Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Geòrgia

Bens culturals i naturals

Geòrgia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Catedral de Bagrati i monasteri de Gelati
	Be cultural inscrit en 1994, extensió en 2017.
	Localisació: Imereti
	Zona de protecció: 7,87 ha. Zona de respecte: 11 ha.
	La catedral de Bagrati deu el seu nom a Bagrat III, primer rei de la Geòrgia unificada. Edificada entre finals del sigle X i principis del XI, esta iglésia va ser parcialment destruïda pels turcs en 1691. Les seues ruïnes es conserven en el centre de la ciutat de Kutaisi. Els edificis principals del monasteri de Ghelati varen ser construïts entre els sigles XII i XVII i formen un conjunt ben conservat, en numerosos mosaics i pintures murals. La catedral i el monasteri són exponents del florecimiento de l'arquitectura migeval en Geòrgia. (UNESCO/BPI)^[1]

	Monuments històrics de Miskheta
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Mtskheta-Mtianeti
	Zona de protecció: 3,85 ha. Zona de respecte: 8,73 ha.
	Les iglésies històriques de Mtskheta, capital de l'antic regne de Geòrgia, constituïxen eixemples excepcionals de l'arquitectura religiosa migeval en la regió del Caucas. Atesten l'alt nivell alcançat per les arts i la cultura en eixe regne. (UNESCO/BPI)^[2]

	Alt Svaneti
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Samegrelo-Zemo Svaneti
	Zona de protecció: 1,06 ha. Zona de respecte: 19 ha.
	Preservada gràcies al seu prolongat aïllament, la regió caucasiana de l'Alt Svaneti posseïx un paisage de montanya excepcional i numerosos llogarets característics de l'Edat Mija en cases fortes proveïdes de torres. El llogaret de Chazhashi conta encara en més de doscentes d'estes edificacions originals, destinades a servir de vivendes i de fortes per a defendre's contra els invasores que amenaçaven la regió. (UNESCO/BPI)^[3]

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Geòrgia.
Catedral de Bagrati i Monasteri de Gelati

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Geòrgia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 25 d'octubre de 2013,^[4] ha presentat els següents llocs:

	Catedral de Alaverdi Ben cultural Propost en 2007
	Ananuri Ben cultural Propost en 2007
	Parc nacional Kolkheti Ben natural Propost en 2007
	Monasteris i hermitas de David Gareji Ben cultural Propost en 2007
	Lloc arqueològic de homínits de Dmanisi Ben cultural Propost en 2007
	Iglésia dels Arcàngels i Torre Real de Gremi Ben cultural Propost en 2007
	Iglésia de Kvetera Ben cultural Propost en 2007
	Mta-Tusheti Ben cultural Propost en 2007
	Catedral de Nicortsminda Ben cultural Propost en 2007
	Catedral de Samtavisi Ben cultural Propost en 2007
	Shatili Ben cultural Propost en 2007
	Districte històric de Tiflis Ben cultural Propost en 2007
	Ciutat cova de Uplistsikhe Ben cultural Propost en 2007
	Vani Ben cultural Propost en 2007
	Vardzia-Khertvisi Ben cultural Propost en 2007

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Geòrgia té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	La vora polifònica georgià
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).

	Antic método georgià de vinificaació tradicional en kvevris
	Be immaterial inscrit en 2013.
	La vinificaació en “kvevris” (un tipo de tinaja) es practica en tota Geòrgia, i més concretament en les comunitats rurals a on es cultiven varietats de raïm úniques en el seu gènero. El “kvevri” és un envase d'argila ovoide usat per a fer fermentar el most i almagasenar i añejar el vi. Els coneiximents i les tècniques de la vinificaació i fabricació dels “kvevris” es transmeten per conducte de les famílies, veïns i amics que participen conjuntament en les faenes de la verema i la vinificaació. Observant als adults, els chiquets deprenen a ocupar-se de les vinyes, a prensar el raïm i a fermentar el vi, i també s'instruïxen en la recollida d'argila i la fabricació i cocció dels kvevris. El procediment de vinificaació consistix en prensar el raïm i ficar el most en el orujo, el escobajo i les pepites en un “kvevri”, que se sagella i enterra a continuació per a que la mescla fermente durant cinc o sis mesos abans de ser consumida. La majoria dels agricultors i molts habitants de zones urbanes fabriquen vi en este método. El vi eixercita un paper important en la vida diària dels georgianos, aixina com en les cerimònies i events de caràcter religiós o civil. El celler se seguix considerant el lloc més sagrat de la llar. La tradició de la vinificaació en “kvevris” és un element definitorio del modo de vida de les comunitats, indisolublement unit a la seua identitat i llegat cultural. Les vinyes i el vi són temes freqüentment evocats en les tradicions orals i les cançons georgianas. (UNESCO/BPI)^[5]
	La tradició cultural viva dels tres sistemes d'escritura de l'alfabet georgià
	Be immaterial inscrit en 2016.
	L'evolució de l'escritura georgiana ha generat tres alfabets distints que encara se seguixen usant actualment, a saber: el mrgvlovani, el nuskhuri i el mkhedruli. El mrgvlovani és l'alfabet primigeni, del com s'han derivat els atres dos. La coexistència dels tres es deu a que complixen distintes funcions socials i culturals, lo que posa de manifest un dels aspectes de l'identitat cultural diversificada de Geòrgia. La seua utilisació cultural conferix a les comunitats georgianas un sentiment de continuïtat. Els alfabets mrgvlovani i nuskhuri s'ensenyen de modo informal en la comunitat de l'Iglésia Ortodoxa i Apostólica Autocéfala de Geòrgia i s'utilisen en texts llitúrgics, salms i himnes, aixina com en els icons i atres objectes religiosos. Ademés dels popes, es poden considerar usuaris i transmissors d'estos dos últims alfabets als orfebres, bordadores, pintors d'icons, escultors i atres artesans tradicionals que creen objectes llitúrgics, aixina com als docents i alumnes d'escoles de teologia i d'alguns centres d'ensenyança superior, els llingüistes, els investigadors especialisats i els historiadors. L'ensenyança de la llengua georgiana en el sistema educatiu del país es basa en l'us de l'alfabet mkhedruli, que s'utilisa des de l'ensenyança primària fins a la superior. En el sí de les famílies, les generacions de més edat ensenyen de modo informal a les més jóvens este mateix alfabet. En les escoles del país també s'ensenyen a un nivell elemental tant l'alfabet mrgvlovani com el nuskhuri. (UNESCO/BPI)^[6]