Anar al contingut

Anex:Evolució demogràfica d'Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La evolució demogràfica d'Amèrica es referix a la compilació de les estimacions demogràfiques de varis autors sobre cóm ha evolucionat la població del continent fins a 1950. A partir d'eixe any es deu revisar l'artícul Anex:Països i territoris depenents per població.

Evolució de la població del continent

[editar | editar còdic]

Estimació de Clark

[editar | editar còdic]

L'economiste britànic Colin Clark es va basar en estudis sobre l'us de la terra agrícola.[1]

Evolució de la població continental[2][3]
(sifres en millons d'habitants)
Lloc Any 14 1000 1200 1500 1750 1900 1975
Angloamérica s/i s/i s/i 1 2 81 237
Llatinoamèrica s/i s/i s/i 40 13 63 324
Amèrica 3 13 23 41 15 144 561

Estimació de Biraben

[editar | editar còdic]

El francés Jean-Noël Biraben va ser director de el INED (francés: Institut national d'études démographiques) i va fer estimacions tentatives.[4]

Evolució de la població continental (400 a. C.-1250)[2][5]
(sifres en millons d'habitants)
Lloc 400 a. C. 200 a. C. Any 1 200 400 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1250
Angloamérica 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3
Llatinoamèrica 7 8 10 9 11 13 14 15 15 13 16 19 23 26
Evolució de la població continental (1300-2000)[2][5]
(sifres en millons d'habitants)
Lloc 1300 1340 1400 1500 1600 1700 1750 1800 1850 1900 1950 1970 2000
Angloamérica 3 3 3 3 3 2 3 5 25 90 166 228 307
Llatinoamèrica 29 29 36 39 10 10 15 19 34 75 164 283 512

Estimació de McEvedy i Jones

[editar | editar còdic]

Els historiadors britànics Colin McEvedy i Richard Jones varen realisar la seua pròpia estimació.

Evolució de la població continental[2]
(sifres en mils d'habitants)
Lloc Any 1 1000 1500 1600 1700 1750 1800 1850 1900 1950 1975
Canadà[6] 100 100 200 200 200 300 500 2500 5250 14000 23000
EEUU[7] 200 400 800 800 1000 2000 6000 24000 76000 150000 210000
Mèxic[8] 1500 3000 5000 3500 4000 4750 5500 7750 13000 27000 60000
América Central[9] 300 600 800 600 700 800 1000 2250 4000 9250 18500
Antilles[10] 100 200 300 200 500 1000 2000 4000 6500 17000 27000
Colòmbia[11] 300 600 1000 800 800 900 1000 2000 4250 11500 22000
Veneçola[12] 200 300 400 400 500 700 1000 1500 2500 5250 12000
Guayanas[12] s/i s/i 100 100 100 100 200 300 500 700 1250
Brasil[13] 400 700 1000 1000 1250 1500 2500 7250 18000 52000 105000
Perú[14] 750 1500 2000 1500 1500 1500 1500 2000 3750 8000 15500
Equador[15] 200 400 600 500 500 500 500 800 1500 3250 6750
Bolívia[15] 300 600 900 800 800 800 900 1250 1500 3000 5500
Paraguay[15] s/i 100 200 200 200 200 300 500 600 1500 2500
Argentina[16] 100 200 300 300 300 300 300 1000 4750 17000 25000
Chile[17] 200 400 600 600 600 700 900 1500 3000 6000 10500
Uruguay[17] s/i s/i s/i s/i s/i s/i s/i 100 900 2250 2750

Estimació de Maddison

[editar | editar còdic]

Basat en el càlcul anterior, l'economiste britànic Angus Maddison, especialiste en anàlisis del creiximent econòmic, va realisar la següent estimació.

Evolució de la població continental (1-1820)[2]
(sifres en mils d'habitants)
Lloc Any 1 1000 1500 1600 1700 1820
Mèxic s/i 4500 7500 2500 4500 6587
Brasil s/i 700 1000 800 1250 4507
Perú s/i 3000 4000 1300 1300 1317
Restant de Llatinoamèrica s/i 3200 5000 4000 5000 8809
Total de Llatinoamèrica 5600 11400 17500 8600 12050 21220
EEUU[nota 1] 680[19] 1300[19] 2000[19] 1500[19] 1000[20] 9981[20]
Canadà 80[21] 160[21] 250[18] 250[21] 200[21] 816[21]
Evolució de la població continental (1820-1998)[22]
(sifres en mils d'habitants)
Lloc 1820 1870 1913 1950 1998
Argentina 534 1796 7653 17150 36265
Brasil 4507 9797 23660 53443 169807
Chile 885 1943 3491 6091 14788
Colòmbia 1206 2392 5195 11592 38581
Mèxic 6587 9219 14970 28485 98553
Perú 1317 2606 4339 7633 26111
Uruguay 55 373 1177 2194 3285
Veneçola 718 1653 2874 5009 22803
Restant de Llatinoamèrica 5077 9564 16096 32179 93443
EEUU 9981 40241 97606 152271 270561
Canadà 816 3781 7852 13737 30297

Estimació de Rosenblat

[editar | editar còdic]

L'historiador veneçolà Ángel Rosenblat va realisar una famosa estimació de la població del continent, ademés de dividir-la etnográficament.

Evolució de la població continental
(sifres en mils d'habitants)
Lloc 1492[23] 1570[24] 1650[25] 1825[26] 1940[27] 1950[27]
Groenlàndia[nota 2] 6 18 24
Alaska[nota 3] 17,8 72,5 128,6
Canadà[nota 4] 680 11682 13800
EEUU (continental) 1000 1004,5 1002 10765 131669 150697
Mèxic 4500 3550 3800 6800 19653 25781
Antilles 300 65,6 614 2843 13700 16200
Centroamérica 800 575 650 1600 6843,3 8068,2
Veneçola 350 307 370 800 3710 5091
Colòmbia[nota 5] 850 825 750 1327 9674,3 12118
Equador 500 416,5 580 550 2600 3202,7
Guayanas 100 100 100 256,7 557,6 637,9
Perú 2000 1585 1600 1400 7023,1 8490
Bolívia 800 737 850 1716 2900 3019
Brasil 1000 850 950 4000 41236 52645
Paraguay[nota 6] 280 258 250 1150 1405,6
Uruguay 5 5 5 40 2145 2400
Chile 600 620 550 1100 5023,5 5800
Argentina 300 306 340 630 14000 16900

Estimació de Canga Argüelles

[editar | editar còdic]

En 1823, el polític espanyol José Canga Argüelles i Cifuentes, agrupant la població en 13471000 blancs, 8610000 indis, 6433000 negres i 6428000 mestizos de tot tipo.[28]

Població americana en 1823
(sifres en mils d'habitants)
Estat Població Notes
Canadà 550
Estats Units 10525
Mèxic 8400 Inclou la Guatemala.
Veragua
Panamà		 80
Indis salvages
(Amèrica del Nort i Central)		 400
Haití 820 Inclou Sant Dumenge.
Antilles angleses 777
Antilles espanyoles
Margarita		 925
Antilles Neerlandeses
Antilles Daneses		 85
Gran Colòmbia 2705
Perú 1400
Chile 1100
L'Argent 2300 Inclou Alt Perú.
Guayanas 236
Brasil 4000
Indis salvages
(Amèrica del Sur)		 450
Total 34232

Estimació de Cantú

[editar | editar còdic]

En 1849, l'historiador italià Cessara Cantù va incloure la següent estimació.[29]

Població americana en 1849
(sifres en mils d'habitants i mils de milles²)
Estat Població Superfície Notes
EEUU 17000 1570
Mèxic 7500 1842
Centroamérica 1650 139
Nova Granada 1300 245
Veneçola 800 303
Equador 600 280
Perú 1700 373
Bolívia 1300 310
Chile 1000 129
Argentina 700 690
Uruguay 70 63
Paraguay 250 67
Brasil 5000 2253
Haití 800 22 Inclou Sant Dumenge.
Possessions angleses 1900 1930 Canadà, Nova Escòcia, Jamaica, etc.
Possessions espanyoles 1000 35 Cuba i Puerto Rico.
Possessions franceses 240 30 Guayana Francesa, Martinica, Guadalupe, etc.
Possessions neerlandeses 114 30 Guayana, Sant Eustaquio, Curazao, etc.
Possessions daneses 110 324 Groenlàndia, Islàndia, etc.
Possessions russes 50 370 Alaska, Kodiak, etc.
Possessions sueques 16 45
Indis salvages 1000 6000
Total 44100 17050

Població d'Hispanoamèrica

[editar | editar còdic]

L'historiador espanyol Claudio Esteva Fabregat va analisar la població d'Hispanoamèrica a finals de el XVIII.[30][31]

Urbanisació de la població
Grup Població Percentage
Població urbana 4696852 28%
Població rural 9393877 56%
Indis bàrbars 2680000 16%
Total 16770729 100%

Composició ètnica de la població d'Amèrica Llatina:

Etnografia d'Amèrica llatina
(sifres en mils d'habitants segons varis autors)
Autor Regió Any Indis Blancs Negres Mestizos Total
Rosenblat[32] Llatinoamèrica 1570 9707 137 259 10103[nota 7]
Rosenblat[25] Llatinoamèrica 1620 9095 645 955 10695[nota 8]
Martínez Ruiz[33] Hispanoamèrica 1650 9105 725 1479 10259[nota 9]
Fisher[34] Hispanoamèrica 1700 9000 700 500 100 10300[nota 10]
Fisher[35][36] Hispanoamèrica 1800 7530 3276 776 5328 16910
Fisher Mèxic[37] 1800 2000 1075 2685 5760[nota 11]
Rosenblat[26] Llatinoamèrica 1825 7160 4420 4110 5530 21220

La següent és una estimació de la població d'Hispanoamèrica basada en els estudis de José María Prim, qui va analisar les obres prèvies de R. N. Burr i K. F. Graeber per a les sifres de 1800 i les senyes de l'Archiu General d'Índies per a 1760.[38]

Població d'Hispanoamèrica en el XVIII:
(estimacions en mils d'habitants)
Territori 1760 1800 Notes
Mèxic 3200 5800
Centroamérica 800 1200
Nova Granada 1200 1100 Inclou l'Audiència de Quito i Panamà.
Veneçola 600 800
Antilles 600 900
Riu de l'Argent 800 1000
Perú 3000 2700 Inclou Chile i Alt Perú.
Total 10200 13500

Estimació de José Victorino Lastarria per a la població hispanoamericana en 1810 i 1867.[39]

Evolució de la població d'Hispanoamèrica
(sifres en mils d'habitants)
Lloc 1810 1867
Mèxic 7000 10000
Guatemala 800 2200
Nova Granada 1400 2750
Veneçola 800 1250
Quito 585 1000
Perú 1400 2750
Alt Perú 1200 2700
Riu de l'Argent 600 1410
Uruguay 100 300
Chile 500 2000
Paraguay 400 1337
Total 14785 27697

Estimació de la població d'Hispanoamèrica per a l'any 1800 segons diversos autors (Guillermo Herbes, Leslie Bethell, Manuel Lucena i Jaime Rodríguez).

Població d'Hispanoamèrica cap a l'any 1800:
(estimacions en mils d'habitants)
Territori Herbes[40] Bethell[41] Lucena[42] Rodríguez[43] Notes
Nova Espanya 6800 6000 5837 5900
Guatemala 1580 1100 870 1100
Nova Granada 1327 1100 1046 1000
Veneçola 850 800 800 680
Antilles espanyoles 1300 800 950 550
Riu de l'Argent 2400 1300 430 500
Baix Perú 1400 1300 1400 1200
Chile 1100 522 500 Bethell ho inclou en el Riu de l'Argent.
Quito 500 424 700 Herbes ho inclou en Nova Granada.
Alt Perú 600 800 650 Herbes ho inclou en el Riu de l'Argent.
Total 16757 13500 12959 12600

Estimació realisada Alexander von Humboldt i la correcció que li va fer Francisco Antonio Carrasca:[44]

Població d'Hispanoamèrica cap a l'any 1810:
(estimacions en mils d'habitants)
Territori Humboldt Carrasca Notes
Nova Espanya 6800 6200-6300
Guatemala 1600 1600
Nova Granada 2000 2000 Inclou a Quito.
Veneçola 785 1000
Antilles espanyoles 800 800
Riu de l'Argent 2300 2300 Inclou a l'Alt Perú.
Perú 1400 1600-1700
Chile 1100 1000
Total 16785 16500-16700

