la sonda va ser llançada una falla en la quarta etapa d'eixida va ocasionar que la sonda caiguera, i es cremara en l'atmòsfera prop de la costa nort de Chile.[39] |
| Nozomi | Archiu:Flag of Japó.png | juliol de 1998 | Després d'un curtcircuit en el sistema elèctric de la sonda, ocorregut poc abans de la seua arribada a Mart, els ingeniers varen prendre la decisió de no intentar colocar-la en òrbita i més be desviar-la per a que no s'estrele en el planeta.[40] |
| Mars Climate Orbiter |
|
11 de decembre de 1998 | Per un error en la navegació, al moment d'aplegar a Mart, al sonda va estar entre 80 i 90 km més prop de la superfície, per lo que va entrar a l'atmòsfera a massa velocitat i es va destruir.[41] |
| Fobos-Grunt i Yinghuo-1 | Archiu:Flag of Rússia.png i Archiu:Flag of China.png | 8 de novembre de 2011 | Quan la sonda estava en òrbita baixa terrestre, i ans que es pose en destí a Mart, per una falla que no es va poder determinar, la computadora de la sonda es reiniciava contínuament i es posava en modo segur, per lo que es va quedar en eixa òrbita, i es va precipitar sobre l'oceà un parell de mesos despuix.[42][43] |
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Sondes espacials llançades a Mart
- Anex:Objectes artificials en Mart
- Anex:Satèlits artificials de la Lluna
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Mariner 9: Details». National Space Science Data Center. Consultat el 28 de decembre de 2011.
- ↑ Pyle, Rod (2012). Destination Mars, Prometheus Books, pp. 73–78. ISBN 978-1-61614-589-7. «It was the first spacecraft to enter orbit around another world. ... [It] continues to orbit Mars to this day, sailing around the planet deaf and dumb in the cold darkness.»
- ↑ NASA - This Month in NASA History: Mariner 9, November 29, 2011 — Vol. 4, Issue 9 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «[2]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
- ↑ «NASA's Odyssey Spacecraft Sets Exploration Record on Mars». Press Releases. JPL, NASA. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2011.
- ↑ EIXA - Mars Express - Mars Express Frequently Asked Questions (FAQs)
- ↑ «ISRO: Mars Orbiter Mission». isro.gov.in. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013.
- ↑ Brown. «NASA's Newest Mars Mission Spacecraft Enters Orbit around Ret Planet». NASA. Consultat el 22 de setembre de 2014.
- ↑ «[3]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
- ↑ NASA – This Month in NASA History: Mariner 9, November 29, 2011 – Vol. 4, Issue 9 [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «[5]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
- ↑ «[6]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
- ↑ «[7]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
- ↑ «[8]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
- ↑ «[9]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
- ↑ M. Adler, et al. – Use of MRO Optical Navigation Camera .. (2012)
- ↑ «Mariner 9» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mariner 9» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 8 de maig de 2017.
- ↑ «Mars 2» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars 3» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 8 de maig de 2017.
- ↑ «Mars 5» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Viking 1 Orbiter» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Viking 2 Orbiter» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ Flight International.Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars Global Surveyor» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars Odyssey (MGM)» (en anglés). Weebau Space Encyclopedia. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars Express fact sheet» (en anglés). EIXA. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars Reconnaissance Orbiter Reaches Planned Flight Path» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN» (en anglés). National Space Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ «Mangalyaan» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
- ↑ Daniel Marín. «Èxit i tragèdia en Mart: ExoMars TGO està en òrbita i Schiaparelli ha desaparegut». Consultat el 16 de maig de 2017.
- ↑ «Mars 1969A» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 12 de maig de 2017.
- ↑ «Mars 1969B» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 12 de maig de 2017.
- ↑ «Mariner 8, 9» (en anglés). Gunters Space Page. Consultat el 12 de maig de 2017.
- ↑ «Cosmos 419» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 14 de maig de 2017.
- ↑ «Mars 4» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 16 de maig de 2017.
- ↑ «Phobos 1» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 17 de maig de 2017.
- ↑ Daniel Marín. «20 anys de la desaparició de la Mars Observer». Consultat el 5 de juny de 2017.
- ↑ «Mars-96» (en anglés). russianspaceweb. Consultat el 6 de juny de 2017.
- ↑ «Japó abandona la seua missió a Mart». BBC. Consultat el 9 de juny de 2017.
- ↑ «Mars Climate Orbiter» (en anglés). NASA Space Center Data Coordinated Archive. Consultat el 13 de juny de 2017.
- ↑ Daniel Marín. «Adeu a Fobos-Grunt». Consultat el 1 de juliol de 2017.
- ↑ Daniel Marín. «Més detalls de Fobos-Grunt». Consultat el 1 de juliol de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «List of Mars orbiters» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió del 18 may 2020, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Satélites artificiales en Marte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>