Anex:Patrimoni de la Humanitat en Filipines

Bens culturals i naturals

Filipines conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Parc marí del Sec de Tubbataha
	Be natural inscrit en 1993.
	Localisació: Palawan
	El Parc Natural dels Secs de Tubbataha té una superfície protegida de casi 100.000 hectàrees d'hàbitats marins d'alta calitat que contenen tres atolones i una àmplia zona d'alta mar. La biodiversitat marina del lloc és molt elevada i conté espècies claus, com a ballenes, delfins, taburons, tortugues i peixos Napoleón (Cheilinus undulatus). Els ecosistemes del sec contenen més de 350 espècies de corals i casi 500 de peixos. La reserva protegix també un de les últimes colónies de anidamiento d'aus marines de la regió. (UNESCO/BPI)^[1]

	Iglésies barroques de Filipines
	Be cultural inscrit en 1993.
	Localisació: Manila, Ilocos Sur, Ilocos Nort i Iloílo
	El lloc consta de quatre iglésies situades en les ciutats de Manila, Santa María, Paoay i Miag. La primera d'elles va ser construïda a finals del sigle XVI pels espanyols. Tots estos monuments són representatius d'un estil arquitectònic excepcional, frut de la reinterpretación del barroc europeu per part dels artesans filipins i chinencs que varen participar en la seua construcció. (UNESCO/BPI)^[2]

	Arrossars en terrats de les cordilleres de Filipines
	Be cultural inscrit en 1995
	Localisació: Ifugao
	Des de fa 2000 anys, el poble ifugao ve construint en les montanyes terrats perfectament adaptats a les curves del relleu per a cultivar l'arròs. Frut de tècniques i tradicions sagrades transmeses de generació en generació, aixina com d'un equilibri social delicat, estos arrossars formen un paisage de gran bellea, que reflectix l'harmonia conseguida per l'home en la naturalea. (UNESCO/BPI)^[3]

	Parc Nacional del riu subterràneu de Port Princesa
	Be natural inscrit en 1999.
	Localisació: Palawan
	Al paisage càrstic extraordinari d'este parc ve a sumar-se un riu subterràneu espectacular. Este riu emergix directament en la mar i, a lo llarc del seu curt curs, està subjecte a l'influència de les marees. El lloc és un hàbitat important per a la conservació de la diversitat biològica i comprén un ecosistema “mar-montanya” complet, aixina com un dels boscs més importants d'Àsia. (UNESCO/BPI)^[4]

	Ciutat històrica de Vigan
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Ilocos Sur
	Fundada en el sigle XVI, la ciutat de Vigan és l'eixemple més fidel i intacte de l'urbanisme colonial espanyol en Àsia. La seua arquitectura és un exponent de la confluència d'elements culturals procedents d'atres regions de Filipines, aixina com de China i Europa. Eixa confluència ha donat per resultat la configuració d'un paisage urbà excepcional i d'una cultura sense parangón en tot l'Extrem Orient. (UNESCO/BPI)^[5]

	Santuari de vida salvage de la cadena del Mont Hamiguitan
	Be natural inscrit en 2014.
	Localisació: Dávao Oriental
	Forma una cresta montanyosa de nort a sur de la península de Licitada, en el surest del corredor de biodiversitat oriental de Mindanao. L'amplitut de les seues altures, que van dels 75 als 1.637 metros sobre el nivell de la mar, oferix un hàbitat excepcional terrestre i marí per a numeroses espècies d'animals i plantes. El lloc alberga numeroses espècies protegides aixina com huit espècies endèmiques de flora i fauna. Entre elles figuren arbres i plantes en situació crítica i dos aus emblemàtiques: l'àguila de Filipines i la cacatúa de Filipines. (UNESCO/BPI)^[6]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Filipines.
*Iglésies barroques de Filipines.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Filipines, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 20 de març de 2015,^[7] ha presentat els següents llocs:

