Anar al contingut

Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Paraguai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Actualment, Paraguai té 1 element com Patrimoni de l'humanitat i 3 elements com Patrimoni cultural immaterial de l'Humanitat.

Bens culturals i naturals

Paraguai conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

Missions jesuíticas de la Santíssima Trinitat del Paraná i de Jesús de Tavarangué
Be cultural inscrit en 1993.
Localisació: Departament de Itapúa
Ademés del seu interés artístic, estes missions són representatives de les iniciatives socials i econòmiques que varen acompanyar la cristianisació de la conca del Riu de la Plata per part de la Companyia de Jesús en els sigles XVII i XVIII. (UNESCO/BPI)[1]
Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Paraguai

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Paraguai,[2] la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 19 de decembre de 2003, ha presentat els següents llocs:

Sistema ferrocarril President Carlos Antonio López

Be cultural

Propost en 1993

Parc nacional Ybytyruzú

Be natural

Propost en 1993

Parc nacional Tinfunke

Be natural

Propost en 1993

Reserva forestal natural de Mbaracayú

Be mixto

Propost en 2003

Complex Ferroviari i Poble Inglés de Sapucai

Be cultural

Propost en 2003

El Pantanal paraguayà

Be natural

Propost en 2003

Temple Sant Buenaventura de Yaguaron

Be cultural

Propost en 2022

Missió Jesuítica de Sant Cosme i Sant Damián

Be cultural

Propost en 2022

Paisage Cultural Yerba Mat

Be cultural

Propost en 2022

Parc Nacional Médanos del Chaco

Be natural

Propost en 2022

Parc Nacional Defensors del Chaco

Be natural

Propost en 2022

Art Rupestre de Jsukaevnda i Cerro Corá

Be cultural

Propost en 2022

Patrimoni cultural immaterial

Pràctiques i sabers tradicionals del tereré en la cultura del pojhá ñaná, beguda ancestral guaraní en Paraguai
Be immaterial inscrit en 2020.
Les pràctiques i els coneiximents tradicionals relacionats en el tereré, beguda ancestral guaraní, estan molt estesos per tot el territori del Paraguay. Els depositario d'este element del patrimoni cultural immaterial són molt numerosos i diversos. El tereré es prepara tradicionalment en una gerra o un termo, mesclant aigua freda en el pohã ñana, una herba medicinal prèviament martafallada en un morter. Se servix en un recipient en el que s'ha posat mat i s'absorbix en una pera de canya o metàlica. La preparació del tereré s'efectua segons un ritual íntim regit per una série de còdics preestablits. Els beneficis per a la salut del pohã ñana es coneixen gràcies a que el saber popular els ha vingut transmetent de generació en generació. La transmissió de les pràctiques tradicionals vinculades al tereré es ve efectuant en el sí de les famílies paraguayanes des del sigle XVI per lo manco. Els coneiximents tradicionals sobre les virtuts curativas i el bon us del pohã ñana també es transmeten espontàneament en l'àmbit familiar. Des de fa alguns anys està aumentant el número de persones que deprenen este element, pero les famílies seguixen sent el principal vector de la seua transmissió. Esta pràctica cultural fomenta la cohesió social perque el context espacial i temporal del consum del tereré propicia l'inclusió, l'amistat, el diàlec, el respecte i la solidaritat. Ademés, també acreix l'estima de les noves generacions pel ric llegat guaraní en els àmbits de la cultura i la botànica. (UNESCO/BPI)[3]
Tècniques ancestrals i tradicionals de confecció del Poncho Per a'í de 60 Llistes de la ciutat de Piribebuy
Be immaterial inscrit en 2023.
El Poncho Per a’í de 60 Llistes de Piribebuy és una penyora feta a mà en Paraguai que consta de tres parts: el cos, els flocs i la fajita o guarda. Cada part implica diferents procediments d'elaboració que es porten a terme de forma colaborativa entre dònes tejedoras. Per a crear el poncho, els practicants teixixen tres tipos de fils de cotó, corresponents a les tres parts de la penyora. Cada tejedora confecciona una part del poncho i s'especialisa en un dels processos. Si be les tejedoras tenen el seu propi estil i dissenys, desenrollen habilitats per al treball en equip en la finalitat d'aforrar temps i recursos, en l'objectiu final de mantindre la calitat del producte. Els materials associats en la creació del poncho inclouen el fil, les paleta i les cadires de fusta, i també s'elaboren a mà. Històricament, les tècniques ancestrals, que varen ser utilisades per primera volta pels pobles originaris, han segut transmeses de mares tejedoras a filles de forma oral, a través de l'observació i la pràctica. Hui en dia, l'Escola de Protecció també ajuda als tejedores a transmetre els seus coneiximents a les generacions futures. El Poncho Per a´í de 60 Llistes és un símbol d'unitat i identitat en la ciutat de Piribebuy i és reconegut a nivell nacional pel seu disseny i originalitat. (UNESCO/BPI)[4]
Guarania, sò de l'ànima paraguayana
Be immaterial inscrit en 2024.
La guarania és un gènero musical originari de Paraguay, creat a principis del sigle XX. És l'expressió colectiva dels valors paraguayans, utilisant l'idioma guaraní i combinant elements de música indígena i popular. Es caracterisa per ritmes sincopados i un tempo ralentisat, inspirant-se en la polka paraguayana. La guarania ocupa un lloc essencial en la vida quotidiana dels paraguayans, tant en l'entorn familiar com a nivell comunitari. Sol anar acompanyada de guitarra i contrabajo. Músics i cantants interpreten les obres de grans mestres en recitals, concerts i events socials, ya siga en conjunts instrumentals o vocals, o en orquestes simfòniques. La guarania és apreciada per poetes, escritors, investigadors, organisacions de la societat civil, gestors culturals, fabricants d'instruments i la societat paraguayana en general. La seua transmissió es realisa principalment dins de les famílies i a través de centres de formació públics i privats, aixina com grups de música. També es promou a través de museus, exposicions temporals i espais públics i privats dedicats a creadors i intérprets. La guarania és percebuda com un símbol de resiliencia i valors paraguayans, promovent un sentit d'identitat i pertinença comuna per als paraguayans i la diàspora. (UNESCO/BPI)[5]

Referències

Enllaços externs

Commons


Referències