Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Tadjikistan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Tadjikistan conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Sitie protourbano de Sarazm
Be cultural inscrit en 2010.
Localisació: Província de Sughd
Sarazm significa “el començ de la terra” i és un lloc arqueològic que atesta la presència d'assentaments humans sedentarios en l'Àsia Central, des del quart mileni fins a finals del tercer mileni abans de l'era cristiana. Els seus vestigis mostren l'existència d'un protourbanismo primerenc en la regió. Este núcleu d'assentaments, que és un dels més antics de tot l'Àsia Central, està situat entre una zona montanyosa apta per a la cría de ganado per part de pastors nómades i una gran vall propícia per al desenroll de l'agricultura i el regadiu per part de les primeres poblacions sedentarias de la regió. El lloc de Sarazm és també un exponent de l'existència d'intercanvis materials i culturals, aixina com de nexes mercantils, entre les estepas de l'Àsia Central, el Turkmenistan, el replanell de l'Iran, la Vall del Indo i el llitoral de l'Oceà Índic. (UNESCO/BPI)[1]
Parc nacional Tayiko – Cordillera del Pamir
Be natural inscrit en 2013.
Localisació: Província d'Alt Badajshán
El lloc comprén una superfície de més de 2,5 millons d'hectàrees i està situat a l'est del Tadjikistan, en el centre del cridat “Nuc del Pamir”, lloc a on convergixen les cadenes de montanyes més altes del continent eurasiático. En la part oriental del lloc abunden els altiplanos, mentres que en l'occidental predominen les montanyes escarpadas que a voltes sobrepassen els 7.000 metros d'altura. Les variacions estacionals de la temperatura són extremes. El lloc conta en 170 rius, més de 400 llac i 1.085 glaciars alpins, entre els que figura el més llarc dels situats fòra de les regions polars. En el Parc creixen espècies florals de l'Àsia Sudoccidental i Central i viuen espècimen rars d'aus i mamífers en perill d'extinció a nivell nacional, com el argali o moltó de Marque Pol, l'onça o lleopart de les neus i la cabra montesa siberiana. Sacsat per terremots freqüents, el Parc, que no s'ha vist pràcticament afectat per les activitats agrícoles i els assentaments humans, oferix possibilitats excepcionals per a estudiar fenomens vinculats a la tectónica de plaques com la subducción continental. (UNESCO/BPI)[2]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Tadjikistan.

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Tadjikistan, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 15 de giner de 2013,[3] ha presentat els següents llocs:

Mausoleu de "Amir Khamza Khasti Podshoh"

Be cultural

Propost en 1999

El lloc de l'antiga ciutat de Takhti-Sangin

Be cultural

Propost en 1999

El lloc de l'antiga ciutat de Baitudash IV

Be cultural

Propost en 1999

Mausoleu de "Khoja Mashkhad"

Be cultural

Propost en 1999

Claustre budiste de Ajina-Tepa

Be cultural

Propost en 1999

Palau del governador de Khulbuk

Be cultural

Propost en 1999

Mausoleu de "Hodja Nashron"

Be cultural

Propost en 1999

El lloc de l'antiga ciutat de Panjakent

Be cultural

Propost en 1999

Mausoleu de "Mukhammad Bashoro"

Be cultural

Propost en 1999

El lloc de l'antiga ciutat de Shahristan (Kahkakha)

Be cultural

Propost en 1999

Montes Fann

Be mixto

Propost en 2006

Tigrovaya Balka

Be natural

Propost en 2006

Zakaznik Kusavlisav

Be natural

Propost en 2006

Reserva estatal de Dashti Djum

Be natural

Propost en 2006

Reserva estatal de Zorkul

Be natural

Propost en 2006

Llocs de la ruta de la seda en Tadjikistan

Be cultural

Propost en 2013

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Tadjikistan té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

La música shashmaqom
Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
Este element és compartit en Plantilla:UZB
El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou)
Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.[4]
Este element és compartit en Plantilla:AFG, Plantilla:AZE, , Plantilla:IRN, Plantilla:IRQ, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:KGZ, Plantilla:TKM, Plantilla:UZB i TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png
La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)[4]
El plat tradicional oshi palav i els seus contexts socioculturals en Tadjikistan
Be immaterial inscrit en 2016.
Entre les comunitats de Tadjikistan, la preparació i consum del plat de pilaf tradicional cridat oshi palav es considera una pràctica que forma partix integrant del seu patrimoni cultural. Considerat el “plat rei”, té fins a 200 variants i es prepara en els següents ingredients bàsics: arròs, verdures, carn i espècies. L'importància que té esta pràctica social per a les comunitats tayikas es reflectix en l'existència de refrans com “Sense osh, no es trava coneiximent” o “Si menges una sola volta el osh d'una persona qualsevol, la respectaràs durant quaranta anys”. Este plat ho preparen en les llars o en salons de té grups hòmens o dònes que aprofiten l'ocasió per a reunir-se i interpretar músiques i cançons. Els coneiximents vinculats a esta pràctica cultural es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, o de mestres a aprenentes en escoles d'hostaleria. Quan un aprenent aplega a dominar l'art de preparar el oshi palav, invita al seu mestre i atres comensals a almorzar en la seua casa. Durant eixe menjar al mestre se li regala un gorro i un trage tradicional, mentres que l'aprenent rep com a present –en símbol de la seua independència professional– una desbromadora per a preparar el oshi palav. (UNESCO/BPI)[5]

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]