Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Letònia

Bens culturals i naturals

Letònia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Centre històric de Riga
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Riga
	Zona de protecció: 438 ha. Zona de respecte: 1574 ha.
	Centre important de la Lliga Hanseática, la ciutat de Riga va prosperar entre els sigles XIII i XV gràcies al comerç en Europa Central i Oriental. El teixit urbà del seu centre migeval mostra encara eixa prosperitat, encara que la majoria dels seus edificis més antics varen ser destruïts per incendis i guerres. Riga va tornar a ser un important centre econòmic en el sigle XIX, época en la que es va fer el traçat dels suburbis situats en torno la ciutat migeval. Al principi es va impondre la construcció en fusta i estil neoclàssic per als nous edificis, pero després va ser predominant el “Jugendstil” o “Art Nouveau”. Segons una opinió molt estesa, Riga posseïx hui en dia el més bell conjunt d'edificis de “Art Nouveau” de tota Europa. (UNESCO/BPI)

	Arc Geodèsic de Struve
	Be cultural inscrit en 2005.
	Este ben és compartit en  Bielorússia,  Estònia, Finlàndia, Plantilla:LIT, Plantilla:MOL, Noruega Noruega, Rusia Rusia, SWE i Ucrania Ucrania
	Localisació: Municipi de Jēkabpils/Municipi de Madona
	L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Letònia. Arc geodèsic de Struve - Siti compartit en Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Lituània, Noruega, Moldàvia, Rússia, Suècia i Ucrània.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Letònia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 22 de maig de 2017, ha presentat els següents llocs:

	Ciutat vella de Kuldīga en l'entanque primitiu del ric Venda Be cultural Propost en 2011
	Meandres de l'Alt Daugava Ben mixto Propost en 2011
	Conjunt arqueològic de Grobiņa Ben cultural Propost en 2017

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Cementeris militars i monuments de la llibertat en Riga	1991–1991	K	Va entrar en la llista indicativa quan Letònia encara formava part de l'URSS, pero rebujat per l'Unesco en 1991.
	Košrags, poble de Liven	1996–2011	K	Košrags és un poble en l'actual municipi de Kolka, que originalment estava poblat per Livonios, en un idioma extint des de fa poc.
	Ciutadella de Daugavpils	2005–2011	K
	Patrimoni natural i cultural de Jūrmala	2005–2011	K/N
	Valle del Abava	2005–2011	N	Valle del riu Abava.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Letònia té 2 elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	Les celebracions de les vores i danses bàltics
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
	Este element és compartit en  Estònia i Plantilla:LIT
	L'espai cultural dels suiti
	Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Els suiti formen una chicoteta comunitat de religió catòlica assentada en la part occidental de Letònia, a on la confessió luterana és predominant. L'espai cultural d'esta comunitat es caracterisa per l'existència d'una série de traces distintives: les cantinelas monòtones interpretades per les dònes, les costums vinculades al matrimoni, les indumentària tradicionals de colors vius, la llengua suiti, les tradicions culinàries locals, els ritos religiosos, les celebracions del cicle anual i la conservació d'un considerable repertori de cançons, danses i melodies folklòriques. També es troben entre els suiti formes antigues d'estructures familiars àmplies dins de les quals es transmeten les pràctiques tradicionals de generació en generació. Eixes estructures constituïxen baluarts importants para la salvaguarda del seu patrimoni cultural. El sincretisme de les tradicions precristianas i els ritos religiosos cristians ha fet que el patrimoni cultural dels suiti siga únic en el seu gènero. L'Iglésia Catòlica, pilar de l'identitat suiti, s'ha recuperat en èxit des del fi de l'era soviètica, en lo que l'espai cultural dels suiti ha anat renaixent paulatinament. No obstant, hui en dia només un reduït grup de membres de la comunitat –vells en la seua majoria– posseïx un bon coneiximent dels elements del seu patrimoni cultural. D'ahí que siga urgent difondre el seu saber i associar a més persones a la seua salvaguarda, recuperant els elements conservats exclusivament en documents escrits, archius cinematogràfics i almagasens de museus. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Letònia.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Letònia (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat (en espanyol)