Anar al contingut

Anex:Satèlits artificials en Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La següent taula mostra la llista de satèlits artificials del planeta Mart. Estos satèlits artificials varen ser llançats des de la Terra i actualment encara es troben en l'òrbita de Mart en distint estat de funcionament. A data de març de 2022, es coneixen 16 satèlits artificials en l'òrbita de Mart, dels quals huit d'ells encara es troben operatius.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El programa soviètic i l'americà varen ser els dos primers programes espacials que varen conseguir explorar Mart a través de satèlits artificials. Els satèlits de la NASA Mart 2, Mart 3 i Mariner 9 varen ser llançats a l'espai en maig de 1971 i tots varen entrar en l'òrbita eixe mateix any. El primer d'ells va ser el satèlit Mariner 9 que va conseguir entrar en l'òrbita del planeta el 14 de novembre, batent a l'aeronau soviètica en la carrera espacial, i conseguint d'esta manera ser la primera aeronau en l'òrbita d'un atre planeta.[2]

Actualment s'ha perdut el contacte en els huit satèlits que es varen llançar sobre el planeta Mart durant el XX. Se supon que les naus espacials llançades per la NASA encara seguixen en l'òrbita de Mart. Els cometes Mariner 9, Viking 1 i Viking 2 s'espera que travessen l'atmòsfera del planeta durant l'any 2022 i acaben chocant en la seua superfície.[3] Per una atra part, el cometa Mart Global Surveyor s'espera que choc en la superfície del planeta en l'any 2047. El desenllaç dels tres satèlits llançats pels soviètics i del satèlit Phobos 2 és incert, pero es presumix que encara seguixen en òrbita.[4]

El satèlit 2001 Mars Odyssey va ser llançat el 7 d'abril de 2001 en una eixida Delta II i actualment manté el récort del satèlit artificial més longeu en un atre planeta que no siga la Terra, en un temps de 18 anys, 6 mesos i 24 dies.[5]

En 2003, l'Agència Espacial Europea (EIXA) va llançar la seua primera missió planetària en el satèlit Mars Express en l'objectiu de realisar una exploració de Mart des de la seua òrbita.[6] El 12 d'agost de 2005, la NASA va llançar Mars Reconnaissance Orbiter (MRO). Quan MRO va entrar en òrbita en 2006, es va unir a les atres tres naus espacials que es trobaven actives en l'òrbita de Mart: Mars Global Surveyor (MGS), Mars Express i 2001 Mars Odyssey; en eixe moment, açò va supondre el récort de major número de naus operatives en els voltants de Mart. MGS ha deixat de funcionar des de llavors.

El 24 de setembre de 2014, l'Organisació d'Investigació Espacial de l'Índia (ISRO) va llançar la missió espacial (Mangalyaan-1) i va aplegar a l'òrbita de Mart. ISRO es va convertir en la primera agència espacial en tindre èxit en el seu primer intent de llançar un satèlit artificial a Mart. ISRO va llançar el satèlit artificial el 5 de novembre de 2013 com un proyecte de "demostració tecnològica". El seu objectiu secundari era analisar l'atmòsfera i la topografia del planeta. La missió és la primera missió interplanetaria asiàtica exitosa.[7] Dèu dies despuix del llançament de ISRO, la NASA va llançar el seu sèptim satèlit artificial a Mart, conegut com MAVEN, per a estudiar també l'atmòsfera del planeta. Els seus objectius inclouen determinar cóm l'atmòsfera i l'aigua del planeta, que se supon que alguna volta varen ser substancials, es varen perdre en el temps.[8]

Desenllaç

[editar | editar còdic]

Despuix de conseguir entrar en òrbita, independentment de si estan operatius o no, els satèlits artificials estan programats per a permanéixer en l'òrbita durant una cantitat de temps llimitada.[9]

  • Viking 1, s'espera que este en òrbita fins a 2019
  • Mariner 9 s'espera que este en òrbita fins a 2022, quan l'aeronau entrarà en l'atmòsfera del planeta i es destruirà en la seua superfície.[10]
  • Mars Global Surveyor,s'espera que este en òrbita fins a 2046 (1996+50 anys)[11]

Ademés de colisionar en el planeta Mart, també és possible que els satèlits colisionen en una Lluna o en una atra aeronau.[12] En març de 2017, el satèlit MAVEN va tindre que canviar la seua òrbita per a evitar colisionar en el satèlit Phobos, aumentant d'esta manera la possibilitat d'entrar dins de l'atmòsfera de Mart.[13] El satèlit artificial Mars Global Surveyor encara està sent seguit, a pesar de que ya no troba operatiu.[14]

Taula de continguts

[editar | editar còdic]

Cal tindre en conte que la columna "Dies actius" no necessàriament fa referència als dies en òrbita, ya que per eixemple Mars Global Surveyor s'espera que permaneixca en òrbita 50 anys despuix de la seua arribada.[15] La detecció de naus espacials abandonades en l'òrbita de Mart desperta un cert interés pel risc de colisió en atres naus espacials. Un eixemple d'açò és la proposta d'usar una cámara òptica en el satèlit Mars Reconnaissance Orbiter per a buscar llunes menudes, anells de pols o atres satèlits artificials vells.[16]

