Anex:Isòtops de sofre
El sofre (S) posseïx vinticinc isòtops que comprenen el ranc comprés entre el 26S i el 49S. Entre tots ells, hi ha quatre isòtops estables: el 32S, el 33S, el 34S i el 36S, en unes abundància naturals de 95,02%, 0,75%, 4,24% i 0,02%, respectivament. La gran abundància de l'isòtop 32S s'explica per la seua generació a partir del 12C per mig de successives fusions en cinc núcleus d'heli, a través del conegut processe alfa que té lloc en supernovas de tipo II.
Els isòtops radiactius del sofre posseïxen periodos de semidesintegración curts, en excepció de el 35S. El 35S es forma a partir de l'espalación de rajos còsmics de el 40Ar en l'atmòsfera. El seu periodo de semidesintegración és de 87 dies. El radioisòtop de sofre en el periodo de semidesintegración més llarc despuix de el 35S és el 38S (170 minuts). El 49S posseïx un periodo de semidesintegración menor de 200 ns, sent el més inestable dels isòtops de sofre.
El sofre en composicions isotòpiques distintives s'utilisa per a identificar fonts de contaminació o com trazador en estudis hidrològics. Les diferències en les abundància naturals poden usar-se en sistemes a on hi ha una variació suficient en el 34S dels components del ecosistema.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol de el isòtop |
Z(p) | N(n) | Massa de l'isòtop (o) |
Periodo de semidesintegración |
Desintegració[1][n 1] | Isòtop generat[n 2] |
Espin nuclear |
Composició isotòpica representativa (fracció molar) |
Ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||||
| 26S | 16 | 10 | 26.02788(32)# | 10# ms | 2p | 24Si | 0 | ||
| 27S[n 3] | 16 | 11 | 27.01883(22)# | 15.5(15) ms | ß+ (98.0%) | 27P | (+5/2) | ||
| ß+, 2p (2.0%) | 25Al | ||||||||
| ß+, p (<0.1%) | 26Si | ||||||||
| 28S | 16 | 12 | 28.00437(17) | 125(10) ms | ß+ (79.3%) | 28P | 0 | ||
| ß+, p (20.7%) | 27Si | ||||||||
| 29S | 16 | 13 | 28.99661(5) | 187(4) ms | ß+ (53.6%) | 29P | +5/2 | ||
| ß+, p (46.4%) | 28Si | ||||||||
| 30S | 16 | 14 | 29.984903(3) | 1.178(5) s | ß+ | 30P | 0 | ||
| 31S | 16 | 15 | 30.9795547(16) | 2.572(13) s | ß+ | 31P | +1/2 | ||
| 32S[n 4] | 16 | 16 | 31.97207100(15) | Estable | 0 | 0.9493(31) | 0.94454-0.95281 | ||
| 33S | 16 | 17 | 32.97145876(15) | Estable | +3/2 | 0.0076(2) | 0.00730-0.00793 | ||
| 34S | 16 | 18 | 33.96786690(12) | Estable | 0 | 0.0429(28) | 0.03976-0.04734 | ||
| 35S | 16 | 19 | 34.96903216(11) | 87.51(12) d | ß- | 35Cl | +3/2 | Traces[n 5] | |
| 36S | 16 | 20 | 35.96708076(20) | Estable | 0 | 2(1)·10−4 | 1.3·10−4-2.7·10−4 | ||
| 37S | 16 | 21 | 36.97112557(21) | 5.05(2) min | ß- | 37Cl | -7/2 | ||
| 38S | 16 | 22 | 37.971163(8) | 170.3(7) min | ß- | 38Cl | 0 | ||
| 39S | 16 | 23 | 38.97513(5) | 11.5(5) s | ß- | 39Cl | (-3/2,-5/2,-7/2) | ||
| 40S | 16 | 24 | 39.97545(15) | 8.8(22) s | ß- | 40Cl | 0 | ||
| 41S | 16 | 25 | 40.97958(13) | 1.99(5) s | ß- (>99.9%) | 41Cl | (-7/2)# | ||
| ß-, n (<0.1%) | 40Cl | ||||||||
| 42S | 16 | 26 | 41.98102(13) | 1.013(15) s | ß- (96%) | 42Cl | 0 | ||
| ß-, n (4%) | 41Cl | ||||||||
| 43S | 16 | 27 | 42.98715(22) | 260(15) ms | ß- (60%) | 43Cl | -3/2# | ||
| ß-, n (40%) | 42Cl | ||||||||
| 43mS | 319(5) keV | 480(50) ns | (-7/2) | ||||||
| 44S | 16 | 28 | 43.99021(42) | 100(1) ms | ß- (82%) | 44Cl | 0 | ||
| ß-, n (18%) | 43Cl | ||||||||
| 45S | 16 | 29 | 44.99651(187) | 68(2) ms | ß-, n (54%) | 44Cl | -3/2# | ||
| ß- (46%) | 45Cl | ||||||||
| 46S | 16 | 30 | 46.00075(75)# | 50(8) ms | ß- | 46Cl | 0 | ||
| 47S | 16 | 31 | 47.00859(86)# | 20# ms [>200 ns] |
ß- | 47Cl | -3/2# | ||
| 48S | 16 | 32 | 48.01417(97)# | 10# ms [>200 ns]] |
ß- | 48Cl | 0 | ||
| 49S | 16 | 33 | 49.02362(102)# | <200 ns | n | 48S | -3/2# | ||
Notes
[editar | editar còdic]- La precisió de les abundància isotòpiques està llimitada per certes variacions. Els rancs indicats deurien ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
- Els valors marcats en # no s'han obtingut a partir de senyes purament experimentals, sino que en part s'han deduït de les tendències sistemàtiques observades. Els valors d'espin que han segut assignats en una certea baixa s'indiquen entre paréntesis.
Les incertituts s'han indicat de forma concisa entre paréntesis darrere dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indicats es corresponen a una volta la desviació estàndar, llevat para la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar que s'han obtingut de la IUPAC, que expressa les incertituts en forma expandida.
Les senyes d'abundància natural estan actualisats a partir de les senyes de Nubase.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Atomic Energy Community (ed.): «Nucleonica». Consultat el 5 d'agost de 2011.
- Masses isotòpiques preses de (2003).Nuclear Physics A.729
- 337-676.Consultat el 5 d'agost de 2011.
- Composicions isotòpiques i masses atòmiques estandardisades preses de:
- (2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
- 683-800.doi:10.1351/pac200375060683.Consultat el 5 d'agost de 2011.
- (2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051-2066.Consultat el 5 d'agost de 2011.
- Senyes de periodos de semidesintegración, espin i isòmers seleccionats de les següents fonts:
- (2003).Nuclear Physics A.729
- 3-128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.Consultat el 5 d'agost de 2011.
- Brookhaven National Laboratory (ed.): «National Nuclear Data Center». Consultat el 5 d'agost de 2011.
- Holden, N. E.. «11», CRC Handbook of chemistry and physics, 85ª edició edició. ISBN 978-0849304859.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de azufre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.