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Clark, 1967, pp. 99, 102.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Maddison, 2001, p. 235 (taula B-5).
  3. ↑ Johnson, 1987, p. 4.
  4. ↑ Biraben, 2006, p. 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 Biraben, 2006, p. 13 (taula 66-1).
  6. ↑ McEvedy, 1978, p. 285.
  7. ↑ McEvedy, 1978, p. 287.
  8. ↑ McEvedy, 1978, p. 293.
  9. ↑ McEvedy, 1978, p. 295.
  10. ↑ McEvedy, 1978, p. 299.
  11. ↑ McEvedy, 1978, p. 303.
  12. ↑ 12,0 12,1 McEvedy, 1978, p. 305.
  13. ↑ McEvedy, 1978, p. 307.
  14. ↑ McEvedy, 1978, p. 308.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 McEvedy, 1978, p. 310.
  16. ↑ McEvedy, 1978, p. 315.
  17. ↑ 17,0 17,1 McEvedy, 1978, p. 317.
  18. ↑ 18,0 18,1 Maddison, 2001, p. 233.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Maddison, 2001, p. 241.
  20. ↑ 20,0 20,1 Maddison, 2001, p. 250.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Maddison, 2001, p. 232.
  22. ↑ Maddison, 2001, pp. 183, 193.
  23. ↑ Rosenblat, 1954, pp. 96-121.
  24. ↑ Rosenblat, 1954.
  25. ↑ 25,0 25,1 Rosenblat, 1954, p. 59.
  26. ↑ 26,0 26,1 Rosenblat, 1954, pp. 36-56.
  27. ↑ 27,0 27,1 Rosenblat, 1954, p. 140.
  28. ↑ Canga Argüelles, 1834, pp. 415-416.
  29. ↑ Cantú, 1857, p. 412.
  30. ↑ Pastor Miguelanez, 2011, p. 145.
  31. ↑ Esteva Fabregat, 1995, p. 235.
  32. ↑ Rosenblat, 1954, p. 88.
  33. ↑ Martínez Ruiz, 1992, pp. 536-537.
  34. ↑ Fisher, 1990, pp. 619-621.
  35. ↑ Lynch, 2008, p. 42.
  36. ↑ Morals Padró, 1962, p. 701.
  37. ↑ Cifuentes, 2002, p. 32.
  38. ↑ Martínez Ruiz, 1992, p. 536.
  39. ↑ Lastarria, 1867, p. 445.
  40. ↑ Márquez Macías, 1995, p. 64.
  41. ↑ Lumbreras, 2001, p. 160.
  42. ↑ Lucena Salmoral, 2005, p. 109.
  43. ↑ Rodríguez Ordóñez, 2005, p. 34.
  44. ↑ Carrasca, 1957, p. 16.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Biraben (2006). «Chapter 66: The history of the Human Population from the First Beginnings to the Present Day», Graziella Caselli, Jacques Vallin, Guillaume Wunsch (ed.). Demography: Analysis and Synthesis, Four Volume Set: A Treatise in Population (en anglés), Sant Diego: Elsevier Science, pp. 5-18.
  • (1849) Història universal: Cronologia, geografia, arqueologia. Documents, Madrit: Imprenta de Gaspar i Roig.
  • Cifuentes, Bàrbara (2002). Llengües per a un passat, chafades d'una nació: els estudis sobre llengües indígenes de Mèxic en el sigle XIX, Mèxic: Plaça i Valdés. ISBN 978-970-722-094-2.
  • Clark, Colin W. (1967). Population Growth and Land Use (en anglés), Nova York: Macmillan.
  • (1957) Bolívar i l'Independència de l'Amèrica espanyola. L'Imperi hispà cap a 1810 i la génesis de la seua emancipació, Santiago: Nascimiento.
  • Esteva Fabregat, Claudio (1995). Mestiçage in Ibero-America (en anglés), Tucson: University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1219-5.
  • Fisher, J. R. (1990). «Iberoamèrica colonial», Història d'Iberoamèrica, Madrit: Càtedra, pp. 619-621.
  • (1987) World Population and the United Nations: Challenge and Response (en anglés), Londres: Cambridge University Press. ISBN 9780521311045.
  • Lucena Salmoral, Manuel (2005). Atles històric de Llatinoamèrica: des de la prehistòria al sigle XXI, Madrit: Síntesis. ISBN 978-84-9756-267-6.
  • Lumbreras, Luis Guillermo (2001). Història d'Amèrica Andina. El sistema colonial tardà, Quito: Universitat Andina Simón Bolívar. ISBN 978-9978-80-661-6.
  • Lynch, John (2008). Les revoluciones hispanoamericanes: 1808-1826, Barcelona: Ariel. Traducció anglés-espanyol per Javier Alfaya & Bàrbara McShane. ISBN 978-84-344-5241-1.
  • Maddison, Angus (2001). The World Economy: A Millennial Perspective (en anglés), París: OECD Publications.
  • Márquez Macías, Rosari (1995). L'emigració espanyola a Amèrica, 1765-1824, Oviedo: Universitat d'Oviedo. ISBN 978-84-7468-856-6.
  • Martínez Ruiz, Enrique (1992). L'Espanya Moderna, Madrit: Itsmo. ISBN 84-7090-277-6.
  • McEvedy, Colin (1978). Atles of World Population History (en anglés), Nova York: Penguin.
  • Morals Padró, Francisco (1962). Història general d'Amèrica, Buenos Aires: Espasa-Calp.
  • (2011) Cultura i Humanisme en l'Amèrica colonial espanyola, Buenos Aires: LibrosEnRed.
  • Rodríguez Ordóñez, Jaime Edmundo (2005). L'independència de l'Amèrica espanyola, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 978-968-16-7556-1.
  • Rosenblat, Ángel (1954). La població indígena i el mestiçage en Amèrica: La població indígena, 1492-1950, Buenos Aires: Nova.

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Evolució_demogràfica_d%27Amèrica&oldid=895044»