Anex:Poríferos de Veneçola
Les esponges (organismes del tall Porifera) són prou comuns en les aigües del mar Carib. Poc és lo que es coneix d'elles a pesar de que la fauna d'esponges de la mar Carib és una de les millor coneguda món despuix de l'europea.

Ademés de la fauna caribenya d'esponges, en Veneçola s'han descrit vàries espècies que habiten en aigua dolça, a sovint són confoses en plantes o part d'elles.[1]
Hàbitat i ambients
Les esponges marines en Veneçola habiten en els secs coralinos del archipèlec dels Roques i l'archipèlec Les Aus,
en els secs del Parc nacional Morrocoy, en la Ciènaga de Ocumare i la Baïa de Turiamo en l'estat Aragua, les costes mirandinas localisades entre Chirimena i Higuerote i el Parc nacional Mochima en l'estat Sucre.
Un atre ambient a on es localisen esponges marines és en les raïls de manglar[2][3] de les diferents zones llitorals de les costes veneçolanes, destacant les zones com del Parc nacional Estany de Tacarigua,[4] Parc nacional Turuépano i Parc nacional Estany de la Restinga.
Sobre les esponges d'aigua dolça de Veneçola es localisen primordialment en la conca del riu Orinoco havent-se senyalat unes 15 espècies, adicionalment s'han citat en la conca del llac de Maracaibo a on destaca la presència de Spongilla alba, aixina com Corvoheteromeyenia heterosclera en la conca del riu Unare. Per lo general viuen en ambients aquàtics no contaminats que presenten aigües netes i lliures de sediment en suspensió, en dits llocs se solen trobar subjectes a substrats durs com a roques, troncs o raïls de vegetació sumergida o flotants aixina com en pilotes de molls o parets de les represas[1]
Llista de les esponges de Veneçola
Esta és una llista parcial de les esponges marines i d'aigua dolça de Veneçola. Les famílies estan en orde alfabètic.
En Veneçola s'han senyalat en la lliteratura especialisada un total de 41 famílies, 63 gèneros i 117 espècies entre espècies marines i d'aigua dolça.
| Ambient | Nº de famílies | Nº de gèneros | Nº d'espècies |
|---|---|---|---|
| Espècies marines | 39 | 54 | 100 |
| Espècies d'aigua dolça | 3 | 10 | 17 |
| Total | 42 | 64 | 117 |
Esponges marines
Família Acarnidae
Família Adociidae
- Sigmadocia caerulea Hechtel 1965
Família Aplysinidae
- Aplysina archeri (Higgin, 1875)
- Aplysina caissara Pinheiro & Hajdu, 2001[6]
- Aplysina cauliformis (Carter, 1882)
- Aplysina fistularis (Pallas, 1766)[7][8]
- Aplysina fulva (Pallas, 1766)
- Aplysina lacunosa (Lamarck, 1814)
Família Callyspongiidae
- Callyspongia arcesiosa Laubenfels, 1936
- Callyspongia vaginalis (Lamarck, 1814)
Família Chalinidae
- Chalinula molitba (Laubenfels, 1949)
Família Chondrillidae
- Chondrilla caribensis (Rützler, Duren & Piantoni, 2007)
- Chondrilla nucula (Smithdt, 1862)[7]
Família Clionidae
- Cliona raphida (Boury-Esnault, 1973)
- Cliona varians (Duchassaing & Michelotti, 1864)[7]
Família Coelosphaeridae
Família Crambeidae
- Monanchora arbuscula (Duchassaing & Michelotti, 1864)
Família Darwinellidae
- Aplysilla glacialis (Merejkowski, 1878)
- Chelonaplysilla erecta (Tsurnamal, 1967)
- Darwinella rosacea (Hechtel, 1965)
Família Desmacididae
- Desmapsamma anchorata (Carter, 1882)[9]
Família Desmacidonidae
- Liosina monticulosa (Verrill, 1907)
Família Dysidea
- Dysidea etheria (Laubenfels, 1936)
Família Dictyonellidae
- Scopalina ruetzleri (Wiedenmayer, 1977)[7]
Família Dysideidae
- Dysidea etheria (Laubenfels, 1936)
Família Geodiidae
- Geodia giberosa (Lamarck, 1815)[5]
- Geodia papyracea (Hechtel, 1965)
Família Grantiidae
- Leucandra aspera (Schmidt, 1862)
Família Halichondriidae
- Anthosigmella varians (Duchassaing & Michelotti, 1864)
- Halichondria magniculosa (Hechtel)
- Halichondria melanadocia (Laubenfels, 1936)[7][5]
- Topsentia ophiraphidites (Laubenfels, 1934)
Família Halicloniidae
