Anell de Bishop (hàbitat)

Un anell de Bishop és un hipotètic hàbitat espacial giratori propost originalment en 1997 per Forrest Bishop. De la mateixa manera que succeïx en atres dissenys d'hàbitats espacials, l'Anell Bishop rotaría per a produir gravetat artificial per mig de la força centrífuga. La principal diferència respecte dels dissenys clàssics produïts en la década de 1970 per Gerard K. O'Neill i la NASA, és que utilisaria nanotubos de carbono en lloc d'acer, lo que permet construir un hàbitat espacial molt més gran. En la proposta original, l'hàbitat seria d'aproximadament 1000 quilómetros (620 milles) de radi i 500 quilómetros (310 milles) d'ample, lo que supon 3 millons de quilómetros quadrats (1,2 millons de milles quadrades) d'espai habitable, comparable en tamany a països com Argentina o l'Índia.

Per la seua enorme escala, l'anell de Bishop no tindria que estar tancat com el bou de Stanford sino que podria ser construït sense "sostre", en l'atmòsfera retinguda per la gravetat artificial i parets d'uns 200 km (120 milles) d'altura. L'hàbitat seria orientat en el seu eix de rotació perpendicular al pla de la seua òrbita, ya siga en una disposició d'espills per a reflectir la llum solar sobre la vora interna o una font de llum artificial en el mig, alimentada per una combinació de panels solars en l'exterior de la llanda i satèlits d'energia solar.

També a diferència de la década de 1970 les propostes de la NASA, a on els hàbitats es colocarien en l'espai cislunar o en els punts de Lagrange L4 o L5 del sistema Terra-Lluna, Forrest Bishop va propondre els punts Lagrange L4 o L5 del sistema Terra com a llocs d'ubicació dels hàbitats.

Vore també

• Cilindre d'O'Neill