Nom Operador Llançament Inserció orbital Situació
(fi de contacte)
Inclinament Periapsis Apoapsis Periodo Image Notes
Mariner 9 30 de maig de 1971 14 de novembre de 1971 Orbitando inactiu
(27 d'octubre de 1972)
64,4° 1650 km 16 860 km 11,99 h [17][nota 1]
Mars 2 Archiu:Flag of URSS.png 19 de maig de 1971 27 de novembre de 1971 Orbitando inactiu
(22 d'agost de 1972)
48,9° 1380 km 24 940 km 17,96 h [19]
Mars 3 Archiu:Flag of URSS.png 28 de maig de 1971 2 de decembre de 1971 Orbitando inactiu
(22 d'agost de 1972)
[20]
Mars 5 Archiu:Flag of URSS.png 25 de juliol de 1973 12 de febrer de 1974 Orbitando inactiu
(28 de febrer de 1974)
35,3° 1760 km 32 586 km [21]
Viking 1 Orbiter 20 de agost de 1975 19 de juny de 1976 Orbitando inactiu
(17 d'agost de 1980)
39,3° 320 km 56 000 km 47,26 h [22][nota 2]
Viking 2 Orbiter 9 de setembre de 1975 7 de agost de 1976 Orbitando inactiu
(25 de juliol de 1978)
80° 302 km 33 176 km 24,08 h [23][nota 3]
Fobos 2 Archiu:Flag of URSS.png 12 de juliol de 1988 29 de giner de 1989 Orbitando inactiu
(27 de març de 1989)
0,9° 6 400 km 81 200 km 86,5 h [24][nota 4]
Mars Global Surveyor 7 de novembre de 1996 12 de setembre de 1997 Orbitando inactiu
(giner de 2007)
93° 171,4 km 17 836 km 11,64 h [25]
2001 Mars Odyssey 7 de abril de 2001 24 de octubre de 2001 Actiu 93,2° 387 km 450 km [26]
Mars Express Orbiter Agència Espacial Europea 2 de juny de 2003 20 de decembre de 2003 Actiu 86,9° 330 km 10 530 km 7 h [27]
Mars Reconnaissance Orbiter 12 de agost de 2005 10 de març de 2006 Actiu 93° 250 km 316 km 1,87 h [28][nota 5]
MAVEN 18 de novembre de 2013 22 de setembre de 2014 Actiu 75° 150 km 6 200 km 4,5 h [29][nota 6]
Mars Orbiter Mission Archiu:Flag of Índia.png 5 de novembre de 2013 24 de novembre de 2014 Actiu 150° 366 km 80 000 km 76,7 h [30]
ExoMars TGO EIXA i ROSCOSMOS 19 de octubre de 2016 Actiu 9.7° 346 km 95 228 km [31][nota 7]
Missió Hope Mars Archiu:Flag of Emirats Àraps Units.png 19 de juliol de 2020 9 de febrer de 2021 Actiu
Tianwen 1 Archiu:Flag of China.png 23 de juliol de 2020 10 de febrer de 2021 Actiu

Intents fallancs

[editar | editar còdic]

La següent llista consta de tots els intents de colocar un satèlit artificial en Mart, pero per diversos motius no va aplegar a concretar-se.