- Haliclona caerulea (Hechtel, 1965)
- Haliclona crassiloba Laubenfels, 1950
- Haliclona curacaoensis (van Soest, 1980)
- Haliclona doria Laubenfels, 1936
- Haliclona implexiformis (Hechtel, 1965)
- Haliclona magnifica de Weerdt, Rützler & Smith, 1991
- Haliclona manglaris Alcolado, 1984
- Haliclona permollis (Bowerbank, 1866)
- Haliclona picadaerensis
- Haliclona tubifera (George & Wilson, 1919)[5]
- Haliclona twincayensis de Weerdt, Rützler & Smith, 1991
- Haliclona viridis (Keller, 1889)
- Niphastes variabilis Duchassaing & Michelotti, 1864
Família Halisarcidae
Família Heteroxyidae
- Myrmekioderma rea (de Laubenfels, 1934)
Família Hymedesmiidae
- Phorbas amaranthus Duchassaing & Michelotti, 1864[6]
Família Iotrochotidae
- Iotrochota birotulata (Higgin, 1877)
Família Irciniidae
- Irsinia fasiculata (Pala, 1766)
- Ircinia felix (Duchassaing & Michelotti, 1864)[7]
- Irsinia strobilina (Lamarck, 1816)[7]
Família Microcionidae
- Artemisina melana van Soest, 1984
- Clathria ferrea (de Laubenfels, 1936)
- Clathria hechteli Hooper, 1996[5]
- Clathria microchela (Stephens, 1916)
- Clathria schoenus (Laubenfels, 1936)
- Clathria venosa (Alcolado, 1984)
- Microciona
- Pandaros acanthifolium Duchassaing & Michelotti, 1864[5]
Família Mycalidae
- Ulosa hispida Hechtel, 1965
- Mycale americana van Soest, 1984
- Mycale angulosa (Duchassaing & Michelotti, 1864)
- Mycale carmigropila Hajdu & Rützler, 1998
- Mycale citrina Hajdu & Rützler, 1998
- Mycale laxissima (Duchassaing & Michelotti, 1864)
- Mycale magnirhaphidifera van Soest, 1984
- Mycale microsigmatosa Arndt, 1927[7][9][5]
Família Niphatidae
- Amphimedon compressa Duchassaing & Michelotti, 1864
- Amphimedon viridis Duchassaing & Michelotti, 1864[7]
- Gelliodes ramosa Kieschnick, 1898
- Neopetrosia subtriangularis (Duchassaing, 1850)
- Niphates erecta Duchassaing & Michelotti, 1864[5]
Família Ophlitaspongiidae
- Biemna caribea Pulitzer-Finali, 1986
- Biemna microstyla Laubenfels, 1950
- Desmacella jania Verrill, 1907
- Desmacella meliorata Wiedenmayer, 1977
Família Petrosiidae
- Neopetrosia subtriangularis (Duchassaing, 1850)
Família Phloeodictyidae
- Oceanapia nodosa (George & Wilson, 1919)
Família Placospongiidae
- Placospongia intermija Sollas, 1888
Família Spirastrellidae
Família Spongiidae
- Spongia pertusa Hyatt, 1877
- Spongia officinalis Linnaeus, 1759
- Spongia tubulifera Lamarck, 1814
- Spongia zimocca Schmidt, 1862
Família Suberitidae
- Prosuberites laughlini (Díaz, Álvarez & van Soest, 1987)
- Suberites aurantiacus (Duchassaing & Michelotti, 1864)
- Terpios fugax Duchassaing & Michelotti, 1864[5]
- Terpios zeteki Laubenfels 1936
- Terpios manglaris Rützler & Smith, 1993
Família Sycettidae
Família Tethyidae
- Tethya actinia de Laubenfels, 1950
- Tethya seychellensis (Wright, 1881)
Família Tedaniide
- Tedania ignis (Duchassaing & Michelotti 1864)[5]
- Lissodendoryx isodictyalis (Carter, 1882)
Família Tetillidae
- Cinachyrella apion (Uliczka, 1929)
- Cinachyrella kuekenthali (Uliczka, 1929)[7]
- Cinachyrella tarentina (Pulitzer-Finali, 1983)
Família Thorectidae
- Hyrtios proteus' Duchassaing & Michelotti, 1864
- Hyrtios violaceus (Duchassaing & Michelotti 1864)
Esponges d'aigua dolça
Família: Metaniidae
- Acalle recurvata (Bowerbank, 1863)[1]
- Drulia browni (Bowerbank, 1863)[1]
- Drulia conifera Boneto & Ezcurra de Drago, 1973[1]
- Drulia cristata (Weltner, 1895)[1]
- Drulia uruguayensis Boneto & Ezcurra de Drago, 1968[1]
- Metania reticulata (Bowerbank, 1863)[1]
Família Potamolepidae
- Onosclera intermija (Boneto & Ezcurra de Drago, 1973)[1]
- Onosclera navicella (Carter, 1881)[1]
- Onosclera spinifera (Boneto & Ezcurra de Drago, 1973)[1]
- Uruguayana corallioides (Bowerbank, 1863)[1]
Família Spongillidae
- Corvoheteromeyenia heterosclera (Ezcurra de drago, 1974)[1]
- Saturnospongilla carvalhoi Volkmer-Rivero, 1976[1]
