Anar al contingut

Andryala ragusina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Andryala ragusina (Andryala ragusina)


Andryala ragusina és una planta herbàcea de la família Asteraceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, leñosa en la base, freqüentment multicaules, densament cobertes de pèls estrelats de blanc-groguencs a pardo-ferrugíneos. Tallos de 20-40 (-50) cm d'altura, ramificats des de la base o en la part superior, en només pèls estrelats. Fulls de sanceres a pinnatífidas; les inferiors oblanceoladas, ovado-elíptiques o lineares, atenuades en un pecíol curt i ample, les superiors a voltes assentades i truncades. Capítuls solitaris sobre pedúnculs llarcs, en varis fulls bracteiformes. Involucre de 7-13 per 5-18 mm, campanulado en la fructificació, en 2-3 files de bràctees. Bràcteas involucrales densament cobertes de pèls estrelats en l'esquena, negruzcas; les externes molt més chicotetes que les internes, lineares; les internes linear-lanceoladas, planes. Receptàcul subglabro o en alguns pèls molt més chicotets que els aquenios. Lígulas externes de 9-12 mm, en llim de 6-8 mm. Aquenios de 2,4-2,7 per 0,3-0,4 mm, subcilíndricos i profundament solcats longitudinalmente. Vilano de pèls blancoa d'uns 5,5 mm. 2n = 18. Florix i fructifica en juny.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en talussos i pasturages sobre sols generalment bàsics. És nativa de la península ibèrica,[2] Eivissa i Formentera (Balears), sur de França[3] i està present en Còrsega,[4] Marroc[5] i Tunis[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Andryala ragusina va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl., ed. 2, 2: 1136, 1763[7]

Sinònims
  • Andryala incana DC.
  • Andryala laciniata Lam.
  • Andryala lyrata Pourr.
  • Andryala macrocephala Boiss. ex DC.
  • Andryala ragusina var. incana (DC.) DC.
  • Andryala ragusina var. lyrata (Pourr.) DC.
  • Andryala ramosissima (DC.) Boiss.
  • Andryala tomentosa Salisb.
  • Crepis incana Lapeyr., Hist. Pl. Pyrenées, 483, 1813 senar Crepis incana Sibth. nec Crepis incana Ledeb. nec Crepis incana Sm.[8]
  • Hieracium linearifolium Monn.
  • Rothia argentea Lapeyr.
  • Rothia lyrata (Pourr.) Bub.

Nom comú

[editar | editar còdic]

Castellà: ajonje (6), ajonje menor, ajonjera (4), ajonjilla (4), aljonge, aljonje, aonje, aonjera, arjonje, arjonjera, arjoní, arjunje, blanquilla (2), cenizo de mont, enjundia (2), grill, herba de l'estornut, herba pedorrera, hierbablanca, injundia, jonjera (2), lletera, lechiterna, lliga, liria (4), litria, mata blanca (3), mata de fer lliga (2), mata de liria, mata del visco (2), mata pa fer lliga, mata viscosa, orella de conill, pa de conill (3), terniya, viniebla, visco, yerba de l'estornut, árnica. Els números entre paréntesis corresponen a la freqüència registrada del nom en Espanya.[9]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons