Anex:Patrimoni de la Humanitat en Tanzània

Bens culturals i naturals

editar

Tanzània conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

  Zona de conservació de Ngorongoro
Be mixto inscrit en 1979, extensió en 2010.
Localisació: Regió de Arusha
Una gran concentració permanent d'animals salvages es troba en l'enorme i perfecte cràter del Ngorongoro. Prop, el cràter de Empakaai, en un fondo llac, i el volcà actiu de Oldonyo Lenga. Les excavacions portades a terme en la gola de Olduvai, no llunt d'allí, han descobert un dels nostres més lluntans ancestros, el Homo habilis. El lloc de Laitoli, també dins de l'àrea, és una de les principals zones a on es localisen chafades d'homínits, que daten de fa 3.6 millons d'anys. (UNESCO/BPI)[1]
  Parc nacional Serengueti
Be natural inscrit en 1981.
Localisació: Regió de Mara, Regió de Arusha i Regió de Shinyanga
En este parc d'un milló i mig d'hectàrees de vastes planures de sabana, les immenses manades de millons d'herbívors –ñus, gaseles i zebres– i els predadores que els seguixen en les seues migracions anuals en busca de abrevaderos estables, oferixen un dels més impressionants espectàculs del món de la naturalea. (UNESCO/BPI)[2]
  Ruïnes de Kilwa Kisiwani i de Songo Mnara
Be cultural inscrit en 1981
Localisació: Regió de Lindi
En dos chicotetes illes molt propenques a la costa tanzana subsistixen vestigis de dos importants ports que varen ser l'admiració dels primers viagers europeus en l'Àfrica Oriental. Des del sigle XIII fins a el XVI, una gran part del comerç de l'Oceà Índic va passar per les mans dels mercaders de Kilwa que traficaven en or, argent, perles, perfums, escurada d'Aràbia, ceràmica de Pèrsia i porcelana de China. (UNESCO/BPI)[3]
  Reserva de caça Selous
Be natural inscrit en 1982, en perill des de 2014.
Localisació: Regió de Morogoro, Regió de Lindi, Regió de Mtwara.
En este immens santuari de 50.000 km², relativament poc alterat per la presència de l'home, viu un gran número d'elefants, rinoceronts negres, onces, girafes, hipopótams i cocodrils. El parc comprén zones de vegetació molt variades, des de xares denses fins a praderies boscoses obertes. (UNESCO/BPI)[4]
  Parc nacional del Kilimanjaro
Be natural inscrit en 1987.
Localisació: Regió de Kilimanjaro
El massiç volcànic del Kilimanjaro, arrematat pel seu célebre pic de 5.895 metros d'altitut, és el “sostre” del continent africà. Coberta de neus perpètues, el seu cim s'empina solitària en mig de la sabana circumdant i està rodejada per un bosc de montanya a on viuen numeroses espècies de mamífers, moltes de les quals es troben en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)[5]
  Ciutat de pedra de Zanzíbar
Be cultural inscrit en 2000.
Localisació: Zanzíbar
La ciutat de pedra de Zanzíbar és un magnífic eixemple de les ciutats comercials swahilíes del llitoral de l'Àfrica Oriental. Ha conservat el seu teixit i paisage urbans pràcticament intactes, aixina com molts edificis soberps que posen de manifest la peculiar cultura de la regió, en la que s'han fos i homogeneizado a lo llarc de més d'un mileni elements molt diversos de les civilisacions d'Àfrica, Aràbia, l'Índia i Europa. (UNESCO/BPI)[6]
  Llocs d'art rupestre de Kondoa
Be cultural inscrit en 2006.
Localisació: Regió de Dodoma
Estos llocs es troben en una zona de 2.336 km2 que s'estén per les ales orientals de l'escarpadura de la regió dels masai, vorejant el Gran Valle del Rift. Posseïxen refugis naturals protegits per lloses sedimentarias fragmentades per les falles del rift, en els plans verticals del qual es troben pintures rupestres eixecutades a lo llarc de dos milenis per lo manco. Disseminada en més de 150 refugis, l'espectacular série de figures d'estos llocs conta en moltes de gran valor artístic. Les escenes pintades constituïxen un testimoni excepcional de l'evolució de la base socioeconòmica de la regió –transició de societats de caçadors-recolectors a societats agrícoles-pastorals– i de les creències i idees dels distints grups humans que les varen representar. Alguns dels refugis estan vinculats a les creències, els ritos i les visions cosmológiques de les poblacions veïnes, que els seguixen utilisant para determinades pràctiques rituals. (UNESCO/BPI)[7]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Tanzània

Llista indicativa

editar

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Tanzània, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 28 de giner de 2009,[8] ha presentat els següents llocs:

  Oldonyo Murwak

Be cultural

Propost en 1997

  Parc nacional de Gombe

Be natural

Propost en 1997

  Àrea de Conservació de la Baïa Jozani-Chwaka

Be natural

Propost en 1997

  Boscs de l'Arc Montanyós Oriental de Tanzània

Be natural

Propost en 2006

  La ruta central dels esclaus i del comerç de marfil

Be cultural

Propost en 2006

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

editar

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
  Lloc de Laetoli 1989–1996 N Important lloc paleontológico de fòssils homínits del Plioceno en el nort de Tanzània
Parc de Ruïnes d'Engaruka 1989–1996 K
  Lloc de dinosauris de Tendaguru 1989–1996 N Depòsit de renom mundial per a fòssils de dinosauris del Jurásico Superior.
  Parc nacional del Llac Manyara 1989–1996 N
  Parc nacional de Tarangire 1989–1996 N
  Parc nacional dels Montes Mahale 1989–1996 N
  Parc nacional Ruaha 1989–1996 N
  Poble de pedra de Bagamoyo i ruïnes de Kaole. 1997–2003 K

Patrimoni cultural immaterial

editar

Actualment Tanzània no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Referències

editar

Enllaços externs

editar

Commons


Referències

editar