Nom Operador Llançament Notes
Mars 1969A Archiu:Flag of URSS.png 27 de març de 1969 Va ser el primer intent d'un satèlit artificial en Mart. Després d'uns minuts del llançament l'eixida va explotar.[32]
Mars 1969B Archiu:Flag of URSS.png 2 de abril de 1969 L'eixida va explotar casi al moment de l'envolament.[33]
Mariner 8 8 de maig de 1971 És el primer intent d'Estats Units de colocar un satèlit artificial en Mart. Després del llançament l'eixida no va escapar del camp gravitatorio terrestre i va caure en l'oceà.[34]
Cosmos 419 Archiu:Flag of URSS.png 10 de maig de 1971 Dos dies despuix del llançament reentró en l'atmòsfera de la Terra.[35]
Mars 4 Archiu:Flag of URSS.png 21 de juliol de 1973 Per la degradació d'un dels seus circuits durant el viage, a l'arribada a Mart no es varen encendre les eixides que ho posarien en òrbita, per lo que solament va fer un sobrevole i va seguir de llarc.[36]
Fobos 1 Archiu:Flag of URSS.png 7 de juliol de 1988 Quan estava en viage cap a Mart, un error en el software va impedir que la sonda orientara els seus panels solars en direcció al sol.[37]
Mars Observer 25 de setembre de 1992 El 22 d'agost a les 00:40 UTC es va perdre la comunicació en la sonda. Va ser pocs dies abans del moment en que deuria entrar en òrbita de Mart, per lo que va quedar en una òrbita al voltant del Sol, sense cap comunicació.[38]
Mars 96 Archiu:Flag of URSS.png 16 de novembre de 1996 Quan la sonda va ser llançada una falla en la quarta etapa d'eixida va ocasionar que la sonda caiguera, i es cremara en l'atmòsfera prop de la costa nort de Chile.[39]
Nozomi Archiu:Flag of Japó.png juliol de 1998 Després d'un curtcircuit en el sistema elèctric de la sonda, ocorregut poc abans de la seua arribada a Mart, els ingeniers varen prendre la decisió de no intentar colocar-la en òrbita i més be desviar-la per a que no s'estrele en el planeta.[40]
Mars Climate Orbiter 11 de decembre de 1998 Per un error en la navegació, al moment d'aplegar a Mart, al sonda va estar entre 80 i 90 km més prop de la superfície, per lo que va entrar a l'atmòsfera a massa velocitat i es va destruir.[41]
Fobos-Grunt i Yinghuo-1 Archiu:Flag of Rússia.png i Archiu:Flag of China.png 8 de novembre de 2011 Quan la sonda estava en òrbita baixa terrestre, i ans que es pose en destí a Mart, per una falla que no es va poder determinar, la computadora de la sonda es reiniciava contínuament i es posava en modo segur, per lo que es va quedar en eixa òrbita, i es va precipitar sobre l'oceà un parell de mesos despuix.[42][43]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. «Mariner 9: Details». National Space Science Data Center. Consultat el 28 de decembre de 2011.
  2. Pyle, Rod (2012). Destination Mars, Prometheus Books, pp. 73–78. ISBN 978-1-61614-589-7. «It was the first spacecraft to enter orbit around another world. ... [It] continues to orbit Mars to this day, sailing around the planet deaf and dumb in the cold darkness.»
  3. NASA - This Month in NASA History: Mariner 9, November 29, 2011 — Vol. 4, Issue 9 [1] archivat en Wayback Machine.
  4. «[2]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
  5. «NASA's Odyssey Spacecraft Sets Exploration Record on Mars». Press Releases. JPL, NASA. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2011.
  6. EIXA - Mars Express - Mars Express Frequently Asked Questions (FAQs)
  7. «ISRO: Mars Orbiter Mission». isro.gov.in. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013.
  8. Brown. «NASA's Newest Mars Mission Spacecraft Enters Orbit around Ret Planet». NASA. Consultat el 22 de setembre de 2014.
  9. «[3]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
  10. NASA – This Month in NASA History: Mariner 9, November 29, 2011 – Vol. 4, Issue 9 [4] archivat en Wayback Machine.
  11. «[5]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
  12. «[6]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
  13. «[7]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
  14. «[8]». Consultat el 31 de decembre de 2017 (en en-US).
  15. «[9]». Consultat el 3 d'agost de 2015. «It's expected to orbit Mars for at least 50 years before crashing onto the surface of the planet.»
  16. M. Adler, et al. – Use of MRO Optical Navigation Camera .. (2012)
  17. «Mariner 9» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  18. «Mariner 9» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 8 de maig de 2017.
  19. «Mars 2» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  20. «Mars 3» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 8 de maig de 2017.
  21. «Mars 5» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  22. «Viking 1 Orbiter» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  23. «Viking 2 Orbiter» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  24. Flight International.Consultat el 27 de giner de 2015.
  25. «Mars Global Surveyor» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  26. «Mars Odyssey (MGM)» (en anglés). Weebau Space Encyclopedia. Consultat el 27 de giner de 2015.
  27. «Mars Express fact sheet» (en anglés). EIXA. Consultat el 27 de giner de 2015.
  28. «Mars Reconnaissance Orbiter Reaches Planned Flight Path» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 27 de giner de 2015.
  29. «Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN» (en anglés). National Space Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  30. «Mangalyaan» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 27 de giner de 2015.
  31. Daniel Marín. «Èxit i tragèdia en Mart: ExoMars TGO està en òrbita i Schiaparelli ha desaparegut». Consultat el 16 de maig de 2017.
  32. «Mars 1969A» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 12 de maig de 2017.
  33. «Mars 1969B» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 12 de maig de 2017.
  34. «Mariner 8, 9» (en anglés). Gunters Space Page. Consultat el 12 de maig de 2017.
  35. «Cosmos 419» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 14 de maig de 2017.
  36. «Mars 4» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 16 de maig de 2017.
  37. «Phobos 1» (en anglés). National Space Center Data Center Master Catalog. Consultat el 17 de maig de 2017.
  38. Daniel Marín. «20 anys de la desaparició de la Mars Observer». Consultat el 5 de juny de 2017.
  39. «Mars-96» (en anglés). russianspaceweb. Consultat el 6 de juny de 2017.
  40. «Japó abandona la seua missió a Mart». BBC. Consultat el 9 de juny de 2017.
  41. «Mars Climate Orbiter» (en anglés). NASA Space Center Data Coordinated Archive. Consultat el 13 de juny de 2017.
  42. Daniel Marín. «Adeu a Fobos-Grunt». Consultat el 1 de juliol de 2017.
  43. Daniel Marín. «Més detalls de Fobos-Grunt». Consultat el 1 de juliol de 2017.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>