Anell de núcleu fret
Els anells de núcleu fret són un tipo de mola oceànic, que es caracterisen per ser ″cèlules″ independents, inestables, que s'arremolinar i depenen del temps, que se separen de les seues respectives corrents oceàniques i es mouen cap a cossos d'aigua en diferents característiques físiques, químiques i biològiques,[1] i que a sovint porten les característiques físiques, químiques i biològiques de les seues aigües d'orige als cossos d'aigua als que viagen. El seu tamany pot variar des de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de diàmetro en profunditats de més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[2] Els anells de núcleu fret són el producte de corrents d'aigua càlida que envolen una massa d'aigua més freda a mida que es desvia de la seua corrent respectiva. La direcció en que gira una mola es pot categorizar com a ciclònica o anticiclònica, que és, en l'hemisferi nort, en sentit antihorario i en sentit horari respectivament, i en l'hemisferi sur, en sentit horari i antihorario respectivament com a resultat del efecte Coriolis. Encara que les moles tenen grans cantitats d'energia cinètica, la seua rotació disminuïx relativament ràpit en relació en la cantitat de fricció viscosa en l'aigua. Per lo general, duren d'unes poques semanes a un any.[2] La naturalea de les moles és tal que el centre de la mola, l'anell giratori exterior i les aigües circumdants estan ben estratificados i mantenen totes les seues propietats físiques, químiques i biològiques distintives a lo llarc de la vida de la mola, abans de perdre les seues característiques distintives al final de la vida de l'anell de núcleu fret.[3]
Formació
[editar | editar còdic]Les forces de control d'una mola depenen en gran mida del seu tamany. La viscosidad i la direcció del fluix d'un cos d'aigua tenen un paper significatiu en el control de chicotetes moles.[2] Les moles més grans, per un atre costat, resulten d'un equilibri entre la força de Coriolis i la força del gradient de pressió horisontal, que és causat per variacions en les densitat de les masses d'aigua que choquen. Les moles són una ocurrència comuna ya que les aigües en la terra són molt turbulentas. No obstant, les moles de mesoescala generalment poden ser causats per una combinació de factors com el refredat de la temperatura de la superfície de la mar, la convecció, la generació directa del vent o el fluix d'aigua a lo llarc d'una costa irregular o dentada. Per lo general s'observen en regions de corrents intenses i serpenteantes com la corrent del Golf i la corrent Circumpolar Antàrtica que alimenta els oceans Pacífic Sur i Índic.[2] La corrent del Golf i la corrent de Labrador freqüentment produïxen moles ciclòniques de núcleu fret a lo llarc del front polar.[3] Les aigües fredes i riques en nutrients del mar de Labrador migran cap al sur i queden atrapades en la corrent del Golf a mida que creua l'oceà Atlàntic d'est a oest. Generalment els anells de núcleu fret es formen quan els meandres que s'expandixen cap al surest són pinzados per la corrent del Golf.
Anells de núcleu fret permanents i semipermanentes
[editar | editar còdic]Les moles semipermanentes i permanents també són relativament abundants en tot lo món. Estos anells a sovint es formen sistemàticament de la mateixa manera i, a sovint, en la mateixa deriva i propietats.[4] Algunes moles permanents són lo suficientment regulars com per a rebre noms dins del sistema de corrents oceàniques, com l'anell d'Agulles de núcleu fret en la punta de Suràfrica. Les corrents fronterices occidentals com les corrents d'Agulles, Brasil i Austràlia Oriental són conegudes per tirar moles cap a avall des dels seus punts finals.[5] Una mola de núcleu fret semipermanente es forma periòdicament per la corrent del Bucle en l'est del golf de Mèxic, a on l'aigua càlida de la corrent Equatorial del Sur viaja cap al nort a través del sur de la mar Carib i desemboca en la corrent del Bucle front a la costa de Cancún.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1987).Marine Ecology Progress Series.39(2)
- 153–164.doi:10.3354/meps039153.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 (1981).Science.212(4499)
- 1091–1100.doi:10.1126/science.212.4499.1091.
- ↑ (1987).Continental Shelf Research.7(8)
- 851–870.doi:10.1016/0278-4343(87)90002-1.
- ↑ (1999).Journal of Physical Oceanography.29(4)
- 693–707.doi:10.1175/1520-0485(1999)029<0693:WATAR>2.0.CO;2.
- ↑ (1997).Fishery Bulletin.95(2)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo de núcleo frío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.