	Paisages terrestres i marins protegits de Batanes Be cultural Propost en 1993
	Conjunt de coves de Tabon de Lipuun Be cultural Propost en 2006
	Llocs arqueològics paleolítics en la vall de Cagayan Be cultural Propost en 2006
	Cuevas d'enterrament de mòmies de Kabayan Be cultural Propost en 2006
	Llocs arqueològics de Butuan Be cultural Propost en 2006
	Iglésies barroques de Filipines (extensió) Be cultural Propost en 2006
	Petroglifos i petrografia de Filipines Be cultural Propost en 2006
	Llocs de depòsits neolítics de closques en les municipalitat de Lal-lo i Gattaran Be cultural Propost en 2006
	Monument natural dels Tossals de Chocolate Be natural Propost en 2006
	Parc natural del Mont Malindang Be natural Propost en 2006
	Parc Nacional del Mont Pulag Be natural Propost en 2006
	Parc natural del Sec de Apo Be natural Propost en 2006
	Àrea protegida de recursos gestionats d'El Niu-Taytay Be natural Propost en 2006
	Àrea biòtica natural de l'Illa de Coron Be mixto Propost en 2006
	Parc Nacional del Mont Iglit-Baco Be natural Propost en 2006
	Parc natural de Serra Mare Septentrional i les àrees perifèriques incloses en la zona matalaf Be natural Propost en 2006
	Santuari de fauna de Turtle Islands Be natural Propost en 2015
	Paisage protegit del Mont Mantalingajan Be natural Propost en 2015
	Parc natural del Volcà Mayón Be natural Propost en 2015

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Nom	Any	Tipo	Descripció
Intramuros - Centre Històric de Manila	1989–1989	K	Centre històric amurallado de la ciutat de Manila.
Caixco antic de Taál	1989–1989	K
Iglésies jesuïtes de Filipines	1993–1993	K	Iglésies de Guiuan, Baclayon, Loboc i Maragondon
Basílica de Sant Sebastià	2006–2015	K
Fortalees espanyoles de Filipines	2006–2015	K	Inclou la Torre de Capul, la Torre de Dauis, el Fort de Sant Vicente Ferrer, el Baluart de Sant Andres i la Força de Santa Isabel.
Santuari de vida selvada Marisma de Agusan	2006–2015	N
Assentament Maranao de Tugaya	2006–2015	K	Tugaya és una comunitat en Mindanao coneguda per les artesania de l'ètnia Maranao.
Marismas de Liguasan	2006–2015	N
Paisage protegit del volcà Taal	2006–2015	N	Afores del volcà Taal en la província de Batangas.
Illa de Panglao	2006–2015	N
Paisage protegit al voltant del mont Matutum	2006–2015	N
Parc Nacional Mont Apo	2006–2015	N	Ya nominats en 2008 com a Mont Apo i Mont Hamiguitan: àrees protegides d'endemismes en Mindanao.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Filipines té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	El hudhud, relats cantats dels ifugao
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).

	La epopeya Darangen dels maranao del llac Lanao
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	Ritos i jocs del tir de cuerdo
	Be immaterial inscrit en 2015.
	Este element és compartit en Camboya, Corea del Sur i Vietnam
	En països de l'Àsia Oriental i Sudoriental en cultures emanades de societats tradicionalment cultivadoras d'arròs, es practiquen ritos i jocs de tir de corda per a propiciar collites abundants i prosperitat. Estes pràctiques culturals, que senyalen el començ d'un nou cicle agrari, contribuïxen a fomentar la solidaritat i la diversió entre els membres de les comunitats. Molts d'eixos ritos i jocs posseïxen també un fondo significat religiós. En la majoria de les variants del tir de corda contenen dos equips, que tiren dels dos extrems d'una soga tractant de dur-la cap al seu costat. El joc, intencionalment, està desprovisto de caràcter competitiu, lo que evita tota exaltació de la victòria o la derrota dels participants. Aixina, es fa recalcament en que es tracta d'una pràctica tradicional destinada a promoure el benestar de les comunitats i es recorda als seus membres l'importància que té la cooperació mútua. En molts jocs de tir de corda es poden observar chafades d'antics ritos agraris que simbolisen forces de la naturalea, com el sol i la pluja, i incorporen elements mitològics o cerimònies de purificació. Els ritos i jocs de tir de corda se solen organisar davant els ajuntaments o els temples dels pobles i solen anar precedits per la celebració de ritos commemoratius en honor de les divinitats locals. Els vells del poble eixerciten un paper actiu en la direcció i organisació dels jóvens, tant pel que fa a la pràctica del joc com referent a la celebració dels ritos que ho acompanyen. Els ritos i jocs del tir de corda servixen també per a reforçar l'unitat, la solidaritat i el sentiment de pertinença i identitat entre els membres de les comunitats. (UNESCO/BPI)^[8]