- Spongilla alba Carter, 1849[1]
- Pottsiela spoliata Volkmer-Rivero & Maciel, 1983[1]
- Trochospongilla gregaria (Bowerbank, 1863)[1]
- Trochospongilla minuta (Postt, 1887)[1]
- Trochospongilla paulata (Bowerbank, 1863)[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Volkmer-Ribeiro, Cecilia. i Pauls, Sheila M. 2000: Esponges d'aigua dolça (Porifera, Desmopongiae) de Veneçola. Acta Biologica Venezuelica, 20(1):1-28
- ↑ Pannier, Federico i Fraíno de Pannier, Rosario. 1989: Manglars de Veneçola. Quaderns Lagoven Lagoven, S.A. Caracas.68p. ISBN 980-259-264-1
- ↑ Vareschi, Volkmar. 1992: Ecologia de la vegetació tropical. Societat Veneçolana de Ciències Naturals. Caracas. 307p. ISBN 980-07-1270-4
- ↑ Ferguson, Alex. 1987: El Parc Nacional Estany de Tacarigua encara és un remanso per a la fauna. Carta Ecològica, 7(38):9-10
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Sutherland, J.P. 1980: Dynamics of the epibenthic community on roots of the mangrove Rhizophora mangle, at Bahia de Buche, Veneçola. Marine Biology, 58:75-84. [1]
- ↑ 6,0 6,1 Venezuelatuya.com: Esponges Marines per Fundació La Tortuga. http://www.venezuelatuya.com/natura/esponjasmarinas.htm
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Amaro, María E. i Liñero-Arana, Ildefons. 2002: Demospongiae (Porifera) d'Illa Llarga, baïa de Mochima, Veneçola. Bolletí de l'Institut Oceanogràfic de Veneçola 41(1-2):45=53. [2]
- ↑ María Cristina Díaz and Klaus Rützler 2009: Biodiversity and abundance of sponges in Caribbean mangrove: indicators of environmental quality. Smithsonian Contributions to the Marine Sciences, 38:151-172. [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 Reinaldo S. Compagnone, María C. Oliveri, Ivette C. Pinya, Sheila Marques, Héctor R. Rangel, Fracehulli Dagger, AlÍrica I. Suárez & Matilde Gómez. 1999: 5-Alkylpyrrole-2-Carboxaldehydes From the Caribbean Sponges Mycale Microsigmatosa and Desmapsamma Anchorata. Natural Product Letters, 13(3) :203=211.
Bibliografia
- Álvarez, A. I. 1989. Establiment, desenroll i manteniment d'una comunitat epibentònica tropical. [Settlement, Development and Maintenance of a Tropical Epibenthic Community.] Licenciate’s Thesis, Universitat Central de Veneçola, Caracas, Veneçola.
- Díaz, M. C., S. Pauls, E. Villamizar, A. Alvizu, M. E. Amaro, M. Cellamare, S. Grune, I. Hernández, S. Narciso, A. Pérez, J. Pérez, I. Ramírez, R. Rams, M. P. Romer, and P. Young. 2003. Porifera Biodiversity in Nova Esparta, Veneçola: Common Species from La Restinga and Cabugua Island. Abstract. The Twin Cays Mangrove Ecosystem, Belize: Biodiversity, Geological History, and Two Decades of Change. Report from a Workshop, Smithsonian Marine Station, Fort Pierce, Florida, December 2003. Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
- Pauls, S. 2003. “Esponges.” In Biodiversitat en Veneçola. [“Sponges.”In Biodiversity of Veneçola.], ed. M. Aguilera, A. Azocar, and E. Gonzales, pp. 210– 219. Caracas, Veneçola: Polar Foundation and Ministry of Science and Technology.
- Ramírez, I. 2002. Taxonomia d'Esponges (Porifera: Demospongiae) de l'Estany de Bocaripo, Estat Sucre, i Illot Carib, Dependència Federal, Veneçola. [Taxonomy of the Sponges (Porifera: Demospongiae) of Bocaripo Lagoon, Estat Sucre, and Carib Island, Dependència Federal, Veneçola.] Licenciate’s Thesis, Universitat d'Orient, Cumaná.
Enllaços externs
- Wikispecies té un artícul sobre Anex:Poríferos de Veneçola.
- Cristina Díaz and Klaus Rützler. 2001: Sponges: an essential component of Caribbean coral reefs. Bulletin of Marine Science, 69(2): 535–546
- World Register of Marine Species (Worms)
- World Porifera database
Videos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Poríferos de Venezuela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.